Anàlisi de l'obra "Invasió subtil" de Pere Calders

Característiques principals de Fira encesa

L'ús de formes mètriques populars

L'ús de formes mètriques populars, com ara l'ús del vers curt (general), la presència de refranys («En nom de santa Maria...»), de vegades sense sentit («Ai-do, ai-do, / trompeta de Borbó»), o la forma de cançó («Cançó després de la pluja»).

La dicció i els temes

Pel que fa a la dicció i els temes, destaquen el tema del soldat seductor («Història del soldat»), fórmules populars de cançó i rondalla («Això era i no era...»), onomatopeies («Tàtara, tarara ri»), diminutius («martellet, / fusteret»), les repeticions («matinet matí», «el fum fum fum», «la vola volada», «la mira mirada», «riuen i riuen», «una mica mica», «llisca que llisca») i la referència a motius de cançons infantils (especialment a «Cançó després de la pluja»).

Esdeveniments insòlits d'invasió subtil de Pere Calders

Desconfiança a «Invasió subtil» (on, de fet, el narrador converteix la normalitat en fet insòlit i desenrotlla una argumentació fruit de la combinació de desconfiança i de falsa perspicàcia); credulitat i desconfiança a «Vinc per donar fe» (fins al punt de causar la mort de la seva cosina); acceptació resignada o conformada a «Tot esperit», «La societat consumida» o «Zero a Malthus».

També se'n desprèn una visió negativa de l'home, incapaç d'allunyar-se dels estereotips establerts i conformat amb les «veritats oficials»; que el contrast entre la situació extraordinària i la reacció (normalment en un llenguatge fet de fórmules i frases fetes, molt estereotipat) provoca un efecte humorístic; i que la passivitat dels individus davant les raons d'estat implica una crítica de la societat contemporània.

3 característiques que defineixen personatges d'invasió subtil

1. En relació amb el poder: submissió, resignació o acceptació acrítica (es pot il·lustrar amb «Zero a Malthus», «Tot esperit» o «La societat consumida»);
2. En relació amb els altres: desconfiança, esperit mesquí, materialisme, sentit pràctic, reaccions primàries (es poden adduir contes com «Invasió subtil», «Vinc per donar fe», «La societat consumida»);
3. Davant l'insòlit: acceptació condescendent («Un trau a l'infinit»), acceptació com si no fos extraordinari («El millor amic», «No s'admeten corones»), acceptació submisa («Tot esperit»), credulitat i malfiança («Vinc per donar fe»), fins a la percepció deformada de la realitat («Invasió subtil»).

Significat del jardí

(Les dues frases de l'enunciat són manifestacions del caràcter gairebé religiós d'aquest espai, que es pot relacionar amb el panteisme).

El jardí essencialment té relació amb dos personatges: l'Eugeni i el narrador. La infantesa i els amors d'Eugeni amb Rosamaria tenen com a escenari el jardí de la casa de l'Eugeni, a Barcelona; és un jardí enyorat des de la llunyania tant en l'espai com en el temps (quan Eugeni era a les Amèriques), que vol retrobar en el ''jardí vora el mar'' del present, és a dir, el de la torre de Rosamaria i la infantesa de Rodoreda), és l'espai del jardiner-narrador, un personatge que viu en el record de l'estimada a través de la comunió amb la natura, i de qui Eugeni es fa amic; aquest jardí es converteix en el marc de l'angoixa, dolor i desesperació del present de les relacions entre Rosamaria i Eugeni, que s'hi passeja moltes nits, tot sol, en un intent d'evitar la pèrdua del paradís d'infantesa. I que davant el silenci de Rosamaria per reviure el seu amor, Eugeni se suïcida en el mar (una manera de recuperar la infantesa-jardí a través de la mort en l'aigua, símbol de vida i renaixement) i pren sentit el títol del llibre.

2 característiques de Lúcid Conseller

No té tradició en el referent clàssic de la tragèdia, resulta útil a Espriu per marcar distància tant respecte a la primera versió de l'obra (1939) com en relació amb els fets i el desenllaç de la tragèdia. La lucidesa, el tret bàsic del seu caràcter que es fa evident en el nom del personatge, es tradueix en una visió antiheroica del sacrifici d'Antígona i es deixa sentir en les seves reflexions de caràcter escèptic i irònic, en el seu llenguatge i en la seva visió desesperançada dels fets històrics. També es valorarà positivament si l'examinand proposa una lectura del seu parlament final, que entre altres qüestions s'orienta a subratllar la complicitat d'un sector de la societat civil catalana (sobretot la burgesia però també de manera directa el públic o el lector) amb el tirà i, doncs, amb el franquisme.

Caràcter gairebé religiós d'aquest espai, que es pot relacionar amb el panteisme.