Anàlisi de l'obra "Impressió, sol naixent" de Claude Monet

Impressió, sol naixent

Fitxa tècnica

• Autor: Claude Monet
• Estil: Impressionisme
• Cronologia: 1872
• Tècnica: Oli sobre llenç
• Dimensions: 48 x 63 cm
• Tipologia: Figurativa
• Tema: Marina. Vista del port de l'Havre (França) amb la boira dels primers rajos de sol.
• Comitent: Iniciativa del propi autor.

Context històric

L'època correspon a una etapa de consolidació de la Revolució Industrial i del capitalisme, i també de lluites obreres. Els avenços en el camp científic i l'aparició de la fotografia van afectar profundament l'art. A nivell artístic, la recerca de noves solucions plàstiques van dur a l'impressionisme, al trencament amb l'acadèmia i amb els salons oficials. París va substituir Roma com a centre de referència.

Estil

Cronologia i origen

L'estil impressionista es va desenvolupar al segle XIX. Claude Monet n'és el màxim representant. La història de l'impressionisme va començar a París l'abril del 1874, quan un grup de pintors joves (Monet, Pissarro, Sisley, Cézanne, Renoir, Degas i Berthe Morisot) van decidir exposar les seves obres a la galeria-saló del fotògraf Nadar després de ser rebutjats del Saló oficial. El nom d'impressionisme es deu al crític d'art Louis Leroy, qui en un article va utilitzar aquest mot amb to de burla, fent referència al títol de l'obra de Monet. L'exposició alternativa va ser un fracàs i només es va vendre una obra de Cézanne. Les exposicions dels impressionistes es van repetir els anys 1876, 1877, 1879, 1880, 1882 i 1886, però només van tenir èxit els dos últims anys.

Característiques

• Color: Element fonamental dels pintors impressionistes. La base està en l'esclat colorista dels pintors romàntics i en la teoria dels colors basada en els descobriments científics de la descomposició de la llum de Newton i la teoria del color de Chevreul, segons la qual hi ha tres colors primaris (groc, vermell i blau) i tres secundaris (verd, violeta i taronja). Els pintors impressionistes apliquen els colors purs, sense barrejar, de manera que de prop l'espectador només observa unes taques, però en allunyar-se es produeix la interacció d'un color sobre l'altre (efecte trompe-l'oeil).
• Coloració d'ombres en detriment del negre: Per representar-ho s'abandona la tonalitat fosca i s'opta per reduir els tons acolorits amb les tonalitats complementàries (llums grogues - ombres violetes).
• Pintura a l'aire lliure (plain air) i abandonament definitiu de la pintura de taller: El pintor surt a l'aire lliure i s'enfronta als constants canvis de llum. L'observació directa de la natura, amb tots els seus efectes lumínics, esdevé una de les característiques més importants de l'impressionisme.
• Plasmació de la llum: És la finalitat dels pintors en tots els seus efectes. La seva base es troba en la pintura a l'aire lliure, de l'escola de Barbizon i de Corot.
• Aparences successives: Un mateix paisatge pot tenir múltiples representacions amb diferents tonalitats, segons hi incideixi la llum a certes hores del dia o a diferents èpoques de l'any.
• Pinzellada solta: Trenca la superfície dels quadres en tots els sentits i esdevé imprescindible per aconseguir els efectes lumínics i de color. La perspectiva ja no obeeix les regles de la geometria. La diferència de l'espai ve donada per la dissociació cromàtica. Les formes i els volums són suggerits per les pinzellades més que no pas pel dibuix.
• Influència de l'art japonès: Els paisatges, els colors simples i la manca de llums i ombres dels gravats japonesos van influenciar molts dels pintors impressionistes.

Anàlisi de l'autor

Claude Monet va ser el pintor més important de tots els impressionistes. Al 1870 va viatjar a Londres, on les particularitats del clima i l'estudi de l'obra de John Constable i William Turner li van donar una altra visió de la llum. El 1871, de tornada a França, es va establir a Argenteuil fins al 1878, on va pintar els quadres més famosos i característics del moviment impressionista. En les seves obres centra l'atenció en els reflexos de la llum a l'aigua i a l'atmosfera. La seva fama va augmentar i des del 1890 es va concentrar en sèries de quadres, en què pintava el mateix tema a diferents hores del dia per així captar la incidència de diverses tonalitats lumíniques sobre un mateix cos. Va arribar a pintar més de 3.000 quadres, la majoria dels quals són escenes fluvials, paisatges o marines. Monet pintava del natural (plain air) i els canvis de la llum, l'aigua i del paisatge en general el portaven a una pintura ràpida amb petites pinzellades de colors purs que donen al quadre un aspecte d'esbossat, inacabat quan es mira de prop, però que es fonen a l'ull de l'espectador en allunyar-se.

Anàlisi formal

• Tècnica: Oli
• Forma: Pictòrica. Insinuades amb pinzellades de color, aplicades amb rapidesa i soltesa que li donen un efecte d'esbós, d'inacabat quan es mira de prop. No hi ha dibuix previ per donar concreció als objectes.
• Cromatisme: El color és l'element fonamental de l'obra. Per captar l'atmosfera dels primers moments del matí fa ús de colors complementaris i combina els colors freds de la gamma dels blaus en les grues i els vaixells amb els càlids ataronjats del sol i part del cel. Monet demostra tenir coneixement de la llei del contrast simultani de Michel Eugène Chevreul, que afirma que dues tonalitats complementàries fan que la intensitat de totes dues sigui més gran, cosa que permet abandonar el sistema tradicional del clarobscur i prescindir del negre.
• Factura i textura: La pinzellada és solta i ràpida.
• Llum: La gran finalitat dels pintors impressionistes era aconseguir la plasmació de la llum en tots els seus efectes i que els quadres fossin simplement uns efectes de la llum. En aquesta obra Monet capta la impressió lumínica dels primers rajos del sol i els seus reflexos a l'aigua.
• Perspectiva: Monet utilitza la perspectiva aèria o atmosfèrica, reforçada amb la posició en diagonals de les tres petites barques, per donar profunditat.
• Composició: Oberta. Els elements fugen tots del centre del quadre. L'aigua i el cel obren la composició. En primer terme, les petites barques situades en diagonal trenquen amb l'horitzontalitat i ajuden a donar profunditat. En segon pla, les màquines del port i els vaixells completen la composició.

Anàlisi conceptual

Contingut i significat

• Tema: L'obra representa la sortida del sol al port de Le Havre, on Monet va passar la seva joventut. Entre la boira de l'albada es poden veure ancorats diversos velers i, al fons, el moll amb les seves instal·lacions portuàries. En primer terme, unes barques de pesca tornen de la feina. Al fons, el sol, en forma de bola ataronjada, es reflecteix a les aigües tranquil·les del port.
• Significat: Captació dels reflexos de la llum damunt de l'aigua i de la presència i la influència de l'atmosfera en la natura.
• Gènere: Paisatge (marina).
• Recepció: Monet va pintar el quadre el 1872 i el va presentar a l'exposició oficial l'any 1874. L'obra va ser rebutjada, juntament amb moltes altres, però va ser exposada a la galeria-saló del fotògraf Nadar.
• Funció de l'obra: Decorativa i experimentació de noves formes d'expressió plàstica. Tenia com a objectiu ser un element decoratiu, però també va aportar una nova concepció artística que, en lloc de presentar escenes, pretenia captar la llum i l'atmosfera d'un moment concret i va esdevenir el referent de l'impressionisme.
• Models plàstics:
  • Antecedents: Boudin (pintura a l'aire lliure), Delacroix (augmentar els efectes de color substituint el clarobscur per forts efectes cromàtics mitjançant la juxtaposició de colors complementaris - tractament del color) i els paisatges romàntics anglesos de Turner i Constable (llum i efectes de pluja i vent).
  • Influències posteriors: Monet va tenir un paper important en la concepció pictòrica dels impressionistes, que van veure en ell el seu mestre. Alhora, l'impressionisme va esdevenir un referent per entendre els postimpressionistes (Cézanne, Gauguin i Van Gogh).

El pensador

Fitxa tècnica

• Autor: Auguste Rodin (1840-1917)
• Estil: Impressionisme
• Cronologia: 1880-1900
• Material: Bronze
• Tècnica: Fosa
• Dimensions: 1,98 m x 1,29 m x 1,34 m
• Forma: Figura exempta
• Tipologia: Sedent
• Tema: Simbòlic
• Cromatisme: Monocroma
• Localització: Museu Rodin (París), Metropolitan Museum of Art (Nova York), etc.
• Comitent: Propi autor sobre un antic encàrrec del govern francès.

Context històric

L'època d'aquesta obra correspon a una etapa de consolidació de la Revolució Industrial i del capitalisme, però també de lluites obreres i d'avenços en el camp científic i tècnic que van afectar profundament la societat i l'art. A nivell artístic, la recerca de noves solucions plàstiques van dur al Modernisme en arquitectura, al Simbolisme en pintura, al trencament amb l'Acadèmia i amb els Salons oficials, i a París com a centre artístic, en substitució de Roma. Mentre a Espanya s'estava forjant la Generació del 98.

Estil

Característiques generals de l'estil

L'impressionisme va ser un moviment bàsicament pictòric que es va desenvolupar el darrer terç del segle XIX (veure "Impressió, sol naixent").

Característiques de l'escultura impressionista

Tot i que l'escultura no sembla en principi el mitjà més idoni per a transmetre "les vibracions atmosfèriques", característiques de l'estil impressionista, Rodin va ser capaç d'introduir aquest joc de llums i ombres en l'escultura.

L'autor

Rodin és un escultor difícil de catalogar; alguns el qualifiquen com un dels grans escultors impressionistes, d'altres com a postimpressionista i fins i tot hi ha qui el considera simbolista o expressionista. Per a Rodin, les escultures havien de transmetre la sensació de què estaven dotades de vida i sentiments, buscar l'expressió per sobre del naturalisme i, per aconseguir-ho, utilitzava actituds, gestos, jocs de llums i ombres... Sovint utilitzava la "factura inacabada", modelant amb les mans, per obtenir la rugositat de les superfícies i la multiplicitat de plans i així aconseguir el joc de llums i ombres propi de l'impressionisme. Rodin va treballar el fang, la pedra, el marbre, el bronze... El seu llenguatge artístic era completament nou i oposat a l'academicisme, i està considerat un renovador de l'escultura.

Anàlisi formal

• Material: Bronze
• Tècnica: Fosa a la cera perduda
• Cromatisme: Monocroma (el color que li dona la pàtina del temps)
• Formes de representació: Embalum rodó i punt de vista multifacial
• Composició: "El pensador" és una obra figurativa, realista amb forta expressivitat. És un nu masculí, on destaquen uns peus i unes mans exagerats. Es tracta d'una figura centrípeta, tancada en si mateixa, amb la mà esquerra damunt els genolls, el colze dret recolzat en la cama esquerra i la mà esquerra subjectant el cap, en posició reflexiva i de gran concentració, que presenta una visió multifacial. La composició de línies diagonals, formant ziga-zaga, recorden el llampec i la tempesta interior. "El pensador" està assegut, però la seva ment sembla estar molt activa.

Anàlisi conceptual

Recepció

L'any 1880, el govern francès va encarregar a Rodin la realització de la porta del futur Museu de les Arts Decoratives de París i va entregar a l'artista 8.000 francs. Finalment, però, l'edifici del museu no es va realitzar, ja que en l'espai on havia d'anar es va construir l'Estació d'Orléans. La porta va estar durant trenta-set anys a l'estudi de Rodin i molts esbossos van acabar convertint-se en escultures independents.

Contingut i significació

• Contingut: "El pensador" va ser concebut com la figura principal de la "Porta de l'Infern" i havia de representar el poeta italià Dante. Però Rodin no volia fer un retrat del poeta italià, sinó que el que pretenia era fer una metàfora de la preocupació de l'home, enfrontat a la reflexió sobre el seu destí mortal.
• Significat: El projecte del museu no va arribar a realitzar-se i "El pensador", convertit en una escultura individual, va esdevenir la icona de l'home torturat pels seus pensaments sobre l'inevitable destí de l'home: la mort.
• Funció de l'obra: Tot i que en un principi "La Porta de l'infern" havia de tenir una funció merament decorativa, Rodin va abocar-hi totes les seves preocupacions i fantasmes, especialment el del destí de tot ésser humà: la mort.

Models plàstics

• Antecedents: Entre les obres que es considera que van influenciar "El pensador" hi ha el "Sepulcre de Llorenç de Medici", de Miquel Àngel, a Florència, el "Profeta Jeremies" de la Capella Sixtina (Vaticà), també de Miquel Àngel, i fins i tot l'obra de l'escultor francès Jean-Baptiste Carpeaux, "Ugolino i els seus fills" (1861).
• Influències posteriors: L'obra de Rodin va influenciar escultors del segle XX com Maillol, Brancusi o Chillida.

Relacions amb obres similars de l'autor o de l'escola

• Altres obres importants de Rodin són "El bes" (1886) i "El fill pròdig" (1889).
• També va fer estàtues dels escriptors Victor Hugo i Balzac (1897).
• Una de les seves obres més cèlebres és el conjunt escultòric "Els burgesos de Calais".

Primers freds

Fitxa tècnica

• Autor: Miquel Blay (1866-1936)
• Estil: Modernisme
• Cronologia: 1892
• Material: Marbre blanc
• Tècnica: Talla
• Dimensions: 136,7 x 98 x 71,8 cm
• Cromatisme: Monocroma
• Tipologia: Grup sedent
• Forma: Exempta
• Tema: Costumista
• Localització original: Exposició Nacional de Madrid
• Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona)
• Comitent: Propi autor

Context històric

Les darreries del segle XIX a Espanya van estar marcades per la inestabilitat política, social i econòmica. El 1898, la pèrdua de les darreres colònies va fer augmentar la desconfiança envers el sistema polític espanyol. L'obra de Miquel Blay coincideix amb un període de creixement de la importància de la burgesia industrial catalana i d'un fort desenvolupament del catalanisme com a projecte polític. Culturalment, aquesta etapa està protagonitzada per la Generació del 98. El panorama de l'art a Espanya era mediocre. L'endarreriment econòmic i social del país i el predomini d'uns gustos estètics conservadors feien que la creació artística no fos gaire abundant i depengués dels encàrrecs, marcats per forts convencionalismes estètics. A Catalunya, la producció artística comença a deixar un reflex del que s'estava fent artísticament a Europa i comencen a sorgir noms com Gaudí, Blay o Picasso.

Estil

Anàlisi de l'estil

En el moment en què es va realitzar l'obra, l'estil predominant a Europa era el Modernisme, tant a nivell plàstic com arquitectònic i literari. El Modernisme català encara no s'havia definit plenament, però ja existia un desig d'incorporar les tendències europees, com el Romanticisme i el Simbolisme, i sobretot el desig de deixar de copiar la realitat per expressar idees i símbols. L'escultura catalana de finals del segle XIX estava molt atenta a les novetats que es donaven a París i va acusar molt la influència de l'obra simbolista de Rodin, el gran renovador del llenguatge escultòric de finals del segle XIX. Per imitació d'allò que es feia a París, a Madrid i Barcelona es convocaven certàmens artístics. "Primers freds" va obtenir la primera medalla a l'Exposició Nacional de Madrid el 1892, on va ser lloada pels crítics i pel públic en general.

Anàlisi de l'estil de l'obra

L'obra es mou entre tres estils:

• Realisme: tractament de la figura de l'ancià.
• Simbolisme: actituds, estats d'ànim.
• Modernisme: formes ondulades i arrodonides de la nena.

També es pot apreciar la influència de Rodin: dibuix del cap del vell, detallisme anatòmic, delicadesa i formes arrodonides de la nena, i inclusió del blanc.

Anàlisi de l'autor

Miquel Blay forma part de la generació dels escultors catalans de la segona meitat del segle XIX. Va néixer a Olot el 1866, on va fer l'aprenentatge a l'Escola de Dibuix i Pintura d'Olot, i va completar la seva formació a Itàlia i a París. El 1892 va rebre la primera medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid per l'obra "Els primers freds", que havia realitzat a Roma. El 1900 va rebre la primera medalla a l'Exposició Universal de París i el títol de Cavaller de la Legió d'Honor el 1901. Va viure a París fins al 1906 i, quan es va traslladar a Madrid, ja era un artista reconegut. Blay va evolucionar del Realisme al Simbolisme i al Modernisme. En aquest últim destaca el grup al·legòric del Palau de la Música Catalana, "La cançó popular", on va introduir tots els elements del Modernisme i en què va treballar amb Lluís Domènech i Montaner. Miquel Blay va morir a Madrid el 1936.

Anàlisi formal

• Materials: "Els primers freds" és una escultura en marbre.
• Tècnica: Talla i polit.
• Cromatisme: Monocroma (el color propi del marbre blanc).
• Formes de representació: És una escultura d'embalum rodó. Tots els detalls estan molt treballats, però el punt de vista principal és el frontal.
• Composició: L'obra està formada per dues figures sedents despullades, un home d'edat avançada i una nena de pocs anys. El delicat modelat tracta els cossos de les dues figures amb absolut realisme: el cos de la nena, feble i prim, deixa veure marcades les costelles i l'os del maluc, mentre que el de l'ancià, d'amples espatlles, mostra un aspecte prim i demacrat.

Anàlisi conceptual

Contingut i significació

• Contingut: L'obra està formada per dues figures nues: una nena i un vell (un avi) asseguts en un banc de pedra. La nena està arraulida contra l'home. El vell, barbut i amb les mans unides, mira a l'espectador amb un posat resignat però digne. La nena, que centra tota la seva atenció en l'ancià, recolza el seu cap damunt de la clavícula de l'avi, amb un gest de tendresa, buscant la seva protecció, i presenta una postura que reflecteix timidesa i indefensió.
• Significat: Els sentiments de pena i compassió que provoca l'obra van fer de l'obra un símbol universal de la pobresa i la misèria.
• Funció de l'obra: Denúncia (i decoració). En el moment de la realització d'"Els primers freds", una part del món artístic oficial pretenia denunciar la realitat que estava vivint la classe obrera. La finalitat pretesa per Miquel Blay va ser la d'invitar l'espectador a reflexionar sobre el pas del temps, les dificultats i la cruesa de la vida.
• Comitent/recepció: L'escultura va ser realitzada per iniciativa del propi artista, que la va presentar a l'Exposició Nacional de Madrid de 1892, on va ser guardonat amb la primera medalla.

Models plàstics

• Antecedents: Sembla ser que el tema pot ser influència de l'obra "Edip a Colonna" (1882) de Dominique-Jean Hugues. Les dues obres es componen d'un vell amb barba i una noia, asseguts en un banc. A l'obra de Hugues es tracta d'Edip i la seva filla Antígona, mentre que a l'obra de Blay són dos personatges anònims. La diferència més evident és que, mentre les figures de Hugues van vestides i Edip només té nu el seu tors, en el cas de l'obra de Blay les dues figures estan completament nues.
• Influències posteriors: El contrast que presenta "Els primers freds" entre Realisme, Simbolisme i idealisme va significar per a l'escultura catalana la transició de l'academicisme a la modernitat escultòrica, la qual ja trobem plenament desenvolupada en les obres d'escultors com Josep Llimona o Enric Clarasó, entre d'altres.

Els jugadors de cartes

Fitxa tècnica

• Autor: Paul Cézanne (1839-1906)
• Cronologia: 1893 aprox. (5 versions)
• Estil: Postimpressionisme
• Tècnica: Oli sobre tela (llenç)
• Tema: Escena costumista que retrata dos homes asseguts al voltant d'una taula, possiblement en un bar, jugant a cartes.
• Localització: Museu d'Orsay (París, França)
• Comitent: Iniciativa del propi autor

Context històric

Cézanne va pintar aquesta obra al segle XIX, una època en què la industrialització havia provocat molts canvis socials, culturals, polítics i econòmics, i importants innovacions científiques i tècniques que van fer que l'art anés abandonant el Realisme i busqués noves formes d'expressió, com la importància de la llum i el color.

Estil

Anàlisi de l'estil

El Postimpressionisme és el conjunt d'estils pictòrics sorgits a França al segle XIX que va continuar el camí impressionista. La majoria comencen com a impressionistes, però desenvolupen un estil propi. No es tractava d'un equip, treballaven en àrees diferents. Els pintors postimpressionistes rebutjaven l'objectiu de limitar-se als efectes de la llum i els colors de la natura i volien anar més enllà, mantenint els colors purs i brillants, l'aplicació compacta de la pintura, la tècnica de pinzellades soltes i els temes de la vida real, però sobretot tractant de plasmar la pintura amb més emoció i expressió. Les seves formes més exagerades, l'ús del color, l'estructura i les línies van constituir la base de les noves avantguardes de principis del segle XX.

L'autor

pintava el que volia per després vendre-ho. Aquesta obra va ser adquirida per un baró francés quí a la vegada la va vendre a un marxant d’art impressionista que la va vendre a un comte. Aquest últim  la va cedir al Museu del Louvre, d’on finalment va passar al museu d’Orsay.

FUNCIÓ DE L’OBRA:  L’obra té  una funció estètica peró també hi ha una funció experimental, en la reducció dels objectes a figures geomètriques, que pretèn trobar un nou llenguatge artístic. Aquesta obra forma part d’una sèrie temàtica formada per quatre obres més,  sobre el mateix tema.   Aixó no era un fet estrany en Cézanne ja que va fer el mateix amb altres obres com per exemple «Les Banyistes» o «La muntanya de Sainte Victoire». El pintor reprodueix el mateix tema peró plasmant diferents concepcions artístiques, investigant, com si realitzés un procediment científic. Podriem dir que les obres de Cézanne responen a la seva necessitat d’investigar sobre les possibilitats de la pintura 

MODELS PLÀSTICS

- Antecedents: Un antecedent de la pintura de Cezanne  en una obra de Le Nain, del segle XVII “Els jugadors de trictrac”En aquesta obra hi ha cinc personatges, com en la que sembla ser  la primera versió dels “Jugadors de cartes.  Més endavant Cézanne va anar simplificant el quadre i les tres darreres versions ja només en van tenir dos.

- Influències posteriors:    Cézanne està  considerat el pare del cubisme per la seva capacitat de descomposar l’espai i les formes en diferents parts i tornar-les a acoblar com si fossin peces d’un trencaclosques. La seva concepció arquitectònica de la pintura va ser  una revelació per a Picasso.  També se’l considera un antecedent de l’expressionisme i del fauvisme  per la seva capacitat  d’expressar les emocions, que seguiran pintors expressionistes com Munch i fauvistes  com Matisse.

- Diferències amb altres solucions coetànies

En la mateixa època que Cézanne (postimpressionista)va pintar “Els Jugadors de cartes”, Munch (expressionista) pintava “El Crit”.