Anàlisi de l'obra "L'habitació vermella" de Matisse

L'habitació vermella de Matisse: Anàlisi i Context

Fitxa Tècnica

• Títol: L'habitació vermella
• Autor: Henri Matisse (Le Cateau, 1869 - Niça, 1954)
• Cronologia: 1908
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Fauvista
• Tema: Escena costumista o de gènere
• Localització: Museu de l'Ermitage (Sant Petersburg)

Context Històric

Cronologia: 1908

Context:

L'època de les primeres avantguardes coincideix amb un període molt convuls de la història: la rivalitat colonial entre les potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del nazisme.

Un món en crisi que revitalitza l'art i que porta l'artista a la recerca d'elements nous i provocadors, reaccionant contra les injustícies socials que l'envolten.

L'art contemporani deixa de banda la captació externa de la realitat visual i expressa les vivències interiors de l'artista, un artista sovint rebutjat que busca uns altres individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen així les avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els estils globalitzadors del passat. La pintura pren el protagonisme de la innovació.

Estil

L'obra és d'estil fauvista, moviment nascut el 1905, considerat el primer moviment d'avantguarda. El seu nom deriva de la paraula fauve, que significa 'fera', i fa referència a l'aplicació violenta dels colors sobre la tela, trencant la tradicional associació amb l'objecte representat. Es caracteritza per:

• Prescindir de la profunditat i la perspectiva
• Llibertat absoluta en els procediments pictòrics
• Temes quotidians i intranscendents
• No buscaven imitar la realitat, sinó crear
• S'inspiraven en l'art primitiu

Descripció Formal

El quadre, realitzat en oli sobre tela, mostra l'interior d'una casa on una dona, situada a la dreta de la composició, està ordenant una taula plena de gerros i fruites. A l'esquerra trobem una cadira i un paisatge darrere una finestra, format per un prat amb arbres i una casa al fons.

Matisse utilitza la finestra per donar una major profunditat al quadre, però sobretot per donar importància i destacar la decoració amb arabescos de l'interior de l'habitació.

El dibuix pren importància (més que en l'Impressionisme). Es basa en la línia corba, sinuosa i gruixuda, que pot arribar a descompondre la forma en contra de qualsevol expectativa de naturalisme i que dóna dinamisme a l'obra. Els contorns dels arbres i la dona són simplificats perquè estiguin més d'acord amb les flors dibuixades en el paper de la paret i les estovalles.

El color, sotmès a la llum durant l'Impressionisme, ara s'allibera. És el color el que dóna lluminositat al quadre: no hi ha cap font de llum ni rastre d'ombres. Hi ha influència de Gauguin tant en l'ús del color com en l'ús de colors plans.

El color es converteix en l'eix de la composició, és de gamma reduïda però de molta intensitat.

L'associació dels colors vermell i blau és el protagonista del quadre. Els fauvistes coneixien la teoria del color i Matisse sabia que contraposant dos tons complementaris, el resultat òptic ressaltava molt més la força de l'obra.

Per a Matisse, un quadre és una qüestió d'ordre i unitat. Tot hi juga un paper: els objectes, els personatges i les superfícies buides. La composició no és més que l'art de disposar de forma ordenada els objectes.

La continuïtat entre el paper de la paret i les tovalles subratlla el caràcter bidimensional de la tela. La noció d'espai queda anul·lada perquè no s'han utilitzat els recursos de la perspectiva tradicional.

Temàtica, Significat i Funció

El 1908, Matisse va crear al seu estudi de París "L'habitació vermella". Estava destinada a la mansió del col·leccionista rus Sergey Shchukin, el mateix artista l'anomenava "panell decoratiu", però el color que predomina a l'escena va fer canviar-ne el nom. Recorda els tapissos orientals i s'allunya de les composicions convencionals.

Pel que fa a la temàtica, "L'habitació vermella" plasma un tema que Matisse ja havia pintat el 1897 a la seva obra "La taula", però el resultat és completament diferent. El pintor ha transformat un quadre amb certes influències impressionistes en una obra de caire avantguardista i innovador.

El significat d'aquesta obra és que a través del color, l'artista apel·la a la part emotiva de l'espectador. Aquest esteticisme queda plasmat en imatges de felicitat i refusa les angoixes del món contemporani. No defensa cap bandera ideològica, només aporta una nova tècnica pictòrica.

La funció és estètica, Matisse va afirmar que l'objectiu dels seus quadres era proporcionar plaer i alegria de viure. Ell deia: "Somio amb un art equilibrat, pur i afable, on el tema no sigui inquietant ni torbador, que serveixi com a calmant cerebral."

Models i Influències

Matisse va rebre influències del seu mestre, el pintor simbolista Moreau, i de postimpressionistes com Gauguin (de qui pren les superfícies cromàtiques homogènies), Van Gogh (per l'espontaneïtat) i Cézanne (per la composició).

Altres influències eren les miniatures perses i l'art islàmic, deia que la inspiració sempre arribava d'Orient.

Matisse inicia, juntament amb Derain, el moviment fauvista a Cotlliure, l'estiu del 1905 i n'esdevindrà el líder. És un dels artistes més influents del segle XX; les seves innovacions estilístiques, junt amb les de Picasso, modificaran el curs de l'art contemporani. Serà considerat el mestre d'artistes del seu cercle (també fauvistes) com Dufy i Vlaminck, entre d'altres.

Els germans Gertrude i Leo Stein, col·leccionistes d'art d'origen americà, van comprar algun quadre de Matisse i aviat un sector de la societat parisenca avançada es va interessar per una pintura "diferent". Els Stein formaven part d'un cercle molt restringit. S'oposaven a l'art acadèmic i defensaven la innovació artística i la ruptura radical amb el passat.