Anàlisi de l'obra "Els Primers Freds" de Miquel Blay

Els Primers Freds de Miquel Blay

1. Documentació General

Autor: Miquel Blay
Cronologia: 1891-1892
Localització: MNAC
Estil: Realisme, amb influències del Modernisme
Material: Marbre blanc
Tècnica: Talla
Formes: Exempta
Tipologia: Grup
Cromatisme: Monocroma
Mides: 68 x 50 x 34 cm

2. Anàlisi Formal

L'obra representa dues figures despullades, un home i una nena, asseguts en un banc. L'home, amb l'esquena encorbada i les mans juntes entre les cames, transmet una sensació de fragilitat i cansament. La nena, recolzada sobre la seva espatlla, té el cos inclinat cap endavant, amb una actitud de resignació. Els cabells d'ambdós personatges, poc definits, recorden la tècnica dels "cabells d'aigua" característica del Modernisme.

Els ulls de la nena estan tancats, mentre que els de l'home semblen buscar l'infinit. El tractament de la pell és diferent en cada figura: la de l'home, arrugada i demacrada, contrasta amb la pell llisa i delicada de la nena, on s'aprecien les costelles i l'os del maluc.

La composició es basa en línies rectes: la diagonal del cos de la nena, la vertical del cos de l'home i la horitzontal del banc. La llum, difusa, contribueix a la sensació de fred que pateixen els protagonistes.

L'obra es considera realista per la seva representació fidel de la pobresa i el sofriment humà, accentuats per la nuesa dels personatges. La transformació d'una escena tendra en una representació del dolor, juntament amb el detallisme en la representació de la pell arrugada i l'esquena encorbada, reforcen aquest caràcter realista. No obstant això, la substitució de les angulositats per formes més ondulades, especialment en les articulacions, apunta cap a la influència del Modernisme.

3. Interpretació

Inicialment, l'obra estava concebuda amb els personatges vestits. Miquel Blay va decidir finalment representar-los nus per plasmar amb més força la misèria i la pobresa que afectava a sectors vulnerables de la societat, com ara els ancians i els infants.

S'aprecia la influència de Rodin en el tractament del cap del vell, el detallisme anatòmic, la delicadesa de la nena i l'ús d'elements anecdòtics com el banc.

Blay demostra un gran domini del dibuix i la tècnica escultòrica, així com una notable capacitat per transmetre l'expressivitat dels personatges.

L'obra presenta similituds amb Èdip i la seva filla Antígona, especialment en la figura del vell, que recorda la figura mitològica, i en la nuesa dels cossos.

El simbolisme de l'obra resideix en la producció de sentiments: la nena busca la protecció de l'avi, l'home es dirigeix a l'espectador amb una mirada furtiva i l'elegància en el tractament dels cossos idealitza el sofriment humà.

En definitiva, "Els Primers Freds" és una obra que combina el realisme en la seva representació de la realitat social amb elements propis del Modernisme, convertint-se en una peça clau per entendre l'evolució de l'escultura catalana a finals del segle XIX.