Anàlisi de l'obra 'Font' de Duchamp i 'Una i Tres Cadires'

Font

Font és una obra d'art atribuïda a Marcel Duchamp. L'any 1917 va intentar exposar un urinari en una mostra organitzada per la Societat d'Artistes Independents de Nova York, el va titular Font (Fountain) i el va signar com a «R. Mutt». Amb aquesta obra, Duchamp va iniciar una autèntica revolució al món de l'art (introduint l'avantguardisme) en demostrar que qualsevol objecte mundà podia considerar-se una obra d'art si l'artista el treia del seu context original (en aquest cas, un bany) i el situava en un nou context adequat (una galeria o un museu) i el declarava com a tal. A més, l'obra ha estat interpretada de múltiples maneres, fins i tot com a òrgans sexuals femenins.

Una i Tres Cadires

Anàlisi Formal

Una cadira de fusta a prop d’una paret blanca es situa entre dos panells que hi pengen: en un, el de l'esquerra, hi trobem una fotografia de la mateixa cadira a mida natural; i a l'altre, el de la dreta, hi ha un text amb la definició del diccionari de la paraula «cadira». Això estructura l'obra en forma d'una espècie de tríptic.

D'aquesta manera, tenim l'objecte en si, la seva representació visual i la seva representació verbal.

Estil

L'obra s'emmarca dins del moviment de l'art conceptual, sorgit entre els anys 1960 i 1980. Es busca una puresa inviolable, i per això és necessari que la pròpia obra d'art es dissolgui. D'aquesta manera, desapareixia la seva contaminant objectivitat i emergia com a idea.

Els artistes conceptuals volien expressar-se contra la mercantilització artística. L'art conceptual no redueix ni refina la forma artística, sinó que la nega: a l'artista no li cal crear objectes, només definir-los; ha de negar la morfologia artística, l'expressió visual, i afirmar el caràcter reflexiu de la seva creativitat.

Interpretació

Text i imatge, a partir de la cadira, tot i estar expressats en llenguatges diferents, són el mateix. Té molt a veure amb l'ècfrasi, un recurs de l'Antiga Grècia que transposa a un llenguatge una experiència plasmada en un altre.

A Una i Tres Cadires, l'autor discuteix el concepte d'art i la seva pràctica. Busca, amb un caràcter polèmic, noves vies expressives. Escull un objecte quotidià, industrial i realment útil per tal d'allunyar la creació artística de les valoracions decoratives. Resulta molt innovador. El títol fa referència a la identitat de cadira que l'obra atorga a dues coses que en realitat no la tenen: una fotografia i un text.

Models i Influències

El propi autor reconeix com a influència els ready-made de Duchamp. S'ha relacionat també amb el món de les idees platònic i amb la pipa de Magritte.