Anàlisi de l'obra d'Édouard Manet: Esmorzar al bosc

Autor: Manet

-Cronologia: 1863

-Tècnica: oli sobre tela

-Estil: realista/preimpressionista

-Tema: costumista

-Localització: Museu d’Orsay, París

Context històric i cultural

Ens situem a mitjan del s.XIX a França, segon imperi Napoleònic. París és la capital artística i cultural. La societat és industrialitzada, mostrant diferències entre les classes socials.

Filosofia empirista com a base del pensament de l’època. En destaquem innovacions tècniques com l’aparició de la fotografia i els tubs de pintura. A més, hi ha una nova concepció de l’artista en aquest context: trenca cànons, pinta el que vol…

Les obres de l’artista són rebutjades, tal i com li va passar a Manet el 1863. Manet va ser un pintor francès (1832-1883) que començà en un taller de pintura academicista i està influenciat per pintors del Renaixement i del Barroc.

A la mort del pare canvia i trenca la manera d’aplicar el color, de modelar els personatges, la perspectiva, el tema, el tractament del nu... Mostra influència de Goya i Velázquez.

Mestre i inspirador dels impressionistes, els quals coneix a Argenteuil.

A partir d’aquest moment observem una evolució d’ell cap a l’Impressionisme.

Anàlisi formal

Descripció

Veiem un grup de persones enmig d’un bosc fent un esmorzar o un dinar. Es representa a dos homes i dues dones, una nua i l’altra mig nua. Tres conversen asseguts i vestits i l’altra s’està refrescant en un rierol.

Elements plàstics

• Predomini del color per sobre la línia

• Pinzellada solta i ràpida. En els plans més propers, més detallada i, en els més llunyans, més difosa

• Color: Predomina el verd en tota la seva plenitud, juga amb tots els tons. També destaquen el blau de les teles, el blanc de les dones i el negre.

• Llum: diàfana (present en tota l’obra). No hi ha clarobscur. Aplica la llum a partir del color i crea diferents zones, algunes més il·luminades i d’altres més ombrívoles. Ombreja jugant amb la gamma de colors, la llum també representa la profunditat.

• Profunditat: recorda a una perspectiva lineal (el punt de fuga és el cel) però no està resolta ja que: o L’horitzó està molt alt o Proporcions no aconseguides.

El resultat és com si els personatges estiguessin superposats:

- Primer pla: roba

- Segon pla: tres persones

- Tercer pla: figura del rierol

Composició

Composició tancada i piramidal, ja que els personatges tendeixen a anar cap al centre.

Una persona mira a l’espectador: la noia. És un nu provocatiu.

Els arbres tanquen la composició i ajuden a crear el punt de fuga.

Els personatges estan poc modelats, són plans perquè no juga amb contrastos de llums ni ombres.

Elements expressius

Poc dinamisme, els personatges són molt estàtics. Cada personatge sembla independent tot i que formen part d’un grup. És una obra que la podem situar en el realisme perquè és un tema quotidià, plasmat de forma objectiva. Tot i això, la llum i el color són impressionistes.

Anàlisi significatiu

-Tema: costumista, representa un esmorzar al bosc

-Significat: Representa un grup d’amics en els que trobem: - Germà del pintor - Escultor amic dels germans - Model de Manet - Hipòtesi: parella del germà de Manet, germana de l’amic escultor

-Funció: Decorativa. Es volia presentar al Saló d’Exposicions, però va ser rebutjada per la provocació del nu, per la perspectiva mal resolta, un mal modelatge... en definitiva per la vulgaritat del tema en si.