Anàlisi de l'obra 'El dinar campestre' d'Édouard Manet

El dinar campestre

1. Documentació

Títol: El dinar campestre
Autor: Édouard Manet (París, 1832-1883)
Cronologia: 1863
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 2,08 x 2,64 m
Estil: Realista impressionista
Tema: Escena costumista
Localització: Musée d’Orsay (París)

2. Context històric

A finals del segle XIX va sorgir l'impressionisme, un corrent artístic que té com a objectiu estudiar de manera objectiva la llum i el color.

Manet, en la seva infantesa, va ser un mal estudiant, però l'interessava molt el dibuix. Contra la voluntat de la seva família, especialment del seu pare, va iniciar la seva formació al taller de Thomas Couture. Manet comença a ser reconegut quan instal·la el seu propi taller l'any 1860.

Els artistes que més van influenciar la seva pintura van ser els artistes venecians del segle XVI i Velázquez. Les obres d'aquest últim les va conèixer durant un viatge a Espanya. Arran del viatge, va fer alguns quadres de temàtica espanyola que van ser reconeguts.

Després de la mort del seu pare, la seva obra va mostrar una actitud rebel que el va fer objecte de la crítica social, principalment per la presència del nu femení en els seus quadres.

Cap al 1870, va començar a pintar a l'aire lliure i a experimentar amb el tractament de la llum i l'impacte d'aquesta sobre els cossos. No va exposar mai als salons dels impressionistes, encara que va tenir molt bona relació amb ells.

3. Descripció formal

El dinar campestre és una obra pintada a l'oli sobre tela amb un clar domini del color sobre la línia, on podem apreciar un contrast de pinzellades, algunes més gruixudes i denses en les fulles i els vestits, i altres més llises i suaus en els cossos.

La composició s'estructura en tres plans horitzontals sobreposats: a sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones; al centre, una dona nua que mira a l'espectador i dos homes vestits, i darrere d'aquesta, una altra dona amb roba interior remullant-se en un rierol.

L'obra té una estructura piramidal i perspectiva lineal, donada pels colors i el punt de fuga que s'ubica en la part superior de la tela, el petit tros de cel. La profunditat no s'acaba d'aconseguir, ja que les figures són planes i la dona que es banya sembla que estigui dalt el camp. La representació plana dels personatges ve donada per la degradació natural dels colors. A més, Manet integra els personatges en el paisatge, evitant el clarobscur i la profunditat en el fons.

Podem observar una dispersió compositiva entre els personatges, que és buscada per l'artista, ja que sembla que els personatges no tinguin cap relació entre ells. El rostre més expressiu és el de la dona nua que mira a l'espectador desafiant, mentre que els altres mostren calma.

Respecte al dinamisme, la gestualitat, és a dir, la diversitat de postures i gestos, donen sensació de moviment.

Pel que fa al cromatisme, podem observar una àmplia gamma cromàtica on hi predomina el verd i hi destaquen els vermells, els blancs i els negres.

4. Temàtica

El dinar campestre (titulada inicialment El bany) reflecteix una idea quotidiana: dinar al camp amb un grup d'amics de l'autor.

En l'obra, podem identificar el germà del pintor amb un bastó a la mà, Eugène; un escultor holandès i la seva model preferida, Victorine Meurent, que mira directament a l'espectador. Al fons, hi ha una dona desconeguda que es banya al rierol.

Aquesta obra va ser feta per presentar-la al Saló oficial del 1863, però no va ser admesa i passa a formar part del Saló dels Rebutjats. La principal causa per la qual va ser rebutjada va ser la nuesa injustificada d'una dona que no és una deessa. A més, va ser molt criticada per la seva falta de perspectiva i la manca de relació entre els personatges.

5. Models i influències

Les obres que han influenciat El dinar campestre són:

• El judici de Paris de Rafael
• El concert campestre de Ticià

Manet va ser admirat pels impressionistes. La seva negativa a seguir les pautes il·lusionistes de la perspectiva tradicional va ser l'origen dels plantejaments espacials de Cézanne i el cubisme.