Anàlisi de l'obra 'El crit' de Munch

44. El crit

1. Documentació

Títol: El crit
Autor: Munch
Cronologia: S.XIX (1893)
Tècnica: oli i tremp sobre cartó
Mides: 91x73 cm
Estil: expressionista
Tema: al·legòric
Localització: Oslo

2. Context històric

Munch va abandonar la seva carrera d’enginyeria per dedicar-se a la pintura. Tenia problemes psicològics per la sobtada mort de la seva mare i la seva germana, cosa que fa que s’emergeixi en el món de l’art per pintar les seves angoixes internes. Al 1885 viatja a París i coneix els impressionistes, quedant admirat pel tractament de colors. Aquest viatge va influir en la creació del seu estil personal, caracteritzat per l’expressivitat, l’esquematització de les figures i l’ús simbòlic dels colors, cosa que va escandalitzar. Quan marxa a Alemanya (1892-1908), cau en una depressió pels seus traumes, refugiant-se en l’alcohol, però va sortir de l’addicció després d’haver ingressat en una clínica de Dinamarca, que va canviar el seu estil, fins aleshores de temàtiques fosques i angoixants. El 1908 va tornar a Noruega, on va viure fins a la seva mort al 1944. Va deixar totes les seves obres a l’estat.

3. Descripció formal

El crit és una obra amb un clar domini del color sobre el dibuix, on podem apreciar unes pinzellades gestuals i gruixudes.

Pel que fa al cromatisme, podem observar que no hi predomina cap color, sinó que l’artista ha mesclat de manera violenta i irreal blaus, vermells, grocs i ataronjats, fet que reflecteix un estat d’ànim convuls i reforça la visió subjectiva de l’escena.

La llum de l’obra ve donada pels colors.

Per una altra banda, els personatges i els vaixells del fons donen sensació de profunditat, a l’igual que la línia diagonal de la barana del pont. A més, el personatge en primer pla, la línia d’horitzó alta i la densitat de la tela crea una sensació d’ofeg.

L’obra està formada, principalment, per línies corbes i sinuoses, que contrasta amb la línia diagonal del pont que divideix l’obra en dues parts: pont i paisatge, i que aïlla el personatge principal.

Aquesta obra té molt dinamisme, que ve donat per les línies corbes presents en tota l’obra, excepte en els personatges i els vaixells de fons, que són els únics elements equilibrats i reals de l’obra.

El personatge principal és molt esquemàtic, ja que Munch redueix les figures a la mínima expressió; el seu rostre, que té forma de calavera, és molt expressiu i reflecteix angoixa.

4. Temàtica

El crit representa un home cridant angoixat sobre un pont. Munch s’inspira en una mòmia peruana de París per pintar el personatge principal.

L’escena mostra el reflex del món interior de l’artista, qui va tenir un atac d’ansietat mentre passejava amb els seus amics per la ciutat d’Oslo, informació que es sap a través d’unes notes autobiogràfiques.

L’artista descriu que el cel es va tornar de color vermell i el fiord blau eren llengües de foc, cosa que el va comprimir i el va fer sentir un crit extens i infinit.

Aquesta obra va ser feta per reflectir el seu món interior i expressar els seus sentiments. És una metàfora visual de la soledat de l’home en la societat moderna. També es pot interpretar com una crítica a la burgesia.

Aquesta obra és una de les més conegudes de Munch, qui ha estat capaç de reflectir amb tal intensitat l’angoixa mental d’un home que viu en un món en constant canvi, el fi del segle.

5. Models i influències

Per transmetre l’interior humà, es va fixar en l’obra de Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec degut al seu viatge a París, que ho va permetre, i a la representació d’estats d’ànim de les obres. La seva estètica tètrica i pessimista està inspirada en la filosofia de Nietzsche i Kierkegaard. També guarda un paral·lelisme amb les pintures negres de Goya.

La distorsió violenta dels colors i les formes per assolir la màxima expressivitat el converteix en el precursor de l’expressionisme. Va ser un referent per a Kirchner.