Anàlisi de l'obra "El Crit" d'Edvard Munch

Anàlisi Formal

CRIT: Una figura en primer pla crida amb un paisatge nòrdic de fons. El conjunt d'elements plàstics es supediten a l'expressivitat de l'obra. El dibuix és aparentment descuidat i de traços maldestres, però això li serveix a Munch per a alliberar les seves pròpies ànsies. La línia que predomina al quadre és la corba, que dóna una sensació de dinamisme i neguit, i que exterioritza el malestar del protagonista. Hi ha una línia recta, en diagonal, a la barana de la passarel·la, la qual evidencia la solitud del personatge i el buit de l'espai que l'envolta.

En quant al color, cal assenyalar que dominen els taronges, vermells i grocs del cel, i l'onada de blau fosc que envolta una illa en el mar. O sigui que la gamma cromàtica es redueix pràcticament als colors primaris. Cal destacar els forts contrastos, sobretot del groc del rostre amb el blau fosc del paisatge. Aquest ús de tons agressius i irreals, pintats amb una pinzellada ampla, reforcen la idea d'angoixa del protagonista.

Podem dividir el quadre per la recta que forma la barana, separant els dos ambients. Aquesta barana s'encarrega de donar profunditat al quadre, tot i la mancança de perspectiva, igual que ho fan les dues siluetes que es passegen al fons de la composició.

Els elements de la natura tenen formes sinuoses, ondulades, igual que el personatge central. La figura és l'eix central de la pintura, ja que totes les línies semblen convergir cap a ella.

Per finalitzar, esmentar que les línies ondulades i sinuoses doten l'obra d'un dinamisme i moviment angoixants i desequilibrats. Contrasten amb les línies rectes del pont.

A més a més: L'autor busca expressar el seu món individual, ple d'angoixa i sofriment. Ell mateix, en unes notes autobiogràfiques, descriu les sensacions que sentí al passar per aquell paisatge en un vesprejar. La realitat es transforma per tal d'exterioritzar els sentiments que l'autor porta a dins.

Tema: Home a dalt d'un pont cridant i un paisatge nòrdic.

Cal destacar que li va agafar aquesta paranoia a ell mateix quan passejava pel pont, que es va quedar paralitzat i en el paisatge del fiord hi veia sang i llengües de foc. Ell mateix ho explica en unes notes autobiogràfiques.

Funció: Expressar el seu món interior, la seva angoixa i patiment. El va pintar de forma compulsiva i en va fer unes 50 còpies, funció també terapèutica, per alliberar-se de l'angoixa. També té, però, una funció estètica.

Estil

Estil: L'expressionisme sorgeix amb la intenció de reflectir, expressar, el descontentament social, l'angoixa i la desesperança individual. Por, misèria, desesperació... Tot el que és advers de la vida, i la solitud interior, es reflecteix en les obres expressionistes. Les característiques d'aquest corrent són que no pinten les coses que els envolten, sinó les que els autors senten al seu interior. És per això que les imatges solen ser esquemàtiques, reduint la figura humana a elements simples. Els colors són forts i violents i hi ha una predilecció pels fons foscos. El crit reflexa el món interior del pintor i també la soledat de l'ésser humà.

Models i Influències

MODELS I INFLUÈNCIES: Rep influència de Gauguin en els contrastos cromàtics extrems, també de Van Gogh i Toulouse-Lautrec. Amb això podem dir que la seva estètica és tètrica i pessimista, i està inspirada en la filosofia de Nietzsche i Kierkegaard. També guarda un paral·lelisme curiós amb les pintures negres que Goya va pintar a la Quinta del Sordo. Per finalitzar, la intensitat que va voler comunicar l'autor de l'angoixa mental ho va fer a través d'una distorsió il·limitada i violenta de color que el seu referent sens dubte va ser Kirchner. A la seva vegada, Munch va ser una gran influència per als expressionistes alemanys de principis del segle XX.