Anàlisi de l'obra de Carles Riba i Salvador Espriu: Exili, Guerra i Cultura Catalana

El Temple de Súnion i l'Exili de Carles Riba

El temple de Súnion s’erigeix en far i guiatge pels mariners, pels borratxos i pels exiliats. Ell s’identifica més amb la tercera, ja que en el moment en què escriu el poema està a França exiliat i l’únic que l’endreça és el record de Súnion.

La relació que es pot establir entre les ruïnes gregues i la situació del poeta en aquell moment és que els exiliats, els mariners i els borratxos, com hem dit abans, es troben perduts. En el cas del nostre autor (exiliat) ha perdut la seva identitat, la seva pàtria i terra, a causa del fet que ha hagut de marxar forçosament. És per aquest motiu que Carles Riba s’identifica amb el temple de Súnion, aquest està mutilat i destrossat, està en ruïnes com qualsevol persona després d’una guerra. La guerra fa que les persones perdin la seva identitat, es perden tots els valors clàssics i humans, aquells que representa tan clarament el temple de Súnion tot i estar amb ruïnes. És per aquest motiu que Riba diu que el far (que representa els valors del classicisme) és el que ens condueix cap al rumb correcte i per això el manté dret. Pel poeta evocar el temple de Súnion és un record positiu de tots aquells valors clàssics perduts.

Temes Destacats de la Literatura Catalana de l'Època

• Enyorança i nostàlgia
• Por a allò desconegut
• Atracció cap allò nou i exòtic

Poemari de Josep Carner sobre l'Exili

Nabí

Institucions Culturals de l'Època

La Universitat; La Fundació BM, el Comissariat de Propaganda i la Institució de Lletres Catalanes

Carles Riba: Vida i Obra

Carles Riba neix l'any 1893 a Barcelona. S’educa sota la influència del Noucentisme, seguint uns patrons clàssics. És llicenciat en Dret i Lletres a la UB. Estableix coneixença amb Carner, a qui admirava i el qual va orientar-lo literàriament; li presenta a Maragall. La influència de Maragall i de la Teoria de la Paraula Viva n’és molt visible en les seves obres.

La Guerra Civil Espanyola va provocar el seu exili, ja que va adoptar una actitud de compromís amb les idees republicanes. Es va exiliar a França, però al 43 torna a Barcelona i treballava des de la clandestinitat.

Va ser narrador, traductor, crític, docent, investigador i poeta. El seu treball com a narrador és escàs tot i que escriu contes infantils i narrativa per adults. Com a traductor va demostrar la seva passió per les llengües, sobretot grec. Va traduir a clàssic com l’Odissea d’Homer i per altra banda a moderns com a Hölderin.

Com a crític va triomfar abans de la guerra, les seves autocrítiques ens donen informació que faciliten l’accés a la seva pròpia poesia. De docència i investigació exerceix de professor a l’escola de Bibliotecàries, a les càtedres de grec de la fundació Bernat Metge i a la UAB, també va esdevenir membre de la secció filològica de l’IEC. Igual que amb la crítica literària la guerra va acabar amb aquesta professió.

Finalment, com a poeta va tenir gran importància. Va rebre influències d’autors medievals com Dant, Petrarca i Ausiàs March, i també del simbolisme francès.

Mor el 1959 esdevenint el personatge més representatiu de la cultura catalana.

Obres Destacades de Carles Riba

Tres suites / Del joc i del foc / Llibre primer d’estances

Salvador Espriu: Vida i Obra

Salvador Espriu i Castelló (1913-1985) va néixer a Santa Coloma de Farners en una família benestant. El seu pare, Francesc, era un notari obert i lliurepensador, mentre que la seva mare era una dona religiosa i discreta. Des de jove, Espriu va mostrar interès per la literatura, especialment pels llibres de religió i història.

Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona durant la convulsa època de la transició cap a la República. Tot i que destacava en els seus estudis, preferia les Lletres a Dret. Va començar a escriure en català, publicant la seva primera novel·la, "El Dr. Rip", i diverses obres teatrals i contes. Durant la Guerra Civil Espanyola, va ser excusat del servei militar actiu degut a la seva fràgil salut, però va continuar escrivint com a via d'evasió.

Va viure una època de penúria després de la mort del seu pare el 1940, veient-se obligat a treballar a la notaria familiar per sostenir la seva família. Mantingut-se fidel al català en una època en què molts autors van optar pel castellà, Espriu va dedicar-se sobretot a la poesia, publicant el seu primer llibre de poemes, "Cementiri de Sinera", el 1946. La seva obra, influenciada per la mort, la pèrdua i la religió, va guanyar reconeixement internacional i va ser guardonada amb premis com "La Lletra d’Or".

La mort de la seva mare el 1950 va ser un cop dur per a Espriu, que va continuar explorant temes universals com la mortalitat i la fugacitat de la vida en les seves obres poètiques següents. Va ser considerat un símbol de la cultura catalana i va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, malgrat les seves freqüents malalties. Espriu va defensar la cooficialitat del català i el castellà, rebent crítiques per part dels sectors catalanistes radicals, però va mantenir el suport d'intel·lectuals. Va morir el 1985, deixant un llegat literari que continua sent venerat i estudiant tant a Catalunya com internacionalment.

Infància i Joventut de Salvador Espriu

Salvador Espriu i Castelló, va néixer a Santa Coloma de Farners el 1913, provenia d'una família benestant amb el pare, Francesc, notari, de caràcter obert i la mare, una dona religiosa i tímida. Malgrat la comoditat econòmica, la família va experimentar una crisi quan Salvador i els seus germans van contraure el xarampió, una malaltia que va afectar especialment al jove Salvador, deixant-lo delicat i obligat a passar llargues temporades al llit. Espriu va mostrar un interès precoç per la literatura, especialment per temes religiosos i històrics, que es va intensificar durant la seva convalescència. Després d'ingressar a la Universitat de Barcelona el 1930 per estudiar Dret i Filosofia i Lletres, va destacar especialment en aquesta última àrea, publicant la seva primera novel·la, "El Dr. Rip", i diverses obres teatrals i narratives inspirades en el seu entorn a Arenys de Mar. Durant la Guerra Civil espanyola, va ser mobilitzat però no enviat al front per raons de salut, dedicant-se a donar classes. Aquest període va ser prolífic per a la seva obra, tot i les dificultats de l'entorn, i va publicar diverses obres, inclosos poemes. Després de la mort del seu pare el 1940, Espriu es va veure obligat a ajudar en la notaria familiar, una tasca que no li agradava i que va limitar el seu temps per llegir i escriure. Malgrat la pressió per passar al castellà enmig de l'ambient franquista, Espriu va mantenir-se fidel al català i va continuar expressant-se a través de la poesia, més lliure de la censura del règim. El cop de la mort de la seva mare el 1950 va ser un moment profundament afectant per a Espriu, que va continuar explorant temes com la mort i l'oblit en la seva obra poètica. Va rebre reconeixement per la seva obra, incloent-hi el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seva popularitat va créixer durant els anys seixanta, convertint-se en un símbol de les reivindicacions catalanes, tot i les seves freqüents malalties. Va seguir defensant la cooficialitat del català i el castellà fins al final de la seva vida, malgrat les crítiques dels sectors radicals. Espriu va morir el 22 de febrer de 1985, deixant un llegat literari i cultural profund a Catalunya i més enllà.