Anàlisi de l'Obra de Calders: Realisme Màgic i Estructura Narrativa

Influències Clau en l'Obra

Les influències principals per a la seva obra van ser:

• El Grup de Sabadell (Francesc i Joan Oliver): Un grup d’intel·lectuals que, tot i formar part de les classes benestants de Sabadell, es van dedicar a criticar aquesta mateixa societat des d’un punt de vista més avantguardista i surrealista.
• Massimo Bontempelli: Creador del que ell anomena “realisme màgic”.

Estructura Externa del Recull

El recull està dividit en tres parts amb títols molt orientatius i alhora molt semblants:

1. La imprevista certesa (Dotze contes llargs).
2. Ver, però inexplicable (Dotze contes majoritàriament curts).
3. L’escenari desconcertat (Set contes d’extensió variada).

Alguns contes estan datats cronològicament: els més llargs són del 1936 i 1938 (època de guerra) i els més moderns del 1949 (sis anys abans de la seva publicació, que va ser el 1955).

Estructura Interna i Recursos Narratius

L’estructura de cada narració de Calders és força tradicional i consta de plantejament, nus i desenllaç. Entremig, hi podem trobar situacions sorprenents i paradoxals.

També s’inclouen frases lapidàries (conclusions finals que tanquen el sentit del relat) amb un sentit moralista que fan transitar el conte d’un sentit particular a un sentit més general.

Eixos Temàtics: Realitat, Fantasia i Determinisme

L’obra presenta un univers que funciona en una altra dimensió de la realitat. La seva literatura es regeix per una lògica que governa un món de ficció on el real i el fantàstic es combinen de manera única, i intenta criticar la uniformitat de l’existència humana.

Desenvolupament de la Trama en Dos Plànols

La trama de les narracions es desenvolupa en dos plànols:

1. Comença amb una situació quotidiana.
2. Apareix un element inusual i absurd que trasbalsa la vida del personatge, provocant una desmitificació de la realitat quotidiana.

Actitud i Interpretació

Domina l’actitud reflexiva, allunyant qualsevol tipus de dogmatisme, permetent que cada lector interpreti el conte a la seva manera. També destaca:

• La relativització dels comportaments humans.
• El determinisme de la nostra vida i el nostre destí (la idea que Déu juga a daus amb nosaltres).

La fatalitat és inherent, però la fantasia i la imaginació es presenten com un element essencial per evadir-se de la duresa de la vida quotidiana.

Punt de Vista Narratiu

L’autor s’allunya de l’omnisciència narrativa total. La cosmovisió de l’obra fa que el punt de vista narratiu sigui sovint intern, on el jo narratiu és el del personatge-narrador, buscant implicar directament els lectors.

També s’empra la 3a persona, però amb una omnisciència limitada o parcial.

Característiques Estilístiques

L’estil es caracteritza per una descripció fluida i planera, utilitzant un català absolutament correcte, però amb un registre col·loquial.

Recursos i Tècniques

• Modes narratius: Narració lineal o cronològica dels fets, diàlegs en estil directe i indirecte, i descripcions.
• Retrospeccions: Les narracions sovint comencen amb el record d’un fet passat.
• Registre: Estàndard, amb mots i expressions quotidianes.
• Vocabulari: Ús freqüent de mots abstractes (memòria, consciència, reflexió, saviesa).
• To: Ús d’humor, ironia i sarcasme.
• Adjectivació: Puntual i no decorativa.