Anàlisi de l'obra de Benet i Jornet, Fuster i Mira

L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i el món audiovisual

El teatre de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona 1940) segueix una evolució paral·lela a la literatura de postguerra. La seua obra teatral d’inspiració realista tracta la problemàtica d’aquella generació que va viure la postguerra i denuncia l’actitud d’aquells que van aconseguir el benestar econòmic. El més característic del seu teatre és la pressió del medi sobre els personatges: la manera en què l’entorn condiciona i dificulta la comunicació entre els éssers humans. La tasca com a guionista cinematogràfic i televisiu li ha donat una gran popularitat: és creador de serials com: Poble Nou, Rosa o El Cor de la ciutat. Algunes obres destacades són E.R i Testament.

Repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època

Joan Fuster (Sueca 1922-1992), és el millor assagista del segle XX. Va escriure assajos humanístics, sociopolítics i d’història cultural. El seu estil és fresc i desenfadat carregat de fórmules col·loquials. També és subtil, sagaç, irònic i càustic. L’assaig va ser durament perseguit durant la postguerra per la seua càrrega ideològica. Va sofrir censura, hostilitat, falta de mitjans, absència d’ambient cultural… Les obres més importants humanístiques van ser: El descrèdit de la realitat, Diccionari per a ociosos. En aquests parla de la importància de l’art per a l’ésser humà. En la sociopolítica van ser: Qüestió de noms i Nosaltres els valencians. A aquests reflexiona sobre la divisió que causa polèmica pel nom de la llengua, l’autoodi, el provincialisme, la manca d’una força social compromesa. Fuster planteja que els valencians devien prendre consciència nacional per avançar en un futur.

Reflexions de Joan Francesc Mira sobre la realitat contemporània

Joan Francesc Mira (València 1939). Antropòleg, sociòleg, historiador i escriptor, és una de les persones que més ha reflexionat sobre els canvis socials, de manera especial al País Valencià. Mira parteix de les tesis fusterianes per a plantejar-se què és una nació, les relacions entre cultura i nació i què hem estat, què som i què podem ser els valencians, així com la problemàtica de la nostra llengua. Posa èmfasi en els atacs despersonalitzadors i tendenciosos que els valencians hem de suportar periòdicament. Les reflexions de Mira són les més rigoroses i fonamentades. Ha investigat les transformacions que implica el pas del món rural tradicional al món urbà i industrialitzat. De les seues obres destaquem: Cultures, llengües i nacions, Crítica a la nació pura, Els desigs i els dies, A Borja Papa.