Anàlisi de "Número 1" de Jackson Pollock: Dripping i Expressionisme Abstracte

Número 1 (1949)

Fitxa Tècnica

Autor:

Jackson Pollock

Títol:

Número 1

Cronologia:

1949

Estil:

Expressionisme Abstracte

Tècnica:

Dripping, oli

Suport:

Tela

Localització:

MoMA (Nova York)

Context Històric i Cultural

En acabar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, els EUA passen a tenir l’hegemonia mundial dins del món capitalista. No només política, sinó també econòmica, entrant en conflicte amb la URSS i els països socialistes en l’anomenada *Guerra Freda*. Una lluita entre dues concepcions del món: a nivell polític, democràcia contra estats autoritaris; i a nivell econòmic, capitalisme contra comunisme.

A nivell cultural: A partir del 1945, la capital artística es trasllada a Nova York, on es concentra la gran majoria dels artistes, molts dels quals fugien de l'Alemanya nazi. Entre 1945 i la dècada del 1990, l’art es pot dividir en dues grans tendències: d'una banda, les Segones Avantguardes, que comencen a Europa amb l’Informalisme i als Estats Units amb l’Expressionisme Abstracte; de l'altra banda, tindrem les tendències postmodernes, on destaquen la *Transavantguarda* italiana i el Neoexpressionisme alemany. A partir del 1945 fins a l'actualitat, comença ja l'era digital.

Descripció de l'Obra

• L’obra és un complicat entramat de filigranes que determina l’estat anímic de l’artista. Pollock va crear un nou llenguatge on la pintura era un vehicle d'expressió de sentiments i no calia que tingués un sentit per si mateix.
• Aquest quadre de Pollock destaca per ser un *all-over*, és a dir, per no tenir un centre d'atenció ni una jerarquia de les formes, de manera que la pintura és com un continu que es podria expandir més enllà de la tela. Sobre una base de color salmó, el pintor situa diverses filigranes de color negre, blanc i gris. Això crea una perspectiva, situant la base salmó i sobre ella la resta de filigranes.
• La gamma cromàtica és molt reduïda, donant llum als colors clars (salmó, blanc) i foscor als colors més foscos (negre, gris).
• El moviment està implícit en tota l’obra a partir de la successió de les filigranes disposades en totes les direccions, la qual cosa fa que l’obra sigui molt dinàmica i reflecteixi l’estat anímic del pintor.

Estil: Expressionisme Abstracte

Aquesta obra pertany a l'*Expressionisme Abstracte*.

1. Va estar molt influenciat per grans muralistes mexicans (Orozco i Rivera) i pels cubistes, sobretot per Picasso.
2. Pollock és l’autor que millor personifica l’*Action Painting* (pintura d'acció) en abandonar la pintura de cavallet i situar les teles de gran dimensió a terra.
3. El gran format permet a l'autor poder involucrar tot el seu cos en l'acte de pintar, que ja no només és influït pel moviment de la mà, sinó que ara pot caminar sobre la tela o actuar amb més llibertat.
4. Pollock és el creador de la tècnica del *dripping* o degoteig de la pintura damunt de la tela amb pots foradats o pinzells xops de pintura.
5. A Pollock li interessava més l’acció de pintar, l’acte físic de pintar, que no pas l’obra acabada. Donava molta importància al procés creatiu com a moment vital de l'artista.

Significat i Interpretació

Pollock no podia preveure mai l’aspecte final de les seves obres, per la qual cosa preferia donar-los un número, identificar-los amb una data o anomenar-los *Sense Títol* per no interferir amb la interpretació de l’espectador. Considerava que l’espectador, com un segon artista, havia de crear el seu propi quadre. Els expressionistes abstractes van canviar la relació de l’espectador amb el quadre i la pintura.

Al començament, l’obra de Pollock va ser rebutjada per la majoria de la gent, i la crítica se'n burlava, fins al punt que la revista *Time* li va posar el sobrenom de *Jack the Dripper* (en referència a Jack the Ripper). A partir del 1950, la seva obra va ser molt valorada per la crítica. En no saber reaccionar a la fama, va començar a patir un procés autodestructiu amb l'alcohol que va acabar amb un accident de cotxe després de diversos mesos d'improductivitat.

Funció

Volia expressar els seus sentiments, d'una banda, i mostrar també l'angoixa de les grans ciutats industrials despersonalitzades.