Anàlisi de 'Nit Estrellada': Simbolisme i Tècnica de Van Gogh

Anàlisi Visual i Composició

La línia és ondulada al cel i contrasta amb les formes geomètriques bàsiques (quadrats, rectangles i triangles) del poble, delimitades amb un traç negre i gruixut.

Divisió i Profunditat del Quadre

El quadre es pot dividir en dues parts clares:

• La terra, amb el poble i les muntanyes del fons.
• El cel ple d’estels.

Els xiprers de primer terme són els eixos vertebradors del quadre. Queden en primer terme i donen profunditat, al mateix temps que semblen unir la part inferior del quadre (el poble) amb el cel. La verticalitat del xiprer i del campanar de l’església contrasten amb les ondulacions del cel i els astres.

Importància del Cel

L’horitzó és força baix, i accentua la importància del cel, que es converteix en el tema principal del quadre. Les espirals del cel ens transmeten dinamisme i agitació inquietant.

Temàtica, Significat i Funció

El quadre pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons. Ell hi va afegir el xiprer, el poble amb l’església i les estrelles. El campanar recorda el perfil de les esglésies holandeses; és un poble fictici, no la representació fidel d’un paisatge.

Lluita Íntima i Context Personal

El paisatge provençal serà l’element que l’autor va fer servir per expressar la seva lluita íntima que acabarà amb el seu suïcidi. Va arribar a la regió el 1888, buscant nous camins per a la seva pintura; va patir una greu crisi nerviosa l’any següent i va acceptar anar a l’asil psiquiàtric de Saint Paul de Mausole. Després va anar a França on es va suïcidar, 2 mesos després.

La natura i l’agricultura serveixen per expressar la seva percepció d’un món primordial i pur i també el seu drama religiós. L’artista pinta buscant consol.

Elements Simbòlics

Van Gogh utilitza els elements de la natura per mostrar el seu estat d’ànim:

El Xiprer

El xiprer és un vincle obscur, dens i vibrant. És com una flama moguda pel vent que uneix la terra amb el cel immens i llunyà. Arbre que manifesta elevació i s’usa per simbolitzar la fe en la vida després de la mort, i també la idea de mort.

El Poble

El poble, amb els llums de gas encesos darrere els vidres, representa la calor humana. Ell era com el xiprer, que ho contempla de lluny i es manté solitari. Les cases, amb les seves petites llums, contrasten amb la immensitat del firmament, davant del qual les persones no són res.

Les Estrelles i el Cel

Les estrelles, llunyanes, misterioses, dinàmiques, i el firmament, que no té límits i és el lloc de Déu, li serveixen per expressar l’anhel religiós de forma innovadora. El pintor, en una de les seves cartes, diu cercar una pintura “que pugui donar consol, però sense tornar al romanticisme.” Una altra interpretació ens parla d’un cel apocalíptic que contrasta amb la pau del poble.

Models i Influències

Pren com a model a Delacroix, amb la seva força cromàtica, els impressionistes i la seva preocupació per representar la llum, i els gravats japonesos, que el porten a l’ús de color pla, sense ombres ni clarobscur, i a limitar les figures amb una línia negra.

Evolució Estilística

Després d’una breu influència puntillista, Van Gogh abandona l’impressionisme per una utilització simbòlica del color i de la forma per mitjà d’una pinzellada vigorosa i empastada. Això el converteix en precedent dels fauves, com Matisse o Vlaminck, i dels expressionistes.