Anàlisi de La Nit Estrellada i Impressió, Sol Ixent: Van Gogh i Monet

La Nit Estrellada: Anàlisi Artística

Estil de Vincent van Gogh

Pintor holandès, fill d’un pastor calvinista, va treballar a la galeria d’art Goupil & Cie, la qual va abandonar per ajudar els seus semblants. Així, es va dedicar a l’evangelització a Borinage (poblet humil de Bèlgica). Fracassat, va buscar l’evasió en la pintura. Va començar practicant una pintura realista.

El 1886 es va traslladar a París atret per l’Impressionisme, del qual li havia parlat Théo Van Gogh.

El 1888 es va traslladar a Arles animat per Toulouse-Lautrec i va viure a la Casa Groga, inicialment solitari i després amb Gauguin, que va ser convidat per Théo. Aviat van sorgir desacords entre ells; Gauguin es burlava de la candidesa de Van Gogh i de la seva manera de pintar. Van Gogh, esgotat de tantes impertinències, va intentar agredir-lo amb una navalla d’afaitar, però finalment es va tallar l’orella.

El 1889 va ser internat al psiquiàtric de Saint-Rémy i no va deixar de pintar en cap moment. Un cop fora del psiquiàtric, es va traslladar a Auvers-sur-Oise, on el va acollir el Doctor Gachet, amic de Théo. Aquí és on va passar els seus últims mesos en soledat sense parar de pintar. La seva depressió va empitjorar i el 1890, amb 37 anys, mentre passejava pel camp, es va disparar amb un revòlver al pit. Va morir dos dies més tard.

La seva evolució artística va anar del realisme de colors terrosos a l’impressionisme de colors lluminosos i finalment va acabar amb un estil personal amb traços violents, carregats de pasta i de colors purs. La seva obra consta d’uns 900 quadres i 1.600 dibuixos, a més de 800 cartes. Malgrat la qualitat de la seva obra, va caldre esperar a la seva mort per reconèixer els seus mèrits. Va tenir influència en l’art del segle XX i se’l considera precursor de l’Expressionisme.

Anàlisi Formal de La Nit Estrellada

Elements Plàstics: Línia i Dibuix

Línies gruixudes de tons foscos contornegen els edificis i les muntanyes. Pinzellades gruixudes, matèriques, serpentejants i arremolinades dominen el cel. Les úniques que són rectes són les de les teulades. Les línies en espiral del cel i del xiprer reprodueixen la inestabilitat del seu estat d’ànim.

Elements Plàstics: Colors

Els tons són comuns a les obres de la primavera del 1889. No és un color realista, sinó un color que suggereix les emocions del seu temperament. Són colors intensos i expressius (blaus, morats i grocs), aplicant els més vius al cel i els més ombrívols per al poble. Van Gogh busca el contrast entre la claredat i el moviment del cel i la foscor i quietud del poble.

Composició

Precedida per un cel que desplega un esdeveniment còsmic. Dues enormes espirals nebuloses s’emboliquen una amb altra, mentre que onze estrelles travessen la nit. La lluna, pintada amb taronja, es troba a la part superior dreta del llenç i fa pensar en un sol radiant. Un ample sender lluminós s’estén sobre l’horitzó.

El xiprer, carregat de simbolisme, ocupa el primer pla; és la figura més fosca i adopta una morfologia flamígera en sintonia amb el fons. Juntament amb l’església, l’arbre determina l’estabilitat i la fermesa de la composició.

El poble va ser inventat i l’església la va treure de la seva terra natal. La serenitat del poble contrasta amb la virulència del cel. Està representat amb traços rectes i breus, la qual cosa accentua l’oposició amb les corbes de la part superior del quadre. Les petites llums de les cases són, al contrari que els astres, quadrades i poc brillants.

Temps

El paisatge va ser pintat el 1889 al sanatori de Saint-Rémy i té les seves arrels en la imaginació i la memòria de l’artista; expressa amb força la violència de la seva psique.

Interpretació de La Nit Estrellada

Contingut i Significació

• Tema: La nit. A l’artista l’atreia la nit perquè es tractava d’una llum diferent de la que s’havia emprat fins ara i pel seu color. Van Gogh combina la imaginació amb l’observació.
• Gènere: Paisatge nocturn, on la nit cobra un sentit subjectiu.
• Recepció: Van Gogh entenia la pintura com a via per modificar la societat i com a vehicle de salvació personal. Va tenir una vida plena de fracassos que el portaven a fer quadres amb tanta expressivitat.

Impressió, Sol Ixent: Anàlisi Artística

Estil Impressionista de Claude Monet

Claude Monet és el màxim representant de l’estil impressionista. La història de l’impressionisme comença a París, el 15 d’abril de 1874, quan un grup de joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any van decidir exposar les seves creacions a la galeria del fotògraf Nadar. Entre tots ells cal destacar Monet, Pissarro, Sisley, Cézanne, Renoir, Degas i Berthe Morisot. L’exposició va ser un fracàs terrible, un desastre. D’entre totes les obres exposades, només es va vendre una pintura de Cézanne.

El color és l’element més important d’aquests joves pintors i la finalitat d’aquests pintors impressionistes va ser aconseguir la plasmació de la llum en tots els seus efectes: fenòmens atmosfèrics, contrallums, reflexos sobre l’aigua, impressions lumíniques. Per aconseguir tots aquests efectes, la pinzellada es torna lliure; l’espectador de prop observa unes taques, però en allunyar-se es produeix una barreja òptica del color.

Anàlisi Formal d'Impressió, Sol Ixent

Elements Plàstics: Colors

Per captar l’atmosfera dels primers moments del matí, ho aconsegueix amb l’harmònica combinació entre colors freds (gamma de blaus) i càlids ataronjats.

Elements Plàstics: Dibuix

Trobem un suggeriment de les formes, però no hi ha dibuix; les formes queden només insinuades i venen donades per unes pinzellades de color pur aplicades amb rapidesa i soltesa. Les pinzellades aporten al quadre un efecte d’esbossat.

Elements Plàstics: Llum

Monet copsa la impressió lumínica real dels primers raigs de sol i els seus reflexos en l’aigua per donar una aparença més viva de la realitat.

Composició

L’aigua i el cel omplen la composició. En segon pla, les màquines del pont; en primer terme, hi ha les barquetes que ajuden a donar profunditat, trenquen amb l’horitzontalitat del quadre i en formen una diagonal.

Temps

Temps dinàmic; l’obra capta el màgic despertar del dia.

Interpretació d'Impressió, Sol Ixent

Contingut i Significació

• Tema: Al matí, quan s’aixeca el port de Le Havre, el moll està més distant i, en primer terme, unes barques de pesca tornen de la feina; al fons, el sol es reflecteix en les aigües tranquil·les.
• Gènere: Paisatge, marina.
• Recepció: Presentat a l’exposició del Boulevard des Capucines el mes d’abril de 1874, un quadre que es va pintar el 1872, a Le Havre, des de la seva finestra, amb el sol entre la boira i uns màstils erigits de vaixells.
• Funció: Impressió, sol ixent expressava una nova concepció artística en el que va ser el nou referent de l’impressionisme.