Anàlisi de La Nit Estrellada: Estil, Influències i Simbolisme

Aquesta separació entre les dues parts es reforça en la manera com el pintor ha representat els objectes. En la part inferior, les cases de la ciutat que hi apareixen es representen a partir de línies rectes i figures geomètriques bàsiques: quadrats, rectangles i triangles. Els arbres i les muntanyes han estat perfilats mitjançant línies corbes, però seguint uns paràmetres de repetició que anul·len el dinamisme i creen una sensació d’ordre i tranquil·litat.

En canvi, tant els xiprers com el cel, on apareixen onze estels brillants i una gran lluna, desperten en l’espectador una sensació inquietant de caos i vitalitat, fruit de la utilització d’una pinzellada dinàmica i sinuosa. Aquesta sensació es veu reforçada pels dos remolins que dominen el centre de l’obra i que es contraposen a les línies verticals que projecten els xiprers i el campanar.

El verd, el groc ataronjat i sobretot el blau esdevenen els principals protagonistes cromàtics del llenç. Aquests colors no reflecteixen el model, sinó que pretenen transmetre la visió interior de la realitat pròpia de l’artista. Aquesta llibertat es percep sobretot en el cel, on l’ús del groc i del blanc permeten a Van Gogh mostrar una gran lluminositat en un cel nocturn. També és important assenyalar que les línies negres que marquen el contorn de les cases, els arbres i les muntanyes ajuden a l’artista a dominar la mescla cromàtica, detall que no utilitza en la meitat celeste, on el groc s’expandeix i anul·la la forta presència del blau.

Característiques d'Estil de Van Gogh

• Línies gruixudes als contorns
• Pinzellades llargues i corbes
• Textura pastosa
• Expressió de sentiments

Models i Influències Artístiques

La força cromàtica de la pintura de Delacroix, la constant preocupació de l’Impressionisme per la representació de la llum, i l’ús del color pla, sense ombres ni clarobscurs, i l’expressivitat de contornejar les figures amb una línia negra pròpia dels gravats japonesos de l’ukiyo-e, esdevenen elements clau en la formació de l'estil de Van Gogh.

Després d’una breu influència del puntillisme de Seurat, Van Gogh abandonà la doctrina impressionista en favor de la utilització simbòlica del color i de la forma per mitjà d’una pinzellada vigorosa i empastada. Aquest fet el converteix en precedent d’artistes fauves com Matisse o Vlaminck, que aposten per l’ús de registres cromàtics violents i aleatoris, i de l’emotivitat pròpia del moviment expressionista.

Anàlisi Conceptual i Simbolisme

Aquesta obra fou pintada durant l’estada que Van Gogh feu al sanatori de Saint-Rémy, on fou internat després d’un dels seus atacs. En una carta enviada al seu germà Theo, escrivia el següent: “Aquest matí he vist el camp des de la finestra molt abans que es fes de dia, sense cap altra cosa que l’estel del matí, que semblava molt gran.” Aquest estel del matí, Venus, pot ser la gran llum blanca que l’autor pinta al costat dels xiprers.

D’altra banda, cal observar que el poble que es representa en aquest quadre és fictici, perquè la torre de l’església evoca clarament el seu país natal, Holanda. Així doncs, l’obra ha de ser interpretada des del vessant emocional i simbòlic de l’artista i no pas com un reflex més o menys fidel d’un paisatge, a la manera dels impressionistes.

En aquest sentit, i sabent que per a l’artista, la mort no era abominable i cruel, es pot arribar a entendre el quadre com a imatge de la redempció espiritual del propi pintor, representada pel xiprer, i els estels brillants, dels quals l’artista sempre afirmava que el feien somiar.