Anàlisi de la Nit Estelada de Van Gogh

Nit Estelada de Vincent van Gogh

1. Documentació General

Autor: Vincent Van Gogh
Cronologia: 1889
Localització: MOMA, Nova York
Estil: Post-impressionisme
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 73,7 x 91,1 cm

2. Anàlisi Formal

Els colors del quadre no corresponen amb la realitat sinó amb les emocions.

Les úniques línies rectes del quadre són les teulades de les cases. Trobem les figures geomètriques bàsiques: el triangle i el quadrat.

Veiem una aura lluminosa que embolica la lluna i fa que es confongui amb el sol. És un paisatge nocturn en el que veiem un xiprer en primer terme, un poble i un seguit de muntanyes que fan que la composició sigui diagonal. Veiem una dotzena d’estrelles. Dues terceres parts del quadre estan ocupades per un cel nocturn.

Pel que fa als elements plàstics, predomina el color aplicat amb la pinzellada característica de Van Gogh: corba i flamejant. Trobem una gamma cromàtica de blaus a la part superior i de verds a la inferior. Aquests colors contrasten amb el groc, el taronja i el blanc de la llum de les estrelles, de la lluna i de les cases, que es troben habitades. Els colors de la nit són força expressius. El groc i el blanc anul·len la forta presència del blau.

Trobem diferents ritmes: tirabuixons, circulars, verticals... Veiem dinamisme i moviment en els fluxos ondulats.

Veiem la primera llum del matí darrere de la muntanya.

Els colors que veiem no tenen cap línia que els delimitin. Les línies que delimiten les cases, les muntanyes i els arbres controlen la mescla cromàtica. Veiem també una línia obliqua que separa la part del terra amb la del cel. Aquesta trenca amb la verticalitat del campanar i del xiprer.

3. Interpretació

És un paisatge irreal que reflexa l’estat d’ànim del pintor. Es diu que pot ser el paisatge de Saint-Rémy-de-Provence.

La presència de remolins representa l’estat anímic de l’autor.

Van Gogh tenia una obsessió per la mort. El xiprer és l’arbre que es troba present en els cementiris. Aquest uneix el terra amb el cel i és una flama moguda pel vent.

Es mostren també els valors religiosos del pintor a l’hora de voler representar una església.

Les cases representen la llar i la família que ell troba a faltar, l’enyorança de les cases habitades.