Anàlisi de "La nit estelada" de Van Gogh

La nit estelada - Van Gogh (1889)

Oli sobre tela - 74 x 92 cm - Museu MoMA, NY

Context Històric (CH):

Durant la segona meitat del segle XIX, la segona revolució industrial ja havia culminat. Es van produir grans avenços científics i la religió va començar a ser qüestionada per alguns. L'aparició de la fotografia en blanc i negre va deixar enrere el realisme a la pintura, que ara buscava una manera d'expressar els sentiments i el moment. Es buscava un estil en què la importància dels colors estigués per sobre de la pinzellada. El pensament de la gent (sobretot la burgesia) va canviar, i el nou passatemps era trobar-se en els cafès. Van Gogh havia de ser pastor protestant, però a causa d'una crisi de fe, es va dedicar a la pintura. A més, tenia una salut mental molt inestable, per la qual va ser ingressat en...

Lectura Formal i Estilística (LF i AE):

Tipologia: Oli sobre tela

Forma: Figurativa

Línia: Les línies compositives li donen molt dinamisme a l'obra i és un dels aspectes més importants del quadre. Observem 5 tipus de línies diferents:

1. Circulars per la lluna i els estels.
2. En tirabuixó per la vegetació.
3. Ondulants pel firmament.
4. Rectes per les cases.
5. Serpentejants pel xiprer.

Tot això rematat amb el fet que la part inferior del quadre té contorn en negre i la part superior no.

Color: El verd, el groc taronja i sobretot el blau esdevenen els principals protagonistes cromàtics del llenç. Aquests colors no reflecteixen el model, sinó que pretenen transmetre la visió interior de la realitat pròpia de l'artista. Aquesta llibertat es percep sobretot en el cel, on l'ús del groc i el blanc permeten a Van Gogh mostrar una gran lluminositat en un cel nocturn. També és important assenyalar que les línies negres que marquen el contorn de les cases, els arbres i les muntanyes ajuden a l'artista a dominar la mescla cromàtica, detall que no utilitza en la meitat celeste, on el groc s'expandeix i anul·la la forta presència del blau.

Pinzellada: L'artista transforma pinzellades sinuoses i ràpides en estels del firmament i en xiprers plens de vitalitat, mentre que les cases del poble estan conformades per pinzellades rectes delimitades per línies gruixudes. Tant unes pinzellades com les altres són denses i desprenen energia i dinamisme.

Llum: Irreal

Composició: Van Gogh divideix la tela en dues meitats: la inferior, on pinta una vista llunyana d'un poble sota unes muntanyes, i la superior, on destaca la brillantor dels astres al cel.

Ambdues parts es troben unides per dos xiprers, que trenquen verticalment la composició del quadre, i per la torre del campanar del poble. Aquesta separació entre les dues parts es reforça en la manera com el pintor ha representat els objectes. En la part inferior, les cases de la ciutat que hi apareixen es representen a partir de línies rectes i figures geomètriques: quadrats, rectangles i triangles. Els arbres i les muntanyes han estat perfilats mitjançant línies corbes, però seguint uns paràmetres de repetició que anul·len el dinamisme i creen una sensació d'ordre i tranquil·litat. En canvi, tant els xiprers com el cel, on apareixen onze estels brillants i una gran lluna, desperten en l'espectador una sensació inquietant de caos i de vitalitat, fruit de la utilització d'una pinzellada dinàmica i sinuosa. Aquesta sensació es veu reforçada pels dos remolins que dominen el centre de l'obra i que es contraposen a les línies verticals que projecten els xiprers i el campanar.

Models visuals / influències rebudes: A nivell d'influències, Van Gogh s'inspira en els colors de Delacroix, la llum dels pintors impressionistes, la tècnica del puntillisme de Seurat i el contorn en negre de les estampes japoneses.

Característiques estilístiques que se'n deriven: Postimpressionisme. Es poden observar tres característiques bàsiques d'aquest estil:

1. Hi ha una regressió dels valors religiosos en la societat perquè estan molt discutits pels avenços científics, doncs els artistes busquen donar resposta a aquesta fe a través de la natura.
2. Es busca fugir de la consciència de la realitat.
3. Es busca resposta a tot allò que no es pot superar i la nit és un exemple.

Relació amb obres similars de l'autor, del taller, de l'escola: La Nit Estelada sobre el Roine

Originalitat i aportacions específiques: És un quadre religiós però molt diferent de com ho eren els quadres religiosos d'època medieval o d'època moderna. No és un quadre realista religiós ni un quadre romàntic religiós i el títol no et fa identificar-lo com a tal. S'acosta a L'Àngelus de Millet i a la pintura El Monjo vora el Mar de Friedrich.

Interpretació Contextual (IC):

Tema (iconografia): La Nit Estelada pren com a base la vista que tenia Van Gogh des de l'habitació que tenia a l'asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy. Veia un camp de blat amb les muntanyes al fons i el gran firmament i ell afegeix allò que més li convé, un xiprer i el poble amb l'església. Per tant, barreja el que veu amb el record del seu poble natal, això s'anomena amalgama i ens defineix que la pintura és la vista emocional del pintor i no pas el reflex de la realitat.

Significats (iconologia): Com a obra religiosa, hi ha una sèrie d'elements a destacar:

1. Per a ell la mort no era un fet temorós, però en canvi pinta un xiprer que és l'arbre del cementiri.
2. Vol destacar els estels brillants del cel que eren els elements que el feien somiar més.
3. Ens mostra la immensitat de la nit que és el que l'angoixa.
4. Saint-Rémy era un lloc sec, d'agricultura tradicional molt diferent a la verda i humida Holanda i l'enyorava profundament, per tant amb aquest paisatge vol mostrar l'infern personal en què vivia.

Funció i usos: Estètica. Van Gogh ens mostra molts elements diferents amb aquesta tela:

1. El poble està lluny perquè ell està sol.
2. El firmament no té límits perquè és la casa de Déu.
3. El poble té llums com a vida i com a enyorança.
4. Part d'aquestes emocions les escriu a la seva germana Willemien i al seu germà Theo.

Obra en relació al públic: Van Gogh defineix que les seves pintures són el grafisme de la seva ànima.

Restauracions històriques: No

Repercussió i fortuna crítica: Van Gogh és un dels artistes més influents de la història de l'art, sobretot en molts estils i artistes diferents. Influirà molt en un estil anomenat Fauvisme, on el màxim exponent és Matisse o Kirchner. L'altre estil en què va influir molt Van Gogh és l'expressionisme, amb el màxim exponent com Munch. Finalment, això converteix a Van Gogh en una icona de la història de l'art.

Promotor: Van Gogh