Anàlisi Nietzscheana: Transvaloració, Moral d'Esclaus i Crítica a la Veritat

1. La Inversió de Valors i l'Origen de la Moral

Segons la nova valoració, els febles i desgraciats són els bons, i els nobles i poderosos els malvats. Aquesta inversió té origen en la cultura jueva i, segons Nietzsche, en el moment en què ell escrivia, ja s'havia imposat i era predominant en la cultura occidental.

Definicions Clau

• a) Transvaloració: Que allò que es considerava bo passi a considerar-se dolent, i allò que es considerava dolent passi a considerar-se bo.
• b) Esclaus: Els grups d'individus més febles en una societat, que es contraposen als nobles i poderosos.

Caracterització de les Morals

Caracterització de la moral noble i la moral dels esclaus

Trets bàsics de la revolta dels esclaus en moralitat, inversió dels valors bo i dolent (paper dels sacerdots en aquesta inversió). El judaisme i el cristianisme són impulsors de la moral dels esclaus. Nietzsche explica que aquesta moral ja no es veu com a externa perquè forma part, no tan sols de la religió cristiana, sinó també de la cultura europea del seu temps.

Moral

Què és, doncs, la veritat?...

2. La Veritat com a Il·lusió i Convenció Social

La Dependència Social de la Veritat

1. Què es considera veritat depèn de convencions i interessos que imposa la societat. D'altra banda, però, normalment no som conscients d'això i acceptem una mena d'obligació moral cap a la veritat que respon, però, només a les necessitats de l'ordre social.

Conceptes sobre el Llenguatge i la Veritat

• a) Metàfores: Ús d'una expressió que significa una cosa per a significar-ne una altra, basant-se en el fet que es pot comparar algun aspecte d'allò que les dues expressions signifiquen.
• b) Propensió moral cap a la veritat: Sentiment de què es té l'obligació d'usar el llenguatge de manera que s'avingui amb allò que es pren com a vertader.

Negació de l'Objectivitat

Elements bàsics de la negació nietzscheana

Els elements bàsics de la negació nietzscheana de l'objectivitat del que ordinàriament es considera veritat o coneixement. El paper de les convencions socials en l'estipulació de les normes de la veritat. L'explicació genètica d'aquestes convencions.

Comparativa amb Descartes

Per a Descartes la filosofia hauria de ser un saber universal i crea un mètode de coneixement per arribar a la veritat. Per Nietzsche la veritat és una il·lusió; tot són interpretacions.