Anàlisi de Nietzsche: De la Tràgedia al Superhome i la Moral

El Naixement de la Tràgedia (1872)

Aquest és el primer llibre que publica. Els grecs de l’època mitològica (prefilosòfica) entenien la vida a partir de dues forces oposades i complementàries representades per dos déus:

• Esperit Apol·lini: Llum/dia, Ordre, Mesura, Raó, Bellesa, Principis d’individuació.
• Esperit Dionisíac: Foscor/nit, Caos, Desmesura, Passió/la follia, Horror/lletgesa, Principi de comunió.

El món, la realitat, la vida és un flux caòtic mancat de sentit, i els grecs de l’època mitològica eren conscients d’això i sabien viure amb l’horror i l’absurditat de la vida. Això queda representat en les tragèdies gregues, a través de les quals els grecs combinaven els dos pols oposats de la realitat. Però quan apareix la filosofia, sobretot Sòcrates i Plató, amb la seva defensa del coneixement només a través de la raó, aquest equilibri es trenca i comença la decadència de l’home occidental.

La Decadència de la Cultura Occidental (Crítica de Nietzsche)

Primer Moment Decadent: Filosofia de Sòcrates

Rebutja tots els valors de Dionís perquè valora per sobre de tot el coneixement racional (entén la vida només per la raó).

Filosofia de Plató

El seu dualisme ontològic suposa:

• Predomini de la raó sobre els sentits.
• Predomini del món ideal sobre el terrenal.
• Predomini de l’ànima sobre el cos i els sentits.

Segon Moment Decadent: Religió Cristiana

Considerada de febles (el seu missatge és el de igualtat i el de protecció dels dèbils…). És decadent perquè:

• Predomini de la vida eterna sobre la terrenal.
• Tot allò relacionat amb el cos, desitjos, el plaer… és pecat.
• L’ànima sobre el cos.

Tercer Moment Decadent: Valors Democràtics

(Revolució Francesa)

El Nihilisme

Nihilisme: Absència de valor (pèrdua dels valors vitals i autèntics).

• Passiu: L’últim home, el pitjor home (apareix quan substituïm Déu per un altre ídol, p. ex., diners, l’Estat, la ciència…).
• Actiu: La mort de Déu → el Superhome: En la seva època, Déu deixa de tenir sentit perquè la societat és cada cop més laica. Déu deixa de ser productor de sentit i facilita un nou tipus d’home (simbolitzat per l’esperit del nen). Quan deixem d’estar sota la seva creença poden passar dues coses: o tornem a ser esclaus d’un sol ídol o ens convertim en un nou tipus d’home.

Les Tres Metamorfosis de l’Esperit

L’home ha d’anar canviant i evolucionant per arribar a ser el superhome, simbolitzat per l’esperit del nen.

• Esperit del Camell: Simbolitza l’home nihilista decadent que carrega les culpes, la submissió, repressió… Nihilisme passiu.
• Esperit del Lleó: Simbolitza l’adolescent que no és lliure perquè la seva acció es basa en anar en contra del món; cal una revolució posterior. Home fort i agressiu. Nihilisme actiu.
• Esperit del Nen: Ésser creador i destructor, és lliure. Aquest seria l’esperit del superhome.

El Superhome (Solució a la Decadència)

Característiques:

• Vitalisme: Valora la salut, el plaer, les passions, els instints, la victòria, la violència, el poder...
• Lliure: Té valors propis que no provenen de l’exterior. No està sotmès a cap codi moral, viu més enllà del bé i del mal.
• Creatiu: Trenca amb l’escala dels valors tradicionals creant els seus propis valors.
• Rebutja la transcendència i l’espiritualitat religiosa i valora el que és material.
• Exerceix la seva voluntat de poder (afirmació i expressió de la seva força).
• Capac de viure amb l’etern retorn (has de ser capaç de reviure tot el que has viscut sense importar si és bo o dolent).

La Genealogia de la Moral

Objectiu

Estudiar l’origen i l’evolució dels valors morals.

Metodologia

Mètode genealògic (descobrir a través de l’anàlisi metodològica de les paraules, l’evolució dels significats).