Anàlisi de la Veu Narrativa i Context de 'La Plaça del Diamant'

a) Característiques de la veu narrativa en La plaça del Diamant: La novel·la està narrada en 1a persona per la protagonista, Natàlia. Tot el que passa ho coneixem des del seu punt de vista, amb els seus pensaments i emocions. La manera com parla és senzilla, amb frases curtes i directes, cosa que fa que parega que estiguera contant-ho en veu alta. En el fragment, es veu la seua angoixa durant el part, i també com se sent sola i atrapada en la situació.

b) Models o corrents en el context de La plaça del Diamant i diferències: Aquesta novel·la forma part del realisme psicològic, perquè se centra molt en els sentiments i el món interior de la protagonista. En el seu moment, hi havia altres corrents, com el realisme social, que parlava més dels problemes de la societat en conjunt, mentre que Rodoreda es fixa en la vida d'una dona en particular. També hi havia novel·les més experimentals que jugaven amb el temps i l’estructura, però La plaça del Diamant és més lineal i fàcil de seguir.

c) Mètrica del fragment i del Llibre de meravelles: El poema d’Estellés té una mètrica lliure, no segueix un patró fix de síl·labes ni rimes. En el Llibre de meravelles, Estellés fa servir aquesta mateixa estructura en molts poemes, encara que de vegades també usa formes més tradicionals. El seu estil és molt directe i recorda la manera de parlar de la gent, cosa que fa que els seus versos siguen molt expressius.

d) Trajectòria de Rodoreda i relació amb l’obra: Rodoreda va començar escrivint novel·les més senzilles abans de la Guerra Civil, però després de l’exili va canviar més el seu estil. La plaça del Diamant forma part de la seua etapa més important, on escriu històries sobre dones que han de superar situacions molt dures. Aquesta novel·la es pot relacionar amb la seua pròpia experiència, perquè després de la guerra es va haver d’anar a viure fora d’Espanya i va patir més.

e) Comparació amb la novel·la negra: La novel·la negra sol tindre una història d’investigació amb un crim, un detectiu i més acció. En canvi, La plaça del Diamant no té res a veure amb això, perquè no hi ha un misteri a resoldre. Sí que hi ha tensió en aquest fragment, perquè la protagonista està patint molt, però el seu objectiu no és resoldre un cas, sinó transmetre el que sent en eixe moment.

f) Característiques del valencià de la Universitat de València: El valencià que es parla a la Universitat de València és bastant estàndard, sense moltes influències dialectals marcades. Es diferencia del valencià que es parla en altres llocs perquè no té tantes particularitats locals, com en algunes zones del sud, que diuen “natros” en lloc de “nosaltres”. També sol ser un valencià més formal i cuidat, perquè és l’ambient acadèmic.

La Literatura en la Postguerra Valenciana (1960-1990)

La literatura en la postguerra i durant els anys 60-90 es va veure molt influenciada pel context social i polític de l'època. Després de la Guerra Civil i amb l'arribada de la dictadura de Franco, hi va haver molta repressió, tant política com cultural, i la llengua valenciana va ser prohibida en molts aspectes de la vida pública. Malgrat això, els escriptors van seguir creant obres que reflectien la realitat del moment i la lluita per la identitat valenciana.

1. Joan Fuster (1922–1992)

   Va ser un pensador i escriptor clau de la literatura valenciana d'aquest període. El seu estil era més clar i directe, i les seues obres eren més de reflexió que de ficció. Va ser un defensor de la identitat valenciana i, a través dels seus textos, analitzava com es veia València dins d'Espanya i la seua relació amb Europa.

   Obra important: Nosaltres, els valencians (1962). En aquesta obra, reflexiona sobre la identitat valenciana i la relació dels valencians amb la resta d'Espanya. Aquest llibre va ser fonamental per a entendre el pensament de l'època. En els anys 60, Fuster va destacar per ser molt crític amb el règim de Franco, defensant la cultura valenciana i la llengua. El seu treball va ajudar a que la gent reflexionara sobre el que significava ser valencià i les dificultats que enfrontava.

2. Vicent Andrés Estellés (1924–1993)

   Va ser un dels poetes més importants de la literatura valenciana. El seu estil es caracteritza per ser molt proper, usant un llenguatge directe però poètic. En els seus poemes, reflectia molt el sofriment de la gent durant la postguerra i com la societat estava marcada per la repressió. Al llarg de la seua carrera, Estellés també va escriure sobre temes com l'amor, la família i la mort.

   Obra important: Les pedres roges (1967). En aquest llibre de poemes, Estellés reflecteix el dolor de viure en un temps de repressió, però també l'esperança d'un futur millor. La seua poesia va ser una forma de resistència i de donar veu als sentiments de moltes persones que vivien en silenci sota el règim franquista. En els anys 70, Estellés es va convertir en una figura clau en la literatura catalana, i la seua poesia segueix sent molt rellevant hui en dia. El seu treball va ser fonamental per a mostrar la duresa de l'època, però també per a ressaltar la bellesa de la llengua valenciana.

3. Mercè Rodoreda (1908–1983)

   Rodoreda és probablement l'escriptora catalana més coneguda del segle XX. Les seues novel·les són molt profundes i es centren en les emocions dels personatges, especialment de les dones. L'autora va viure en l'exili durant diversos anys degut a la repressió del franquisme, però les seues obres van ser un reflex de la lluita interna i la supervivència de les persones durant la guerra i la postguerra.

   Obra important: La plaça del Diamant (1962). Aquesta novel·la conta la vida de Natàlia, una dona que viu a Barcelona durant la Guerra Civil i la postguerra. És una obra que parla de la soledat, l'amor i la difícil situació de les dones durant eixa època. És considerada una de les obres més importants de la literatura catalana contemporània. Rodoreda escrivia en una prosa molt poètica i es centrava molt en els sentiments dels personatges, lo que va fer que la seua obra fora molt apreciada, tant dins com fora de Catalunya.

4. Altres autors importants en els anys 60, 70 i 80:

   A part de Fuster, Estellés i Rodoreda, hi ha altres escriptors importants que també van marcar la literatura catalana d'aquesta època:

Jaume Fuster (1942–2002)

Va ser un escriptor que es va destacar per les seues novel·les de gènere negre. Les seues històries a menudo tractaven de la política, la corrupció i la situació social de la postguerra.

Obra important: Els arbres de la nit (1981), és una novel·la que tracta sobre la violència i la corrupció, utilitzant el gènere negre per a donar una crítica social a la situació de l'època.

Raimon (1940–)

Encara que és més conegut com a cantant, Raimon també té molta relació amb la literatura catalana perquè les seues cançons estan basades en poemes d'autors catalans. En els anys 60, les seues cançons van ser un símbol de resistència contra la dictadura franquista.

Cançó important: Al vent (1963), que es va convertir en un himne de lluita i llibertat.

La literatura en els anys 80 i 90:

A mesura que avançava la democràcia a Espanya, la literatura catalana va viure una etapa de "renaixement". A partir dels anys 80, els autors van tindre més llibertat per a escriure sobre molts temes, com la política, la societat i la història recent. Els escriptors no tenien que enfrontar-se a la censura, i van començar a explorar gèneres i estils.