Anàlisi de 'El Naixement de Venus' i 'L'Escola d'Atenes'

Botticelli: El Naixement de Venus

Títol: El naixement de Venus. Autor: Sandro Botticelli. Data: 1485. Estil: Renaixement (Quattrocento). Escola: Florència (Itàlia). Tècnica: tremp. Suport: tela; 1,72 m x 2,78 m. Localització actual: Galeria dels Uffizi, a Florència.

Context Històric

En aquest moment, Florència era una ciutat amb convulsions. Botticelli era un humanista, i les seves pintures es basaven en uns poemes d'un autor anomenat Poliziano, concretament en els poemes titulats "Giostra", en els quals Botticelli s'inspira per fer aquest quadre i, a més, el quadre “La primavera”. És el moment de la màxima expressió dels humanistes, en el qual els pintors eren considerats artesans.

Anàlisi Formal

• Figures elegants i molt estilitzades.
• Predomini de la línia i de les corbes.
• Nitidesa.
• Semblen suspeses.
• Suavitat sobre fons pla.
• Cromatisme: Colors freds al fons (blaus i verds) i zones càlides (tons rosats en les pells i daurats als cabells).
• Equilibri perfecte.
• Llum uniforme (figures il·luminades delicadament).
• Expressió dels sentiments.

La composició està disposada per les figures que formen un triangle. Com a element central trobem Venus i uns personatges a l'esquerra i a la dreta, de manera que l'obra està molt ben compensada.

Quant al ritme, cal dir que ve de fora cap endins i, per últim, la figura de Venus està desequilibrada i és molt poc natural.

Tremp sobre tela on la pintura és dibuixística, i els colors són suaus, amb una gran gamma de colors pastels. Pel que fa a la llum, aquest quadre imita la llum natural, tot i que no ho aconsegueix. El focus real del dibuix es troba a la dreta.

Aquesta obra prescindeix de les lleis de la perspectiva, ja que a Botticelli no li interessava treballar amb la perspectiva, a diferència d'altres artistes que n'estaven obsessionats.

Ell situa els personatges. Hi ha profunditat gràcies al paisatge. És la primera escena mitològica situada en un paisatge.

Per últim, l'expressivitat d'aquest quadre, com podem veure en els rostres, és que són inexpressius.

Funció i Significat

Funció: És una pintura d'encàrrec per a un membre de la família dels Mèdici, Lorenzo di Pierfrancesco de Mèdici, per a la seva casa. L'obra està relacionada amb uns poemes d'un poeta de l'època anomenat Poliziano, que havia escrit un poema que es deia "Giostra". Aquest poema ho reflectia perfectament.

Significat: El naixement de Venus simbolitza el misteri mitjançant el qual el missatge diví de la bellesa i l'amor fou atorgat al món (neoplatonisme). Venus arriba a la vida i a la humanitat damunt d'una petxina (símbol de la fertilitat), envoltada d'una aura de misteri. Té els ulls absents i l'expressió distreta, concentrada en el seu món interior. Des de la Roma clàssica, és la primera representació d'una figura femenina nua.

Models i Influències

L'escultura clàssica és el model més remot que inspirà Botticelli, tal com hem vist. Filippo Lippi, amb qui es formà Botticelli, va tenir gran influència en la seva obra, sobretot la temàtica religiosa dels seus primers temps. Botticelli aviat va agafar el seu propi estil, que volia plasmar la bellesa ideal, per la qual cosa s'apartà del naturalisme. Influenciat per les teories neoplatòniques, Botticelli fou el primer a reprendre la temàtica mitològica.

Rafael Sanzio: L'Escola d'Atenes

Fitxa Tècnica

Autor: Rafael de Sanzio. País: Itàlia. Període: 1509-1510. Època: Renaixement del Cinquecento. Localització: Stanza della Signatura, Vaticà, Roma. Mesures: 5 m d'alçada × 7,70 m de base. Suport i tècnica pictòrica: Pintura mural al fresc.

Anàlisi Tècnica i Formal

Elements Tècnics

Es tracta d'una pintura al fresc en mur, on trobem el predomini del color gris (color de la paret) i una gran varietat de colors en els vestits. Destaca molt el centre i, com més lluny, menys intensitat. El color que caracteritza la pintura és bastant uniforme i, fins i tot, pla. Es tracta d'un quadre dibuixístic on en destaca la pinzellada sobre la taca i el color. La llum de l'escena és bastant natural, s'apropa a la realitat, amb diverses entrades. El primer terme és més lluminós que l'últim i hi predomina una perspectiva lineal. En referència a l'espai tridimensional, l'autor fa el tractament de la tridimensionalitat, utilitzant les lleis de la perspectiva i del fons. Cadascuna de les figures té un tractament individual i l'expressivitat del traç del dibuix és d'alegria.

Elements Formals

Les línies compositives bàsiques semblen que vagin a parar al centre de la imatge, on conversen els dos filòsofs (Aristòtil i Plató), que és el centre tant temàtic com geomètric del quadre.

El ritme que mostra la pintura és diagonal.

Funció de l'Obra

Fou una pintura d'encàrrec pel Papa Juli II per treballar en la decoració de quatre estances del Vaticà, dedicades aleshores a petites biblioteques o llocs de treball. Li va encarregar gràcies a la intervenció de Bramante. Això fou un privilegi perquè havia de competir amb Leonardo i, sobretot, amb Miquel Àngel, que estava pintant la volta de la Capella Sixtina.

Context Històric

La pintura es va fer en època del Renaixement (Cinquecento, al segle XVI).

Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula "Renaixement".

És l'art sorgit a Itàlia el segle XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l'antiguitat clàssica, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte de l'ésser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme).

Alguns precursors d'aquest Renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.

A Florència, el desenvolupament d'una rica burgesia ajudà al desplegament de les forces del Renaixement; la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.

Relacions i Influències

El mestre de Rafael fou Il Perugino, que l'inicià en les tècniques de la perspectiva i en l'estudi dels clàssics grecoromans. També fou influït per l'ideal arquitectònic que Bramante proposava en aquell temps. Malgrat va morir jove, Rafael va deixar una gran producció artística; els seus deixebles havien intervingut en moltes de les seves obres, però ell només signà les de primera categoria.

Contingut i Significació

El tema és de filosofia. Rafael recopila els filòsofs més importants de la història i amb ells representa les set arts lliures.

Per demostrar la seva admiració a Leonardo i a Miquel Àngel, els representa a la pintura en les dues figures de Plató i Heràclit.

Representa dues coses: la representació dels filòsofs i de les set arts lliures, i també volia dir que aquesta pintura té davant d'ella, a la mateixa habitació, la Teologia (coneixement adquirit per via divina), que era “La Disputa del Santíssim Sacrament” (teòlegs, pares de l'església,...).