Anàlisi de Nabí de Josep Carner: Estructura i Temes Clau

El llibre Nabí de Josep Carner es divideix en cinc seccions, formades per un nombre variable de poesies que havien aparegut entre 1913 i 1925.

Cada secció té la seva pròpia temàtica, la qual s'indica en el seu títol. La secció central és la que conté més de la meitat dels poemes del recull.

Les Nits (Poemes 1-10)

Podem afirmar que Carner patia insomni i que, segons Josep Pla, era un "noctàmbul sense rellotge". La temàtica de les nits va ser l'origen dels primers poemes que es van escriure, i Carner en va presentar un parell als Jocs Florals de Barcelona el 1922 amb el títol de "Poemes de la nit".

El primer poema de la secció, "Nocturn", està centrat en el misteri de l'univers i hi són presents els interrogants que arriben a posar en dubte la nostra identitat.

Fa referència també a la nit en la qual el poeta vetlla mentre els altres dormen. El canvi que la foscor provoca en la visió de les coses és descrit en les primeres estrofes de "Perdut en mon jardí".

El tema de la fe religiosa hi és present i ha sortit lligat amb el tema de la mort ("Proximitat a la mort"), i fins i tot podem trobar un poema dedicat "A Jesús". El tema de l'amor es presenta amb tons enigmàtics i ombrívols, com en "La nit de Sant Joan". "El beat supervivent" reflecteix la crisi existencial del tema.

Els Arbres (Poemes 11-21)

En aquesta secció apareixen els arbres, que són més un pretext que el tema en si mateix (com a símbols). En destaquen:

• "L'eucaliptus de Quarto dei Mille", que és la descripció d'un paisatge.
• "Els nostres pins", una variació sobre el paisatge català.

Les Estampes (Poemes 22-65)

És la meitat del llibre on es poden trobar la majoria dels poemes. Hi predominen el món de la natura i el món rural. Pel que fa a l'ordenació dels poemes, tendeix a seguir el cicle de les estacions.

Hi són presents els dos cicles bàsics de l'any religiós cristià.

Apareix el món vegetal, animal i humà, i també podem trobar diferents traces noucentistes, com ara "Venus", on apareix la idealització noucentista de la dona amb un pretext ben senzill: una dona es despulla i s'estira a la sorra d'una platja solitària.

Les Adreces (Poemes 66-72)

Poemes que responen a motivacions diverses, a circumstàncies de la vida que semblen adients per deixar-les fixades en poesia.

L'Assentament (Poemes 73-83)

Ja en el primer poema, "Interval", ens trobem amb el tema de la vida com a incertesa, però ara projectada cap al moment de la mort. El poeta, en despertar-se, constata i es pregunta: "Visc. Qui sap si demà viuré?" També hi ha un grup de poemes on observem d'alguna forma diversos estats d'ànim:

• El desig i l'enyorança amb què conviu.
• La contrarietat.
• La mudança, la santa paciència que ens remet al to de la poesia verdagueriana, i l'oblit.