Anàlisi Musical: Vivaldi, Händel i Bach - Guia Completa

Anàlisi de Fragments Musicals: Vivaldi, Händel i Bach

La Primavera (Vivaldi)

La Primavera (Vivaldi): Aquesta obra és un concert de Vivaldi núm. 1 en Mi major, titulada "La Primavera". La peça és un concerto grosso i no solista. En els aspectes tímbrics, trobem una orquestra de cordes i baix continu on hi ha un contrast de moviments que aconsegueixen una varietat de to i aire. A continuació, en els aspectes formals-melòdics i harmònics, conté dues masses sonores: tutti o ripieno, i una part reduïda o solistes que es veurà limitada en breu. La secció de tutti és un element d'unió formal, i d'aquí la necessitat de donar a les parts de solista un caràcter virtuós amb fragments nous. La seva estructura seria aabb i es troba en MiM.

Anàlisi Detallada de la Frase A

La frase A conté una entrada anacrússica i el continuo marca la pulsació, pedal de tònica. L'orgue i el violoncello doblen les figures per remarcar la cadència. També es pot veure un àmbit de quinta en el compàs dos. En la melodia podem dir que es mou envoltant l'acord triada de tònica fins arribar al final, un canvi en la dominant. Els violins van a l'uníson i el baix encara conté un àmbit d'una sola nota.

Anàlisi Detallada de la Frase B

La frase B segueix el pedal de tònica i una major mobilitat al final. També es veu que destaca la síncopa a la melodia. Harmònicament trobem també algunes apojatures combinades amb la síncopa. En la mateixa tonalitat els violins dialoguen i descriuen el cant dels ocells, el so de la dominant (si) és aquí protagonista. En aquesta secció desapareix el continuo per contrastar amb la secció de ritornello. Hi ha ornaments, és més estàtica però descriptiva. També hi ha imitació d'uníson i hi ha una escriptura contrapuntística per contrastar amb l'anterior melodia acompanyada. En la melodia es veu una inversió de les funcions melòdiques segons els instruments. En el timbre i l'harmonia hi ha un contratemps i en la textura hi ha diàlegs tímbrics a l'uníson entre el violí I i el violí II i una textura imitativa.

Conclusió

...

Alla Hornpipe (Händel)

Alla Hornpipe (Händel): Alemanya 1685-1759. Està interpretada en suites de danses barroques contrastants. Forma ABA, REM.

Part A

En els aspectes rítmics: és molt rítmica, feta per ser ballada. Va per negres-blanques, la negra du el ritme. Caràcter anacrússic. En la primera frase hi ha un caràcter femení del primer moviment amb el caràcter masculí del segon i l'últim període. Escrit en compàs ternari.

Tímbrics: Hi ha uns solistes i un tutti (solistes el metall, tutti les cordes i fusta).

Harmonia: forma ternària ABA. La primera frase conté 2 períodes simètrics (5+5 compassos) amb tendències contràries quant al desenvolupament de la melodia: ascendent-descendent. Repòs sobre la dominant al final del primer període i cadència perfecta al final de la frase. El primer període es basa en la repetició, el segon es fonamenta en progressions. Els oboès i cordes presenten una textura imitativa que contrasta amb l'homofonia del primer període, descendents de graus conjunts per arribar a la cadència perfecta, després es torna a repetir però amb una estructura diferent.

Part B

No conté instruments solistes d'A, només hi ha una corda i fusta. Elements rítmics de la secció A, repetició al baix continu negra-negra-negra-blanca. Tímbricament els instruments solistes no entren.

Conclusió

Alternança concertant de 2 seccions contrastades de grups reduïts d'instruments i tutti. Se situa a finals del Renaixement amb els cors Spezzati. La progressió com el de la repetició són elements característics del barroc. L'harmonia triàdica ja s'ha assolit de manera definitiva.

Lascia Ch'io Pianga (Händel)

Lascia Ch'io Pianga (Händel): Configuració en cinc seccions, i forma predominant d'ària al s. XVIII. Rinaldo 1711, aquesta ària no es va incloure tal com avui la coneixem a una segona versió de l'òpera al 1732. Pertanyia a una sarabanda instrumental. Agafà l'estil italià del bel canto en l'òpera i s'estableix a Anglaterra on va anar cultivant l'estil de l'oratori, creant la forma de l'oratori anglès.

Aspectes Rítmics

Conté un compàs ternari amb una figuració rítmica molt homogènia de blanques, negres, corxeres i rodones amb punt. Un és el motiu del començament de la secció A, el qual és interpretat per totes les veus de forma homorítmica. És destacable el silenci que reforça el plor del text, entretallant la seva primera frase. El segon motiu es tracta d'una variació del primer i se sent a la segona frase de A, apareixent també a la secció B. En aquest cas el silenci s'elimina, i conjuntament amb les nefres dona més moviment a la melodia. Les variacions consisteixen en ornamentacions del mateix al final del primer període, ornamentacions al final de la frase per donar continuïtat i expressivitat al text. A la secció A els instruments acompanyants tenen un disseny homorítmic amb la veu i només el baix té algun moment d'independència rítmica. A B podem observar una major independència.

Aspectes Tímbrics

El tutti dobla durant tota la secció a la veu. La viola, encara que pràcticament sona amb la veu, té moments en què només dona suport harmònic. Contrast en les dues seccions de l'ària A i a la secció B presenta la melodia de la veu amb l'acompanyament del baix continu.

Aspectes Formals

L'ària té forma d'Àia da capo ABA, amb la reexposició de A no escrita, serà interpretada amb ornamentacions improvisades. L'estructura conté un ritornello, enquadrats dins de A, típic de la forma, però que no apareix com és habitual al començament de la peça. La secció A és asimètrica pel fet de tenir la frase A2 només c.6. En la frase B està formada per dos períodes asimètrics.

Aspectes Harmònics

Tonalitat en Fa M i cadències perfectes al final de cada període. La semicadència damunt del II al primer subperíode com a recurs expressiu. A2 presenta una modulació a la Dominant per progressió creant contrast respecte a A1. B: presenta un contrast respecte a A essent una frase amb més inestabilitat harmònica. La modulació relatiu menor és confirmada amb una cadència imperfecta. Al final de la secció presenta una escala descendent de la dominant de la tònica principal, FAM que ens du cap a la reexposició.

Aspectes Melòdics

La melodia és molt lírica, amb un dibuix que presenta ondulacions basades en moments ascendents i descendents amb caràcter pregunta i resposta. En la secció A hi ha salts de 6ºm i 4º, reforçant el sentit del text en paraules com "la llibertat". En la secció B intervals de 4º i 6m que acompanyen les paraules "pietat" i "martiri". Cal destacar la presència de notes estranyes, retards, notes de pas, escapades, apojatures...

Aspectes Textuals

Textura de melodia acompanyada amb la presència de la polaritat de les veus extremes, acompanyament gairebé homorítmic.

Conclusió

...

Fuga II (Bach)

Fuga II (Bach): Fuga a 3 veus, conté 3 parts, exposició ABC, presenta un tema i després conté un episodi que comença al c.10.

Aspectes Tímbrics

Principien després de l'ictus inicial del compàs, acefàlic. Rítmica diferenciada, contrasubjecte menys rítmic que el subjecte.

Aspectes Tímbrics

Està fet per tocar amb clavecí.

Aspectes Formals

Es mou per graus conjunts. C.29-30 pedal de tònica, coda i cadència picarda. C.14-15 destreto.