Anàlisi Musical: Variacions per a Piano i Ària de La Flauta Màgica

Variacions en La Major

Ritme i Mètrica

Escrit per piano, instrument de moda de l'època que era de teclat i corda percutida, anomenat en l'antiguitat pianoforte, que va ocupar des del 3r quart del s. XVIII un lloc central a la vida musical tant professional com domèsticament. És una peça d'interpretació solista instrumental.

Compàs ternari simple 3/4; no hi ha cap indicació de tempo ni metrònom; s'ha d'escoltar per saber la velocitat. Pulsació regular constant amb acompanyament de tresets de corxeres a la clau de fa. No trobem síncopes ni notes a contratemps. Ventall rítmic senzill de blanca amb punt i tresets de corxeres. A la clau de fa hi ha un obstinat rítmic de tresets que trenca amb 2 negres per fer la cadència a final de frase.

Forma Harmònica i Melòdica

És un tema que pertany a una forma més gran de tema amb variacions. Es presenta en 2 frases simètriques amb forma binària. Cada frase s'estructura en períodes i subperíodes d'igual longitud. Té un principi anacrúsic i final femení. La frase A comença amb un acord desfet ascendent i la 2a frase B amb un acord desfet per moviment contrari. La línia melòdica va per salts amb algun grau conjunt. L'acompanyament en clau de fa va fent acords desfets en ritme de tresets. No trobem indicacions de dinàmica, però sí alguna nota estranya (NE) com appoggiatures als comp. 4, 10 i 12, amb trils als c. 7 i 15. La tonalitat principal és La M amb modulacions cap a Re M i Mi M. El ritme harmònic és més lent que al Barroc.

Textura

Polifònica a 2 veus fent melodia acompanyada, on el material melòdic de la mà dreta destaca per damunt de l'acompanyament de tresets.

Ària 20 de La Flauta Màgica

Ritme

Compàs binari simple de 2/4 amb pulsació regular i tempo Andante (tranquil), sense indicació de metrònom. Ventall rítmic predominant de negres i corxeres. El ritme es complementa perquè als finals de cada període el carrilló fa un ritme de fusa per enllaçar.

Timbre

Està fet per veu solista i orquestra. La veu és un baix cantat en alemany i d'estil sil·làbic. Ve acompanyat per una orquestra més nombrosa que al Barroc, formada per instruments de corda fregada, vent i percussió. Destaquem el carrilló orquestral, instrument de percussió de so determinat amb un timbre agut i brillant que té un paper important.

Forma, Melodia i Harmonia

12 compassos estructurats en 3 períodes simètrics (A4 B4 C4), donant així una frase ternària. L'àmbit de la melodia principal és vocal i reduït, de Do2 a Re3. Principi anacrúsic, final masculí. Els períodes es divideixen en 2 subperíodes simètrics. El perfil melòdic va per graus conjunts. El darrer període és com una petita coda que ressalta el caràcter conclusiu de la frase. La tonalitat principal és Fa M. No hi ha modulacions. Els acords són tríades en estat fonamental, encara que hi ha algunes sèptimes de dominant. Principals cadències com Semicadència (S.C.) i Cadència Autèntica (C.A.). Hi ha notes estranyes (NE) com Nota de Pas (NP), Bordó (BR), etc.

Textura

Polifònica fent melodia acompanyada, on tot l'acompanyament està subordinat a la melodia cantada.

Altres Característiques

La dinàmica es manté al mezzoforte i el caràcter és alegre i divertit, donant-nos una música àgil i dolça.