Anàlisi Musical de Composicions Romàntiques

ESCENES DE NIÑOS OP. 15 Nº 1 DE TIERRAS Y GENTES LEJANAS

Introducció

Per piano (instrument). Conecta molt bé amb els valors estètics del romanticisme (intens, exagerat, grandiós, íntim, la miniatura). El piano canvia en la tessitura, possibilitats dinàmiques i agògiques i ús més ampli de pedals.

Descripció de la Melodia

La mà dreta (més aguda) fa la melodia principal i a la segona frase passa a fer una melodia amb la mà esquerra.

Ritmo i Tempo

Binari simple de 2/4 sense indicacions de tempo, llevat del compàs 13-14 amb ritardando per acollir al tempo principal al compàs 15. La melodia usa principalment notes i acords. L'acompanyament usa trecets de cortx i cortx segudes del seu silenci, encara que a B l'esquerra repetirà el ritme inicial. Escoltant-lo, té tempo rubato, que és un temps elàstic amb ritardandos i accelerandos molt típics del romanticisme.

Forma i Estructura

Petita peça romàntica amb estructura de lied (senzill basat en la repetició o contrast) ampliat. El lied ternari ABA es fa ampli desenvolupant-se escoltant-lo com AABABA. Fa contrast entre les seccions (efecte ternari) A (estable) B (moviment) i repetició de A i la impressió binària feta per les repeticions. A (1-8) B (9-14) i repetició A (15-fi). A8 B6, comença tot amb un motiu (1-2) repetint a (3-4). Primera part ascendent i l'altra descendent. A partir del 13, el material que incorpora la mà dreta es deriva dels anteriors. 9-13 la melodia comença a moure's com una progressió. Consta de 8 compassos dividits en 2 períodes de 4. A8 (a4, b4) B6 (c, d i e). Tenen inicis tets i fi fem. Àmbit de La3-sol4 (séptima). A la part greu Mi2-Fa1 (séptima). La tonalitat principal (sol M) queda enriquida per sominants secundàries com el segon acord (Vll/V) amb setena disminuïda. A es basa en I i V llevat d'1 IV al compàs 6. B es mou per quintes descendents i quartes ascendents progressivament. Cromatisme al compàs 12 amb un intent d'anar a Mim que no acaba resolguent. Hi ha NP i CA a 7-8, 13-14 i 21-22.

Melodia i Acompanyament

La primera part és més aguda. La repetició és més greu per la mà esquerra poc variada melòdicament (moviment contrari). Textura molt lleugera. B la té més densa.

Indicacions d' Intensitat

Indicacions d'intensitat (P), crescendo i decrescendo.

EIN CHORAL-ALBUM DE LA JUVENTUD OP. 68 N. 4 R. SCHUMAN

Introducció

Una simplificació respecte al normal ja que no té NP ni retards. Amb les seves dissonàncies provoca una sonoritat particular.

Descripció de la Melodia

Per piano (instrument) que conecta molt bé amb els valors estètics romàntics (intensitat, exageració, grandiositat, intimitat i miniatura). El piano canvia per la seva major tessitura i per les seves possibilitats dinàmiques i agògiques amb més ús de pedals (efectes sonors, crescendo).

Ritmo i Tempo

Binari simple de 2/2. No indicacions de tempo i ventall rítmic variat monòton amb predominant de notes, encara que hi ha alguna O i acords. Seria un rubato amb un tempo elàstic amb accelerandos i ritardandos.

Forma i Estructura

Forma dels corals sol obeir l'estructura AAB (bar) sovint. Estructura binària A16 (a8 a8) B16 (b8 b'8, amb el mateix contorn melòdic que b però amb notes diferents). Els subperiodes en què els dividim tenen principi T i fi M i als compàs 4, 12 i 27 fi F. La melodia va per graus conjunts. Trobem qualque bot a la veu del baix. Àmbit Mi4-Sol1. Tonalitat principal SolM. Treballa les dominants secundàries com al compàs 4 (la la do# mi) V de SolM. S'encadena cromàticament amb la dominant de la dominant la segona vegada que surt V en lloc d'anar-hi la. La majoria d'acords són triades amb les seves inversions amb qualque acord de setena de dominant. Trobem SC als compassos 4, 12, 24, 28. CA als compassos 8, 16, 20 i 32. NP (c. 25) i retard al c. 15. Tot és en SolM, a altres corals s'abandona la tonalitat principal. Sensació vertical forta provocada per la regularitat al ritme harmònic i general.

Melodia i Acompanyament

Homofònica que coincideix amb el mateix ritme a les 4 veus permetent veure els acords fàcilment. Mel principal a la part superior. Quasi no hi ha moviment melòdic entre les veus intermitges, només el baix és independent complint amb l'harmonia. Té calderó al final de l'acord final. La seva divisió imita els corals vocals dividits en versicles corresponents al text.

Indicacions de Dinàmica

Només hi ha una indicació de dinàmica al principi (P).

EL JINETE SALVAJE

Ritmo i Tempo

Binari compost de 6/8. Indicació de tempo allegro (ràpid). No té el tempo rubato típic del romanticisme, és molt rígida. Destaca la utilització principalment de corxeres, totes les frases tenen un principi anacrònic i fi femení, i tant a A com a la frase B es divideixen en 2 semifrases (1a suspensiva i la 2a conclusiva). Ventall rítmic va de notes a acords, i hi ha un patró rítmic repetit de (corxera, silenci de corxera, silenci de corxera).

Descripció de la Melodia

IMBRE per a piano (instrument). Connecta molt bé amb els valors estètics del romanticisme (interns, exagerats i grandiosos). Aquest instrument també té una gran tessitura dinàmica.

Forma i Estructura

Forma binària i ternària ja que hi ha dues parts però escoltes tres idees diferents, quedant un esquema així: ||: A8 :||: B8 A8 :||. Els distints períodes són A suspensiva – A conclusiva, B suspensiva – B conclusiva. Els principis són anacrònics i els fins femenins. NE al compàs 11. La tonalitat principal és La m, modula a Fa Major. Predominen graus tonals, acords triades i de 7a de dominant. Àmbit do2-fa4. La línia melòdica per bots. Els graus harmònics són principalment tonals.

Melodia i Acompanyament

Polifònica a dues veus fent melodia acompanyada on a A la melodia principal la du la mà dreta i a la frase B la mà esquerra.

Conclusió

Schumann és considerat un dels més grans i representatius compositors del romanticisme.