Anàlisi Musical: Agnus Dei (Dufay), Pavana (Gervais) i Minuet (Bach)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,39 KB

AGNUS DEI DE LA "MISSA DE L'HOMME ARMÉ" DUFAY

Renaixement, s. XV-XVI. Escola francoflamenca, contrapuntista. Dufay, del s. XV, va ser de la primera generació de compositors francoflamencs. La peça es tracta d'una missa cíclica de les seves misses polifòniques.

Aspectes Rítmics

Es caracteritza pel motet isorrítmic, en el qual el cantus firmus es repetia. Empra la retrogradació en la tercera secció d'Agnus Dei. C.22 binari i ternari, c.50 temps imperfecte. Agnus I: contrabassus, tenor, contratenor i altus, Agnus II, contrabassus, contratenor i altus, Agnus III, contrabassus, tenor, contratenor i altus. Vocal a 4 veus.

Aspectes Melòdics

La melodia del tenor és brillant i amb salts característics, la melodia de totes les veus és melismàtica, el text és el mateix en totes les veus.

Aspectes Harmònics

Peça modal adient a l'època, melodia en mode dòric de sol. L'acord triada com a suport de la polifonia. Trobem molt sovint la tècnica compositiva del fauxbordon.

Aspectes Formals

Conté tres seccions: Agnus I, II i III.

Aspectes Textuals

És una textura polifònica, amb passatges imitatius i de contrapunt. La melodia no es queda només en una veu, sinó que va passant a altres veus. En els compassos 31-34 el contraaltus i el tenor presenten simultàniament la melodia a distintes veus i diferents velocitats, el tema de l'homme armé en dues veus però rítmiques diferents. Agnus II careix de tenor, està saturat de cantus firmus a partir del c.57. En l'Agnus III hi ha un canon estricte.

PAVANNE D'ANGLATERRE AVEC SA GAILLARDE. CLAUDE GERVAIS

Música de dansa al segle XVI.

Aspectes Rítmics

Mètrica binària per a la pavana i ternària per a la gallarda. Les figuracions són homogènies de semibreu. A més, observem alguna negra i una ornamentació al final de la gallarda basada en negres. El ritme de la pavana està adaptat a la mètrica de la gallarda, amb una proporció 4/3.

Aspectes Tímbrics

Peça de dansa a cinc veus, interpretada per un conjunt instrumental; aquestes danses es podien interpretar vocalment.

Aspectes Melòdics

La melodia de la pavana apareix adaptada rítmicament a la mètrica ternària de la gallarda, així ambdues danses tenen la mateixa temàtica. Melodia per graus conjunts majoritàriament amb algun salt de tercera o quarta. Comença en la i acaba en re i domina el re. La melodia en la veu superior té un moviment ondulat i les veus de contratenor i tenor segueixen aquest dibuix melòdic amb moviments paral·lels c.2, c.6. Les veus més greus presenten un moviment menys ondulat amb més salts. Apareixen intervals entre les veus de terceres i sextes adients a l'època i en les cadències es creen acords complets amb la tercera i la quinta. Escala Fa tritus.

Aspectes Harmònics

Peça modal adient a l'època, en mode re protus i fa tritus, cada dansa acaba en re i presenta moltes notes en La. Observem la presència d'alteracions que consisteixen en l'ús d'una sexta major en lloc de la sexta menor que demana el mode per a fer la cadència a l'octava.

Aspectes Formals

Pavana: mètrica binària, tres parts de 8+8=16 semibreus. Gallarda: Mètrica ternària, temàtica relacionada amb la pavana, el mateix nombre de parts, tres parts, dues de 4 i 1 de 8, amb la proporció de semibreu per cada part 3/4 en relació amb la pavana. Totes les parts de les dues danses es repeteixen.

Aspectes Texturals

Textura homofònica, sense passatges d'imitació, apareix com era habitual en aquests parells de danses una ornamentació en la melodia de la gallarda en la seva darrera part.

Minuet BWV Anhang 132. J.S BACH

FORMA AABB, 8 compassos cada frase. Dues períodes cada frase A (c1-4/c4-8), Subperíodes de dos compassos amb una subdivisió binària. Final del període suspensiu c.1 part superior, c.ante penúltim part inferior on es repeteix la mateixa melodia i ritme. Part B el mateix però no es repeteix la part melòdica. I per al final de la frase una còpia del c.1-2 superior amb el c.7-8, inferior, final tancat, melodia acompanyada, elements imitatius en les veus A (c.1-c7) B (c.4-5), afecte cadencial cada 4 compassos. Final de la frase en torn FAM c6-8, c.4 tònica de rem, frase B I-V de fa M, I-V de re m. Brodadura en el c.1 nota 6 fins la 8, hi ha graus conjunts, arpegis.

Entradas relacionadas: