Anàlisi de Moviments Literaris i Poesia Clàssica Catalana
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,24 KB
El Renaixement: Segle XVI
El Renaixement és una època històrica de canvis profunds que es caracteritza pel desenvolupament de les arts i de la ciència.
Suposa la revalorització de l’època clàssica grega i llatina.
Escriptor: Pere Serafí
El Barroc: Segle XVII
El Barroc és un moviment antitètic al Renaixement. Posa de manifest les tensions i contradiccions de la condició humana.
Es caracteritza per la consciència de la brevetat de la vida o del caràcter efímer del plaer. Sovint se centra en la mort, la degeneració humana o la constatació i crítica dels vicis. Fa ús de la sàtira, mostra gust per tot allò desagradable i presenta una visió del món essencialment pessimista, complaent-se en la descripció de la lletgesa i la brutícia.
Escriptor: Francesc Vicenç Garcia
La Il·lustració: Segle XVIII
La Il·lustració fou un moviment europeu. Es basa en una confiança cega en el poder de la raó que ha de fer possible el progrés. Comporta un esperit crític: es discuteix i s’analitza tot.
Escriptor: Baró de Maldà
Anàlisi Poètica i Recursos Estilístics
Estructura del Poema
El poema consta de quatre estrofes: dos quartets i dos tercets. La forma poètica és un sonet. L'esquema de rima és ABBA ABBA CDE CDE. Són decasíl·labs perquè tenen deu síl·labes fins a l’última vocal accentuada. La rima és consonant perquè coincideixen tots els sons (vocàlics i consonàntics) i femenina perquè el mot que rima és sempre pla o esdrúixol.
Fragment del Poema
“La bella Flora polia sos cabells de finíssima atzabeja, a qui els d’or més fi tenen enveja, amb una pinta de marfil, en un terrat, un dia.”
Intenció del Poeta
La intenció del poeta és forçar la sintaxi, no solament per una qüestió de rima, sinó sobretot per tal de crear una expectativa sobre quin és el subjecte que fa l’acció.
Protagonistes
Els dos contraris protagonistes de la lluita metafòrica són el color blanc (coll, mà, pinta) i el color negre (els cabells). La protagonista dels quartets és una dona que es diu Flora. El protagonista dels tercets és el jo poètic, el poeta («Jo») que observa la dama.
Recursos Estilístics
Hipèrbatons
Tota la primera estrofa. Exemples:
- vers 5: «se descobria la pura neu del coll»
- vers 6: «que més campeja amb son contrari»
- vers 7: «la mà blanqueja com el marfil»
- vers 8: «pinta i mà pareixia d’una peça»
- versos 10 i 11: «el dolç combat que aquests dos contraris mantenien amb extremada gràcia»
- vers 14: «me venien ganes de prendre’ls tregües»
Imatges
«cabells de finíssima atzabeja», «cabells d’or», «la pura neu del coll», «la neu campeja amb son contrari»...
Contrastos
El blanc de la pinta, del coll i de la mà contrasta amb el color negre dels cabells.
Metonímia
«atzabeja» (només interessa una part de l’atzabeja: el seu color); els «cabells» com a metonímia de la dama.
Personificació
- «a qui els d’or més fi tenen enveja» (els cabells rossos envegen els cabells negres).
- «qui» (el pronom no es refereix a una persona, sinó als cabells negres).
- «el coll, la mà i la pinta» campegen contra «els cabells».
- «el cor enamorat i temorós».
Comparació
«la mà com el marfil blanqueja».
Al·literació
vers 7: [m] «i, com la mà com el marfil blanqueja».
Hipèrbole
El combat entre dos colors. Adjectius desmesurats en aquest context: «atònit», «dolç» i «extremada». L’alteració del cor només per veure pentinar-se una dama.
Antítesi
«dolç combat», que també és una metàfora de llarga tradició literària per referir-se a l’acte amorós.