Anàlisi de Moviments Cinematogràfics i Còdis Visuals

Moviments Cinematogràfics

1 L’Expressionisme Alemany

A principis del segle XX, una tendència antinaturalista va sorgir com un moviment on artistes com *Goya* i *Munch* intentaven expressar la seva visió del món a través de la subjectivitat, de la visió única de l'artista. Els colors es tornen violents i les formes es distorsionen en funció dels estats d'ànim.

Característiques

• Intent de representació oposada al naturalisme i l’observació objectiva dels fets i successos externs.
• El més important és la seva visió interna i els seus recursos estètics.
• Ús de la llum i els contrastos de llums i ombres.

2 El Cinema Soviètic

Orígens i Evolució

La Revolució canvia radicalment l’orientació de la producció cinematogràfica a Rússia. *S.M. Eisenstein*, amb obres com La Vaga i El cuirassat Potemkin, va rebre un encàrrec per exaltar l’esperit de la revolució social i de la revolució bolxèvica.

X (Sense numeració específica)

Orígens i Evolució

Sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. L’objectiu va ser reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país, amb els seus problemes i misèries. Es va decidir no comptar amb actors professionals, no utilitzar decorats sinó localitzacions reals i prescindir d’il·luminació artificial, per tal que el que es veiés en pantalla fos més semblant al que es podia trobar a la realitat.

Característiques del Neorealisme

• No té cap contingut polític intrínsec.
• El Neorealisme vol apropar-se a la gent humil; no buscava provocar un sentiment de caritat.
• El Neorealisme evita les trames i històries d’un cinema més accessible i clàssic, per tal que es vegi reflectida la dura realitat dels seus protagonistes.

5 El Surrealisme

Una de les tendències avantguardistes més originals del segle XX. *André Breton* va publicar el primer manifest surrealista (1924).

El Surrealisme va admetre l'automatització en la creació. Aquest moviment va atreure els joves més avantguardistes d’Europa.

Còdis i Elements Visuals

Còdis dels Diferents Llenguatges: Lectura Denotativa i Connotativa

• Funció Referential: Si mostra la realitat tal com és, parlem de significat denotatiu.
• Funció Simbòlica: Si evoquen un record, sentiment o valor, ens referim al significat connotatiu.
• Funció Estètica: Fa referència a l'atracció plàstica o expressiva; ens fa percebre que el que veiem és quelcom bonic, bell.

Monosemia i Polisèmia

Les imatges polisèmiques són les que fan possibles diferents interpretacions.

Senzillesa i Complexitat

Podem trobar imatges perceptualment senzilles, que siguin semànticament complexes.

Plans

Pla detall - Primeríssim primer pla - Primer pla - Pla mig - Pla americà o tres quarts - Pla sencer - Pla de conjunt - General – Gran pla general.

Composició

Desenquadrament - Punt de fuga - Composició clàssica - Regla dels terços.

Aire

Espai de la imatge que queda buit d’elements.

Pes Visual

El pes visual es determina per diversos factors:

• La posició: Un element en una posició baixa té més pes que un en una posició alta. Un element situat a la dreta té més pes que un situat a l'esquerra.
• La mida: Un element gran té més pes visual que un de petit.
• La distribució: Un element tindrà més pes visual si es troba aïllat que dins d'un grup.
• El contrast: Un element que genera contrast.
• El color: Els colors càlids tenen més pes visual que els colors freds. Els colors saturats pesen més que els dessaturats. I els colors foscos pesaran més que els colors clars.
• La forma
• La textura: Un element amb textura tindrà més pes que un que no en tingui (o sigui de textura llisa).

Angulació

Frontal - Tres quarts – Lateral – Pla picat - Contrapicat – Pla zenital - Pla aberrant – Presa a ras – Angle/Pla nadir.

Enfocament i Profunditat

Enfocament – Desenfocament – Profunditat de camp.