Anàlisi de Mostres Biològiques: Saliva, Sucs Digestius i Femta

Característiques i Composició de la Saliva

La saliva és un líquid transparent, de viscositat variable i pH proper a 7.

Composició de la Saliva

• Aigua (98%)
• Mucina
• Sals minerals (bicarbonat, fosfats i calci)
• Enzims (amilasa, lisozim)
• Immunoglobulines (IgA)

Funcions de la Saliva

• Lubricació: Lubricar el bol alimentari per facilitar la deglució.
• Protecció Dental: Mantenir neutre el pH bucal per evitar la destrucció de l'esmalt dental.
• Digestió: Enzims que comencen a descompondre els hidrats de carboni complexos.
• Gustativa: Permet distribuir les partícules responsables del sabor fins als receptors químics de les papil·les gustatives.
• Protectora: Per la seva composició enzimàtica, les immunoglobulines (Ig) i proteïnes com la lactoferrina defensen la cavitat oral de la infecció bacteriana.

Anàlisi de Mostres Biològiques

Anàlisi de Mostres de Saliva

L'anàlisi de saliva permet:

• Estudiar el nivell de certes hormones (sexuals, suprarenals, melatonina).
• Detectar la presència de tòxics (casos de dopatge, seguiment en tractaments de desintoxicació, intoxicació per metalls pesants...).
• Efectuar proves diagnòstiques en odontologia (presència de Streptococcus mutans, Lactobacillus, capacitat tampó…).
• Realitzar proves genètiques (proves de paternitat, celiaquia).

Mostres de Sucs Digestius

Els sucs digestius estan formats per:

• Aigua
• HCl (àcid clorhídric)
• Enzims (Ex: pepsina)
• Mucina

Suc Intestinal

El suc intestinal està format per les secrecions de la mucosa duodenal, del pàncrees exocrí i del fetge (vesícula biliar).

Objectius de l'Anàlisi de Suc Gàstric i Intestinal

Anàlisi de Suc Gàstric (Estomacal)

L'anàlisi de suc gàstric té com a objectiu:

• Determinar si una úlcera és benigna o maligna.
• Establir l'eficàcia de tractaments farmacològics antiulcerosos.
• Detectar tumors.

Anàlisi de Suc Intestinal

L'anàlisi de suc intestinal permet:

• Detectar la presència d'infestacions parasitàries, principalment per Giardia o Strongyloides stercoralis.

Característiques dels Sucs Digestius

Sucs Gàstrics

• Color transparent o groc molt pàl·lid: Normal.
• Vermellós: Presència de sang.
• Verdós: Presència de reflux gastroduodenal.

Sucs Intestinals

• Color groc pàl·lid i translúcid: Normal.
• Incolor: Obstrucció dels conductes biliars (colèstasi).
• Vermellós: Presència de sang.
• Groc intens: Excés de bilirubina (icterícia).

Anàlisi de Femta

Composició de la Femta

La femta es compon d'aigua (75%) i substàncies de rebuig (25%), com per exemple:

• Residus d'aliments no digerits o absorbits (fibra, proteïnes, greixos, sals).
• Sucs intestinals.
• Pigments biliars (estercobilinogen).
• Cèl·lules de la mucosa intestinal.
• Bacteris no patògens de la pròpia flora intestinal.

Variacions en la Composició de la Femta per Patologies

La composició de la femta pot variar per determinades patologies, incloent la presència de:

• Moc
• Sang
• Pus (leucòcits)
• Bacteris patògens
• Paràsits i els seus ous
• Restes macroscòpiques d'aliments no digerits (en casos de diarrea)

Característiques Físiques de la Femta

Consistència

• Dura
• Pastosa
• Normal
• Líquida

Forma (Classificació de Bristol)

• Boletes dures i seques.
• Cilíndrica (irregular, amb esquerdes o superfície llisa).
• Grumolls tous (de contorn definit o irregular).
• Aquosa.

Viscositat

• Viscoses: S'adhereixen.
• Poc viscoses: No s'adhereixen.
• Greixoses: Es modelen.

Color

• Verdosa: Rapidesa de trànsit intestinal (presència de bilis).
• Vermellosa: Hemorràgies properes a l'anus.
• Negra o molt fosca: Hemorràgies internes (melenes).
• Groguenca: En general, patologia del fetge o del pàncrees (Ex: hepatitis, absència de pigments biliars, diarrees per fermentació).

Olor

• Inodora: Meconi.
• Forta: Dieta rica en carn i peix.
• Feble: Dieta vegetariana i làctia.
• Lleugerament agre: Nadons amb alimentació de llet materna.
• Putrefacte (olor a amoníac): Augment de flora proteolítica, provoca femta alcalina i gasos.

En cas de dubte, es pot afegir àcid acètic al 30% (una gota en un portaobjectes). Les fibres de teixit conjuntiu es transparenten, mentre que el moc es ressalta (més groguenc).

pH de la femta: Entre 6,8 i 7,2.

Detecció de Sang Oculta en Femta

Actualment, es realitzen tests ràpids que detecten específicament l'hemoglobina humana (Ex: Test FIT). També es pot fer el Test TSOHi immunològic, que detecta hemoglobina humana en femta.

Examen Microscòpic de la Femta

En l'examen microscòpic es poden observar:

• Cèl·lules i leucòcits.
• Cristalls: Oxalats, fosfats i de Charcot-Leyden.
• Fibres musculars: Agafen tonalitat taronja sobre fons rosa. Poden aparèixer també parcialment digerides.
• Teixit conjuntiu.
• Midó: Apareixen grànuls de color violeta fosc o negres.
• Lípids: Els àcids grassos i els sabons no es tenyeixen, en canvi els greixos neutres adquireixen una tonalitat vermella o taronja.
• Artefactes.

Examen Microbiològic (Coprocultiu)

L'examen microbiològic de la femta rep el nom de coprocultiu. Tracta de determinar la presència de gèrmens patògens (Ex: Salmonella, Escherichia coli o la bactèria Vibrio cholerae).

Parasitologia en Femta

L'anàlisi coproparasitològic detecta paràsits intestinals com protozous i larves de cucs. S'utilitza en casos de símptomes com diarrea, dolor abdominal i pèrdua de pes.

Inclou un test ràpid immunocromatogràfic per a la detecció inicial. Es separen i conserven els paràsits adults per a un estudi detallat. L'examen microscòpic implica preparar una solució concentrada parasitària, aplicar tincions i observar a 37ºC per evitar la degradació dels protozous.