Anàlisi de la moral utilitarista de Mill i la felicitat

S08.O.B.S.4 MILL

Però la base d'aquest poderós sentiment natural

1. Mill, en aquest fragment, comença exposant que la base del sentiment moral, que reconeix la felicitat general com l'estàndard ètic, constitueix la força de la moral utilitarista. El fonament són els sentiments socials de la humanitat, que és un principi poderós de la naturalesa humana, que fan avançar la civilització fins i tot sense aquesta intenció. Vol demostrar com els sentiments morals són naturals, anteriors a l'interès particular, i són la força moral utilitarista. No és tan sols el plaer, sinó el progrés de l'esperit humà allò que ens lliga, llavors es dóna una distinció entre satisfacció pròpia i felicitat. L'individu tendeix a un sentiment d'humanitat o simpatia que és el que ens empeny. Els humans poden obrar sense buscar la felicitat, la majoria actua segons aquesta simpatia involuntàriament. Actuem per alguna cosa que apreciem més que la pròpia felicitat, que és la felicitat dels altres.
2. Moral utilitarista: La que considera que utilitat i felicitat és l'únic criteri de les accions. Estat social: El que conforma un col·lectiu.
3. Mill és defensor d'una moral utilitarista, que es basa en que el criteri de les nostres accions serà sempre la seva finalitat. Les accions que l'home fa són correctes si promouen la felicitat, i incorrectes si provoquen el contrari. La felicitat dóna a l'home uns plaers (intel·ligència, imaginació, sentiments); és a dir, la finalitat de l'home és la felicitat.
4. Mill té una visió d'home lliure i feliç, capaç de pensar per sí mateix, de descobrir el seu potencial per desenvolupar-se com a individu i aportar a la societat el que millor pot fer. El criteri de les accions de l'individu serà sempre la seva finalitat. Les accions que l'home fa són correctes si promouen la felicitat, i incorrectes si provoquen el contrari. La felicitat dóna a l'home uns plaers (intel·ligència, imaginació, sentiments); és a dir, la finalitat de l'home és la felicitat. Nietzsche, per la seva banda, no parla en cap moment de que la finalitat de l'home sigui la felicitat, ja que l'home viu en una moral d'esclaus, la qual va en contra de la vida i provoca que neguem les passions, el dolor, els plaers, ja que és dolent. Critica això i proposa la idea del superhome, figura que servirà per expressar i dur a terme una transvaloració de valors. Això provocarà que l'únic sentit de la vida sigui l'activitat de la pròpia. Mentre Nietzsche parla de que la finalitat de l'home serà afirmar la pròpia vida, Mill, com a defensor d'una moral utilitarista, defensarà que la finalitat de l'home serà la felicitat. En balanç, per a Nietzsche, és la voluntat de poder que s'imposa quan són els nobles els qui determinen els valors. Per a Mill, en canvi, el principi moral és el sentiment d'unitat amb el proïsme que ens porta a considerar els plaers i dolors dels demés, és a dir, a cercar la major felicitat per al major nombre possible (principi d'utilitat).
5. Sí, penso que la idea de que el valor moral fonamental sigui la felicitat general és bona. Si l'home realitza accions que provoquen un bé comú cap a la societat, vol dir que està actuant bé i que no provocarà, generalment parlant, un dany a la societat. En el moment en què l'acció de l'home no provoqui un sentiment de felicitat comú, aquest valor moral desapareixerà.