Anàlisi de 'Mirall Trencat' de Mercè Rodoreda: Temes, Personatges i Estructura

Pròleg: El Procés Creatiu de Mercè Rodoreda

PRÒLEG: Una novel·la es fa amb una gran quantitat d'intuïcions, resurreccions de l'ànima, exaltacions i desenganys. Els detalls són el més important en una novel·la. Va estar una temporada sense escriure perquè tenia altres prioritats com sobreviure. Escrivia contes, ja que requerien menys esforç. La seva primera novel·la va ser Jardí vora el mar, però va ser l'última a publicar-la. És un monòleg interior que va obrir camí a les altres novel·les. La novel·la de Mirall Trencat sorgeix entre la creació de Jardí vora el mar i La plaça del diamant. La novel·la de La plaça del diamant té arrels profundes en ella. El nom va sortir d'una plaça que va visitar a la seva infància. Moltes persones pensaven que el personatge de la Colometa de La plaça del diamant era ella, però no era així. Ella afirma que en tots els seus personatges hi ha característiques seves, però cap és ella. Després d'escriure La plaça del diamant, no es veia amb força per descriure una altra novel·la amb molts personatges. Va caure en el paper de ficar-se a la pell del personatge de la Colometa, no podia fugir, pensava com ella. Havia de buscar un personatge totalment oposat, d'aquí neix el personatge de la Cecília de El carrer de les Camèlies. Li va costar escriure aquesta novel·la perquè li durava el cansament de La plaça del diamant. Entre temps i temps escrivia contes, va escriure La meva Cristina. La infantesa de la Cecília la va inspirar en un altre capítol de Mirall trencat, s'anava construint sense que ella se n'adonés i amb un estil que no era el seu. Després d'escriure El carrer de les Camèlies, va refer Aloma, una novel·la de joventut. Va descansar una temporada per així poder centrar-se totalment en Mirall trencat. Mercè Rodoreda volia fer una novel·la d'una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat. Els personatges no són ni bons ni dolents, igual que les persones que ens passen pel costat cada dia. I tenen secrets. En la novel·la, tothom s'enamora de qui no s'ha d'enamorar i qui manca d'amor busca que li'n donin.

No utilitza monòleg interior, ja que la novel·la hauria de ser àmplia. Ella volia tres generacions i per això necessitava òptiques i veus narratives diferents.

Abans d'escriure el llibre, ja tenia dos capítols organitzats: el capítol dels nens, amb el qual s'inspira quan escriu la infància de la Cecília, i l'altre és el del cos present de l'Eladi quan escriu La plaça del diamant.

Tenia pensats molts títols per a aquesta novel·la: La casa abandonada, Històries d'una família, Temps passat, Tres generacions.

Mirall trencat es diferencia de la resta de novel·les de Rodoreda per la manera d'escriure. Primer, l'escrivia molt a poc a poc, les altres les escrivia amb més rapidesa. Explica també que va haver de fer un fitxer perquè tenia molts personatges amb els quals els feia parlar amb la seva veu.

El personatge de Teresa Goday el forma a partir d'una anècdota. Mercè va anar al restaurant Perla del Llac i allà va veure una noia que mirava el riu. Aquesta va ser la seva inspiració per a Teresa Goday. Es fixa en els seus ulls, que havien viscut molt.

Els Personatges i els seus Secrets

A Teresa Goday l'interessen els seus personatges de la novel·la per: els secrets, l'amor no correspost, no són ni bons ni dolents, la nostàlgia.

Per justificar el títol de la novel·la: idea del mirall = aigua, l'origen clàssic el mite de Narcís, l'aigua també pot ser el símbol de la mort. Els ulls = mirall de l'ànima, el mirall del món. Tipus de miralls: la veritat, màgics, diabòlics, superficials. Darrere el mirall hi ha el somni, que és la nostra més profunda realitat. Qui no té somnis cau en la monotonia.

El personatge Amadeu Riera el va imaginar un dia que acompanyava uns amics al notari. Damunt la taula hi havia un gerro de cristall i de plata amb una rosa vermella a dintre, i va explicar que l'havia portada de la seva casa de Cadaqués.

El personatge de l'Armanda va néixer un dia que ella anava pel carrer de Santaló a BCN. Va veure una dona vella, molt endreçada, neta, carregada amb un cistell ple de menjar i coixejava una mica. En els seus ulls encara tenia il·lusió pel pom de clavells. D'aquí surt la cuinera de la família Valldaura.

Després va pensar en la filla de la Teresa, la Sofia. La volia fer totalment diferent, així podria jugar un bon paper i que el seu enemic fos el seu marit.

El jardí de la casa dels Valldaura és ficció, ja que estava idealitzat.

Temes Clau a la Novel·lística de Rodoreda

Els dos temes que apareixen en la novel·lística de Rodoreda relacionats amb Mirall Trencat són: L'Àngel: quan Mercè era petita, amb 3 o 4 anys, el seu avi li havia dit que tenia un àngel de la guarda. Ella sempre el té present, segurament per això està present a totes les seves obres.

Ho veiem en el somni que té l'Armanda, que l'Eladi és l'àngel.

La metamorfosi: inspirada en Ovidi, el seu llibre. Mercè l'utilitza com a fugida i alliberació dels seus personatges i també d'ella mateixa.

Estructura de la Novel·la

1.Estructura de la novel·la: 3 parts, cites introductòries, contingut de cada part...

Primera part: Presentació
Segona part: Tragèdia
Hi apareixen les tres generacions de personatges, de manera que la història familiar és completa.
La mort d'en Jaume anuncia la tragèdia que regnarà en la segona part: Suïcidi de Maria, fugida d'en Ramon, Mort/suïcidi de l'Eladi... són els signes de fatalitat i destrucció que plana sobre la família.
El pas de la 2na a la 3ra part: conté un canvi d'estil, el pas del realisme al meravellós:
El fantasma de la Maria i el fantasma de la Teresa.
Són els dos personatges que mereixen ser salvats.
Tercera part: Descomposició
La Teresa mor de vella.
La guerra civil entra a la torre.
La Sofia va a França.
L'Armanda és la dipositària de la memòria de la família.
Els tres últims testimonis, al final es retroben: En Ramon, la Sofia i l'Armanda.
La Sofia decideix vendre la torre per construir-hi nous habitatges.

Temàtica de la Novel·la

2.Temàtica de la novel·la

La temàtica de Mirall trencat és pràcticament dos temes essencials en la trajectòria humana: l'amor i la mort.
L'amor provoca conflictes íntims.
La mort de diferents formes, com hem pogut comprovar: suposats assassinats, suïcidis, mort de vellesa...
La destrucció de l'espai, la mort de la memòria: fi d'un món abocat a l'oblit definitiu.