Anàlisi de 'Les Menines' de Velázquez i 'La lliçó d'anatomia' de Rembrandt

Les Menines

Dades bàsiques:

• Autor: Velázquez (Sevilla 1599 - Madrid 1660)
• Títol: Ha tingut diversos noms, va ser La família fins 1843
• Cronologia: 1656
• Material: Oli
• Suport: Tela
• Mides: 318 cm x 276 cm
• Ubicació original: Estances privades del rei Felip IV a l'Alcàsser de Madrid
• Ubicació actual: Museu del Prado, Madrid

Biografia: Velázquez es va formar a Sevilla amb mestres com Pacheco. Es va instal·lar a Madrid per ser pintor reial. La seva obra es compon d'un ampli ventall temàtic: mitologia, història, temes religiosos, retrats, costums, paisatges.

Descripció formal

• Iconografia: El retrat de grup representa la visita que la infanta Margarida, avorrida, va fer on el pintor pintava els seus pares, el rei Felip IV i la reina Mariana d'Àustria. Una de les menines ofereix una gerreta d'aigua i l'altra presenta el respecte als reis amb una lleu genuflexió. A la dreta, els bufons de la infanta, una nena macrocèfala i un nan. En segon terme, darrere, doña Marcela de Ulloa, encarregada de vigilar la infanta, i Diego Ruiz, encarregat de protegir-les. Al fons, a la porta, José Nieto, encarregat d'obrir les portes. Estan en una cambra de l'Alcàsser de Madrid decorada amb còpies de quadres de Rubens.
• Funció: Estètica
• Composició: Aparentment tancada, però oberta per la banda esquerra i frontalment per les mirades dels personatges.
• Línies compositives: Verticals i alguna diagonal.
• Recursos tècnics: Predomini del color per damunt de la línia. Els espais, la perspectiva i la incidència de la llum a través d'una finestra lateral dreta que il·lumina el grup i d'una situada al fons creen un espai real. El focus de llum de la porta oberta del fons constitueix el punt de fuga de tota la composició. Té una perspectiva aèria, que integra l'espectador dins del quadre. Les Menines és la representació de la mirada dels reis que contemplen la seva filla.
• Relació amb l'entorn: L'obra s'exposa arran de terra per integrar l'espectador, com pretenia Velázquez.

Significat de l'obra

• Elements propis de l'estil: És un clar exemple de pintura barroca: la llum és protagonista de la composició; les pinzellades soltes amb marrons, blaus, grisos (colors freds). L'element principal és el joc visual i subtil de representar un element intangible, la mirada del rei.
• Relació entre la forma i la funció: Pretenia representar una escena quotidiana de la família reial.
• Iconologia: Ha provocat diverses interpretacions. Uns pensen que és una adulació a la monarquia i altres que és una obra de reafirmació monàrquica. Però sembla més clar que es tracta d'una reivindicació de l'artista com a treballador intel·lectual més que artesanal. Per una qüestió d'orgull i perquè els artistes, en ser considerats artesans, no rebien títol nobiliari i havien de pagar impostos. Finalment, un any abans de la seva mort, va rebre la distinció aristocràtica de membre de l'Orde de Sant Jaume.
• Relació entre l'època i l'obra: El quadre reflecteix l'ambient característic d'una de les corts de les monarquies absolutes d'Europa, en les quals al voltant de les famílies reials acompanyava una sèrie de càrrecs.

Transcendència de l'obra

Va tenir un gran reconeixement pels altres artistes. Goya va ser un dels més admiradors de l'artista, el seu quadre La família de Carles IV és un homenatge a Velázquez. Altres pintors: els impressionistes encapçalats per Manet, Picasso, que va fer 43 interpretacions del quadre, Bacon, l'Equip Crònica... També ha tingut un gran acolliment popular i ha estat considerat un dels pintors més representatius del barroc.

La lliçó d'anatomia del doctor Tulp

Dades bàsiques:

• Autor: Rembrandt (Leiden 1606 - Amsterdam 1669)
• Títol: La lliçó d'anatomia del doctor Tulp
• Cronologia: 1632
• Material: Oli
• Suport: Tela
• Mides: 169 cm x 216 cm
• Ubicació original: Sala de juntes de la seu social dels cirurgians d'Amsterdam
• Ubicació actual: Mauritshuis Museum, La Haia

Biografia: Rembrandt és considerat un dels grans pintors de l'art occidental gràcies a la seva manera de concebre les composicions i per la tècnica de les seves pinzellades. La seva manera de concebre les composicions li va portar problemes amb els clients. A partir de Ronda de nit (1642) entra en una situació de penúria econòmica.

Descripció formal

• Iconografia: Retrat de grup davant del cadàver d'Adriaen 't Kint, el seu cos lliurat per fer pràctiques de dissecció. El doctor Tulp analitza els tendons del braç esquerre davant de set persones. A la dreta es veu un llibre obert que podria ser el manual d'anatomia del metge flamenc Vesalius.
• Funció: Estètica i propagandística.
• Composició: Tancada, piramidal.
• Línies compositives: Diagonals, que convergeixen en un vèrtex, la figura més alta, i una línia horitzontal de base composta pel cos.
• Recursos tècnics: Domini del color per sobre de la línia, clarobscur tenebrista, però no es veu d'on surt la llum. Distribueix els personatges en un mateix pla. Les mirades en direcció a diversos punts d'atenció i els cossos inclinats donen un cert moviment a una escena de grup.

Significat de l'obra

• Elements propis de l'estil: L'obra pertany a l'escola de pintura barroca holandesa pel gust pels temes de grup, per la sobrietat en la composició i els complements, pel clarobscur tenebrista i el domini del color.
• Relació entre forma i funció: Retrats com aquests anaven destinats a les seus de les diverses agrupacions burgeses d'Holanda per tal de perpetuar la memòria d'algunes de les seves personalitats.
• Iconologia: El doctor Tulp era el primer cirurgià d'Amsterdam quan l'ajuntament li va cedir el cos. Aquesta cessió de cossos per a dissecció només es produïa una vegada a l'any i només al cirurgià de més prestigi. Per això es va fer retratar en aquest moment.
• Relació entre l'època i l'obra: La riquesa d'Holanda va fer créixer les ciutats i va afavorir el naixement d'una nova classe social, la burgesia, que demanava obres artístiques amb tipologies noves i diferents.

Transcendència de l'obra

Va ser la que va donar la fama inicial a Rembrandt i li va proporcionar molts encàrrecs. Coneixia i admirava el clarobscur d'Il Caravaggio, el seu naturalisme i les seves composicions. Rembrandt va tenir molts admiradors gràcies als seus gravats i a les pintures del seu taller, que van despertar admiració en Goya, Delacroix, romàntics i impressionistes.