Anàlisi de 'El Matrimoni Arnolfini' (Van Eyck) i 'La Mare de Déu dels Consellers' (Dalmau)

El Matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck, 1434)

Oli sobre fusta

Anàlisi compositiva i tècnica

Van Eyck presenta una parella a l'interior d'una habitació. El mirall que penja al fons de la paret marca l'eix de simetria compositiu, en confluència amb la llum del sostre i el gos. El pintor hi fa confluir les línies de fuga de la perspectiva que atorguen al llenç una gran profunditat.

Per subratllar aquesta tridimensionalitat, el mirall reflecteix l'escena des del punt de vista oposat al de l'espectador i amplia l'espai pictòric, que inclou fins i tot l'àmbit del pintor i dels hipotètics testimonis de l'escena situats al darrere d'ell. La construcció conceptual del tema i de l'espai fa que el moviment escènic sigui gairebé nul i mostra una imatge rígida, teatral i poc espontània.

Línia, color i detall

També contribueix a aquest efecte el predomini de la línia sobre el color, que perfila a la perfecció els contorns de les figures i dels objectes i els confereix una corporeïtat i una solidesa gairebé escultòriques. Però, alhora, això li permet plasmar fins al detall més mínim amb una escrupolositat microscòpica, gràcies a la utilització de la tècnica de l'oli aplicada amb plomes molt fines.

La llum entra suaument per la finestra de l'habitació i, amb precisió realista, il·lumina de ple l'esposa i deixa en penombra la part esquerra del llenç. Quant als colors, dominen la composició tres grans taques cromàtiques:

• El verd del vestit.
• El vermell dels cortinatges i dels cobertors.
• El marró de la capa del mercader.

Temàtica i Simbolisme

El quadre presenta un doble retrat de cos sencer que correspon a Giovanni Arnolfini (comerciant italià resident a Bruges) i la seva esposa Giovanna Cenami (filla d'un mercader del mateix origen). Es tracta d'un certificat matrimonial en format visual. El cavaller agafa la mà de la dama i fa el vot nupcial, aixecant l'avantbraç dret.

L'espelma encesa en ple dia i el fet que tots dos s'hagin descalçat referma el caràcter sagrat de la cerimònia. Altres símbols vinculats al matrimoni són:

• El gos: representa la fidelitat.
• L'escombreta.
• La talla de Santa Margarida i el drac: protecció de la fecunditat i dels parts.
• El mirall sense taques i el rosari (regal habitual de les parelles) que penja al costat del mirall: puresa de la Verge.

Les fruites que hi ha sobre la taula, a sota de la finestra, evoquen la fruita de l'arbre del Bé i del Mal, l'arbre prohibit, símbol del Pecat Original, que serà redimit amb el matrimoni. La firma del pintor situada sobre el mirall fa pensar que l'artista va participar en l'enllaç en qualitat de testimoni.

La Mare de Déu dels Consellers (Lluís Dalmau)

Composició i perspectiva

L'escena es presenta emmarcada per una luxosa estructura arquitectònica d'estil flamíger en la qual es distribueixen en tres franges verticals els diferents grups de figures. En la representació, l'artista fa ús de la superposició de plans amb la finalitat de provocar una sensació més gran de profunditat i perspectiva.

Per fer-ho, situa la Mare de Déu, els consellers i els sants en primer pla, els àngels cantors en un segon pla i, finalment, un paisatge de fons que s'aprecia a través d'una traceria gòtica molt treballada. També contribueix a forçar la il·lusió de profunditat i la perspectiva el mosaic alicatat del paviment.

Tècnica i cromatisme

L'ús de la tècnica de l'oli, mesclada aquí amb el tremp, permet a l'artista fer un treball molt minuciós, apreciable en detalls com ara el paisatge de fons o les lletres dels cantorals. D'altra banda, Dalmau utilitza la tècnica de les veladures (superposició de capes de pintura que deixen transparentar-ne les més profundes i donen a l'obra una aproximació més gran a la realitat tangible).

Això es pot apreciar en les carnacions i en el vel translúcid que porta el Nen Jesús, que deixa entreveure l'anatomia de l'infant. El color mostra una rica harmonia de vermells, verds i blaus en els vestits, que contrasten vivament amb els ocres i els grisos de la superfície arquitectònica. Aquest contrast ajuda a dinamitzar tot el conjunt.