Anàlisi de Marx, Schumacher, Determinisme i Ètica: Filosofia i Llibertat

Enviado por manel00 y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 19,43 KB

Karl Marx i el Treball Alienat

El treball és extern al treballador, no és part de la seva naturalesa.

Conseqüentment, en el seu treball, el treballador no s’afirma, sinó que es nega; no se sent feliç, sinó desgraciat; no desenvolupa lliurement les seves energies mentals i físiques, al contrari, se sent físicament esgotat i mentalment abatut.

El treballador només se sent a gust en les seves hores d’oci.

El seu treball no és voluntari, sinó forçat; és un mitjà per satisfer les seves necessitats.

E.F. Schumacher i la Visió Budista del Treball

El punt de vista budista considera la funció del treball en tres aspectes:

  1. El treball dóna a l’home la possibilitat d’utilitzar i desenvolupar les seves capacitats.
  2. L’ajuda a alliberar-se del seu egocentrisme, unint-lo a altres persones per fer una feina en comú.
  3. Produeix béns i serveis necessaris per la vida.

Conseqüències:

Seria molt dolent que el treball arribés a ser quelcom sense sentit, avorrit i que no donés satisfacció al treballador.

El treball i l’oci són parts complementàries d’un mateix procés vital i no es poden separar sense destruir el gaudi del treball i la felicitat de l’oci.

Determinisme i Llibertat: Un Dilema Filosòfic

Si definim la llibertat com la facultat humana que ens permet actuar en un sentit o un altre sense estar determinats per qualsevol cosa externa, hi hauria molts pensadors de tots els temps que negarien l’existència d’aquest tipus de llibertat.

L’acció humana moltes vegades està limitada; la nostra acció està condicionada per estímuls externs.

Principi de causalitat: “Tot el que esdevé té una causa”.

Determinisme Cosmològic: El Destí

Està lligat a la filosofia estoica que planteja que en el cosmos hi ha un ordre, un logos que regeix el món.

Tot funciona segons el logos i aquest ordre cosmològic s’entén com a destí. I contra el destí no es pot lluitar.

El més important és conèixer i entendre l’ordre del món, acceptar-lo, ja que és absurd oposar-se a ell.

És proper al budisme: la millor manera de no patir és no desitjar res.

Determinisme Teològic: La Predestinació

Apareix amb Martí Luter, monjo alemany que va dir que l'home és dolent per la seva pròpia natura, ja que és feble i incapaç d’obrar bé, encara que vulgui.

Segons ell, l’home està tarat i amb aquesta idea nega la llibertat humana.

El luteranisme portat a l’extrem va ser reformulat per Joan Calví: els homes, des del seu naixement, estan predestinats a salvar-se o a condemnar-se. La vida és una prova en la qual cal buscar signes de la nostra condemna o salvació per mitjà de l’èxit, ja que Déu premia, també en aquest món, a aquells que s’estima.

Determinisme Fisiològic: El Conductivisme

Considera que els actes que s’anomenen lliures són en realitat reflexos condicionats molt elaborats.

El conductivisme consisteix en generar hàbits de conducta per mitjà de premis i càstigs.

Determinisme Psicoanalític: L’Inconscient

Freud afirma que el fet humà d’obrar és mogut per l’inconscient.

A l’ésser humà hi ha dos nivells: el conscient i l’inconscient.

Nosaltres sols podem conèixer el conscient i reflexionar sobre ell, però qui marca les nostres accions és l’inconscient.

El que passa al conscient és un conjunt de somnis, records, emocions... que succeeixen a l’inconscient.

Determinisme Econòmic: La Consciència de Classe

Marx deia que l’economia és el motor de la història.

Tot fenomen s’explica per mitjà de categories econòmiques.

Està marcada per diferents “modes de producció” que diferencien les persones en:

  • Posseïdors: (amo – senyor – burgès)
  • No posseïdors: (esclau – pagès – proletari)

També deia que la consciència humana està determinada per aquesta infraestructura econòmica i pel lloc que cada persona ocupa en el procés de producció.

Determinen la seva acció i la seva existència.

Crítica al Determinisme

Els pensadors que neguen el determinisme ho fan des de l’afirmació radical de la llibertat.

Consideren que l’existència de la llibertat és evident ja que és un fet: som lliures perquè ens sentim lliures de fer una cosa o una altra.

La responsabilitat justifica la llibertat: si no sóc lliure no puc sentir-me culpable o responsable de la meva acció. Tot i així tothom se sent i se sap responsable i això prova la seva llibertat.

Som lliures perquè dues persones no actuen mai de la mateixa manera; sense llibertat, com diu el determinisme, tothom actuaria igual.

Reflexions al Voltant de la Llibertat

Hem d’entendre la llibertat i la voluntat humana des d’aquell esquema aristotèlic que planteja que la fi natural de tot l’ésser humà és la felicitat.

Aristòtil afirma que és la nostra intel·ligència desitjosa la que tria la fi que ens farà feliços.

La voluntat és la facultat que vol, que estima, ja que si no m’estimo la fi, si no la desitjo, no l’aconseguiré mai, em faltarà voluntat. “Qui vol la fi ha de voler els mitjans”.

El més important és triar bé perquè si trio bé m’acosto a la fi que em farà feliç i en sortiré beneficiat com a persona perquè faig un bon ús de la meva llibertat.

Els mals usos de la nostra llibertat són una experiència futura per triar amb més criteri i amb més maduresa, però un mal ús de la meva llibertat m’allunya de la felicitat i pot no donar segones oportunitats o condicionar la meva vida futura.

Condemnats a Ser Lliures

Jean Paul Sartre diu que l’home està condemnat a ser lliure perquè no és una altra cosa que el que ell mateix fa.

Només l’existencialisme fa humana la vida i aquest és la conseqüència raonable de l’afirmació de Dostoievski “Si Déu no existís, tot estaria permès”.

Què és l'Ètica? Definicions i Perspectives

A. Sánchez:

L’ètica és la teoria o ciència del comportament moral dels humans en societat.

La moral és un conjunt de normes, acceptades lliurement i conscientment, que regulen la conducta individual i social dels humans.

F. Savater:

A diferència d’altres éssers vius, els homes podem triar en part la nostra forma de vida, triar entre el que ens sembla bo, podem equivocar-nos, per tant ens hem de fixar bé en el que fem i procurar encertar. Aquest saber viure se l’anomena ètica.

Aranguren:

El que a l’home li va quedant “de seu”, a mesura que la vida passa, hàbits, costums, virtuts, vicis, formes de ser, això és “ETHOS”. La tasca moral consisteix en arribar a ser el que es pot ser amb el que s’és.

Fernández Buey:

Moral és el conjunt de comportaments i normes que solem acceptar com a vàlids.

Ètica és la reflexió sobre per què els considerem vàlids, que inclou la comparació amb altres normes morals que tenen persones diferents.

Jean Piaget i Lawrence Kohlberg han estudiat el desenvolupament de la consciència moral i l’evolució de la forma en què un individu es relaciona amb les normes.

Van establir sis estadis del procés de maduresa moral que no es relacionen amb els períodes de creixement i segons Kohlberg sols el 5% dels individus adults arriba al darrer estadi.

Nivell Preconvencional

Estadi 1

Característiques: les normes s’acaten per obediència i per por al càstig.

Perspectiva social: Egocentrisme, incapacitat per a relacionar diverses persones i punts de vista.

Estadi 2

Característiques: les regles només s’assumeixen si afavoreixen els propis interessos.

Perspectiva social: Individualisme, consciència que els altres també tenen interessos, el bé és relatiu.

Nivell Convencional

Estadi 3

Característiques: es consideren normes allò que les persones properes (família, amics...) esperen de nosaltres.

Perspectiva social: Gregarisme, capacitat per a relacionar diferents perspectives i per a posar-se en lloc de l’altre. La perspectiva social és limitada i concreta.

Estadi 4

Característiques: cal acatar les normes que estan establertes socialment per a proporcionar un bé general.

Perspectiva social: Comunitarisme, ja hi ha una perspectiva social abstracta i àmplia, consciència dels interessos generals del sistema.

Nivell Postconvencional

Estadi 5

Característiques: com que existeix una gran varietat d’opinions, principis i valors, només són legítimes les normes que són fruit d’un acord que afavoreix a la majoria.

Perspectiva social: Relativisme, consciència de la pluralitat de les normes i valors. Són legítimes les normes que sorgeixen del consens.

Estadi 6 (sols un 5%)

Característiques: les normes són escollides lliurement i racionalment però responen a principis i valors universals (drets humans).

Perspectiva social: consciència que hi ha valors universals com la igualtat i la dignitat de les persones, encara que les normes socials puguin no coincidir-hi; si passa, és lícit desobeir-les.

Segons Kohlberg, la maduresa moral s’assoleix quan existeix consciència i reconeixement que les normes que s’han d’assumir es justifiquen en virtut d’uns principis o valors universals.

Tots els filòsofs dedicats a l’ètica diuen: els valors són allò que, en darrera instància, fa que uns comportaments siguin correctes i uns altres, en canvi, no.

Hannah Arendt i les Dimensions de l'Activitat Humana

Les tres dimensions de l’activitat humana segons Hannah Arendt són:

  • La labor: És la primera activitat fonamental de la vida activa, que es relaciona amb la condició fonamental de la vida. La labor és viure, sobreviure i guanyar suport, activitats consumides en el moment que són realitzades i consumides.
  • El treball: és la segona activitat de la vida activa, condició humana de la mundanitat. És l’activitat que produeix obres i resultats. Amb aquesta activitat, pretén distanciar-se de la naturalesa per dominar-la.
  • Acció política: Tercera i més elevada de les activitats de la condició humana. Respon a la condició humana de la pluralitat. És entesa com interacció, com acció política que es produeix i manifesta entre d’altres. Amb això, acció i discurs van lligats.

Acció i política: L’acció política ens condueix a què aparegui la pluralitat, ja que si tots opinéssim el mateix, no necessitaríem el discurs. Amb la pluralitat, cadascú mostra qui i com és.

Acció i llibertat: L’acció es relaciona amb la llibertat ja que és un àmbit d’aquesta; per haver-hi acció, necessitem llibertat i ningú la pot controlar. A més a més, és imprevisible i res la determina.

Modernitat: La modernitat va aparèixer quan es va descobrir Amèrica i Galileu va desvelar els secrets de l’univers. Les matemàtiques ens permeten descobrir el món des de fora. El treball es torna l’únic sentit de la vida humana i neix la moderna glorificació del treball. L’esfera econòmica es menja la política i els interessos privats són confosos amb els públics. Només interessa que la vida sigui treballar, consumir, casar-se i descansar. Un món on tothom es mou per beneficis propis. L’home està sol encara que tingui gent al costat i facilita la por i dominació que la controlen els rics. Desencadena terror.

Mal Radical i Banal: Una Distinció Crucial

La diferència entre el mal banal i el radical és que el radical es produeix quan, encara havent-hi pensament, l’individu nota el senyal que l’adverteix davant la contradicció interior però no li fa cas. El mal banal és el que es produeix de no pensar, de no sentir la senyal d’alerta que avisa de la contradicció interna i que és pròpia d’aquell que és un també en el seu interior.

Eichmann: És un exemple de mal banal perquè complia eficaçment les ordres que li venien des de dalt i que no va tenir res a veure amb la “solució final”. No pensava, s’atenia a les ordres.

Origen totalitarisme: Alguns dels elements que formen el totalitarisme poden trobar-se al segle XVIII. Els elements que el formen són: l’antisemitisme, la decadència de l’estat-nació, el racisme i el seu concepte limitador d’humanitat, l’expansionisme dels imperialismes, l’aliança entre el capital i els plebs i les masses.

Característiques totalitarisme:

  1. La llei totalitària és inèdita i extraordinària, a través del racisme i per sobre d’altres lleis, lleis de moviment i amb la seva autoritat absoluta, tenen pretensió monstruosa.
  2. Terror: Fenomen polític rar, característic dels fenòmens totalitaris. Destrueix no tan sols totes les llibertats civils sinó igualment l’espontaneïtat humana més fonamental.
  3. La coherència lògica d’una ideologia no és apta per a retre compte d’una realitat sempre lògica i inesperada, per això al totalitarisme li és perfectament igual.
  4. Desolació i camps d’extermini: L’individu, sota el règim totalitari, és fonamentalment dessolat, separat dels altres.

República: Federació de consells populars (de fàbrica, de barri, d’estudiants...) poc o res burocratitzats, distribuïts horitzontalment, preservant la llibertat pública. No li agrada la democràcia representativa, ja que la representació és no acció. Heroi és qui busca ser escoltat. Considera importantíssima la deliberació perquè sol amb ella es pot donar la persuasió que permet canviar d’opinió. Defensa que no hi ha veritats polítiques, sinó opinions que els individus poden defensar racionalment.

Carta d'Epicur a Meneceu: Una Invitació a la Filosofia

Invitació a filosofar.

Tothom, independentment de l’edat, ha de filosofar: el jove, per poder ser jove i vell alhora, pel repte del seu futur; el vell, perquè es mantingui jove gràcies als records passats. Meditar sobre tot allò que ens porta felicitat, ja que si tenim la felicitat ho tenim tot, i si no, hem de poder aconseguir-la.

Concepció de déus

Considera els déus com un ésser incorrupte i feliç; no se li pot atribuir res que vagi en contra de la seva immortalitat ni en contra de la felicitat. Els que els hi atribueixen qualitats contradictòries, la gent vulgar fa suposicions falses; segons ells, els més grans mals i els beneficis més grans provenen dels déus.

Els déus només accepten i es fan estimar pels seus semblants.

La mort i els mals de la vida

La mort no és res per a nosaltres; ens fa satisfactòria la vida perquè ens lliura de pensar en la immortalitat.

Mentre som vius, la mort no existeix i quan la mort es presenta, nosaltres ja no hi som.

La mort no és real ni per als vius ni per als morts: pels primers està allunyada i pels segons, quan s’apropa, ja han desaparegut.

El savi ni rebutja de viure ni té por de viure; per a ell, ni el viure és un mal, ni la mort tampoc.

No és el temps més llarg el que el fa més dolç, sinó el plaer més intens de viure cada moment.

El futur

Ni és nostre ni ho deixa de ser; no l’hem d’esperar per a complir tot allò que volem ni desesperar perquè no arriba.

Teoria del plaer i dels desitjos

De desitjos n’hi ha de naturals i altres que no; dels primers n’hi ha que són necessaris i altres que sols són naturals...

Hem de conèixer els desitjos per poder triar els més adequats per portar-nos a la felicitat. Realitzem les nostres accions per tenir-lo i després ens sentim feliços. Del plaer en tenim necessitat quan patim la seva falta, però quan no sentim dolor, tampoc el necessitem.

El plaer és el principi i el fi de la vida feliç. Però cal jutjar si els guanys i els perjudicis que ens pugui portar aquell plaer mereixen la pena.

L’autosuficiència és un gran bé, no perquè ens haguéssim de conformar amb poques coses, sinó perquè ens proporciona el mateix plaer un aliment senzill que un àpat exquisit quan em satisfà la fam.

Teoria de la virtut

El seny, origen de totes les altres virtuts, ensenya que no hi ha una vida feliç sense ser al mateix temps assenyada, bella i justa. Ens ajuda a triar el plaer, i sap guiar les nostres opinions.

Les virtuts estan lligades a la vida feliç i viure feliç va sempre acompanyat de la virtut.

El destí i l’atzar

L’atzar és l’origen de grans béns i de grans desgràcies.

El destí és implacable.

El savi creu que val més ser assenyadament desgraciat que insensatament feliç; d’altra banda, és millor que en les nostres accions el bon judici sigui coronat per la fortuna.

Invitació a la meditació a assemblar-se a la divinitat

Si sobre tot això hi penses, viuràs entre els humans com un déu. Perquè no s’assembla gens a un mortal l’home que viu entre béns que no moren.

Ètica Material vs. Ètica Formal

Ètica material: Qualifica una acció com a bona o dolenta segons la consecució d’un fi universal.

  • Són a posteriori, perquè l’experiència ens diu per quin mitjà les podem aconseguir.
  • Són particulars i contingents.
  • Els seus imperatius són hipotètics. “Si vols X fes N”.
  • Prescriuen la bondat o maldat d’una acció d’acord amb la consecució d’una finalitat.

Ètica formal: No està determinada per cap fi, sinó per raó del deure; no diu què cal fer, sinó com cal fer-ho.

  • És a priori.
  • Universal i necessària; cap excepció no és possible.
  • El seu imperatiu és categòric, “has de”, “cal que”.
  • Autònoma: la persona es mou per ella mateixa, no per agents externs.
  • Prescriu la bondat o la maldat d’una acció sense referència a cap fi, sinó només a si mateixa.

Imperatiu Hipotètic

Prescriu una acció com a bona per tal d’assolir una acció. “Si vols ser feliç, sigues honest”.

S’expressa en forma condicional.

Pot ser:

  • Problemàtics: quan el fi es pot desitjar o no (si vols ser campió t’has d’entrenar, potser no vull ser-ho).
  • Assertoris: quan el fi perseguit és la felicitat.

Els imperatius hipotètics no són l’essència de les coses morals, perquè inciten a actuar per aconseguir un fi condicionat.

Imperatiu Categòric

S’imposa a la voluntat humana d’una forma absoluta sense cap mena de condició, moralitat.

Característiques:

  • Autònom: la persona ha d’actuar seguint els dictats de la seva pròpia consciència, guiat per la seva raó.
  • Universal: ha de valer arreu com a principi de legislació.
  • Apodíctic: té validesa d’una manera necessària i incondicionada, acceptat de forma absoluta.

L’Imperatiu Categòric de Kant

Actua amb els altres així com voldries que els altres actuessin amb tu.

Entradas relacionadas: