Anàlisi de la Mare de Déu de Veciana: Escultura Romànica

Mare de Déu de Veciana

1. Fitxa Tècnica

Títol: Mare de Déu de Veciana
Autor: Desconegut
Cronologia: Entre el segon i el tercer quart del segle XIII
Tipologia: Escultura exempta
Material: Fusta d'àlber policromada
Mides: 88 x 44 x 30 cm
Estil: Romànic
Tema: Religiós
Localització: Museu Episcopal de Vic. Reproducció al presbiteri de l'església de Santa Maria de Veciana (Anoia).

2. Context

Època de plenitud feudal, d'economia agrària, en què apareix l'orde del Cister. Es prediquen les croades. Al segle XIII s'inicia l'eclosió del Gòtic i el creixement de les ciutats, i s'accentuen els intercanvis culturals i comercials. La cultura és encara eminentment religiosa però, justament en créixer les ciutats, sorgeixen algunes manifestacions de caràcter civil que aniran afermant-se fins a fer-se les més importants. Incipient burgesia. Forta influència de l'Església.

3. Descripció Formal

Maria es presenta asseguda en un tron decorat amb petites columnes. Té el cap cobert amb un mantell cenyit per una corona, que li cobreix les espatlles. La mà esquerra aguanta un orbe, mentre que amb la dreta mostra un lleuger acostament afectuós cap a la figura de Jesús.

L'infant Jesús, assegut al genoll dret de Maria i també coronat, beneeix amb la mà dreta i sosté un llibre amb l'esquerra.

Pel que fa a la policromia, les nombroses mostres conservades han permès identificar fins a cinc tonalitats diferents. El vermell i el blau són els colors predominants, tant en el cromatisme de les robes com en el tron. Precisament el tron és la part de l'obra que ha conservat més bé la policromia, cosa que permet apreciar una elaborada ornamentació amb dibuixos de sanefes romboïdals i una sèrie d'escuts heràldics de llinatges malauradament desconeguts.

També s'hi observa, en la policromia del tron, l'ús del verd i del groc, en detalls ornamentals del mantell de la Verge. D'altra banda, el negre fou utilitzat en la coloració dels ulls i en els perfils dels diferents elements.

4. Temàtica: Mare de Déu amb el Nen Jesús en Actitud de Beneir

La talla de Veciana presenta la imatge romànica característica de la Mare de Déu com a Sedes Sapientiae, és a dir, com a Tron de la Saviesa, de la qual és símbol el Nen Jesús. Aquest adopta l'actitud de Crist com a Jutge característica de les representacions del Judici Final: fent el senyal de benedicció i aguantant les Sagrades Escriptures com a símbol de l'anunci de la Salvació.

La Mare de Déu té a la mà un orbe, que simbolitza l'univers, i que es relaciona amb la idea de la perfecció i del poder diví. Per altra banda, el color blau del mantell la identifica, d'acord amb la simbologia de tradició clàssica, amb els atributs de la puresa i virginitat. El Nen Jesús, en canvi, duu un mantell vermell, color que simbolitza la sang que haurà de vessar per la humanitat amb la seva mort.

5. Models i Influències

La Mare de Déu de Veciana respon, en general, als trets característics de la iconografia pròpia del segle XII. No obstant això, incorpora ja elements que la relacionen amb el trànsit del període romànic al gòtic, que tingué lloc al llarg del segle XIII.

L'indici d'aquesta transició més evident es troba en l'intent de contacte maternal amb el fill, que en lloc d'estar centrat, es troba assegut sobre el genoll dret de la Verge. D'aquesta manera s'aconsegueix un lleuger contacte entre la mà dreta de la Verge i la cama dreta de l'Infant.

Aquest model, que també es troba en l'escultura de la Mare de Déu de Santa Fe de Segarra, anticipa la tendència humanista que poc a poc es va anant imposant durant el període gòtic.

6. Característiques Formals i Conceptuals

• Pintura eminentment de temàtica religiosa.
• Pintura al tremp [frontals] o al fresc [pintura mural].
• Predomini del dibuix.
• Tendència a la geometrització.
• Perspectiva jeràrquica.
• Colors purs i plans.
• Simetria compositiva.
• Horror vacui.
• Adaptació de les figures a l'espai físic i al marc arquitectònic.

Funció: devocional i litúrgica dins l'Església. En càrrec de monjos, bisbes, capellans i senyors feudals.