Anàlisi de Mar i Cel: Resum i Conflictes Dramàtics

Resum de l'argument de Mar i Cel

Acte I

Durant el primer acte, tota l'acció dramàtica va encaminada a presentar-nos la naturalesa dels dos protagonistes. Saïd és el capità d'un vaixell de corsaris que han fet presoners un grup de cristians després d'assaltar la seva nau, entre els quals hi ha la jove Blanca, una noia que viatjava de Mallorca a Barcelona per exercir de monja en un convent. La primera trobada entre ambdós es produeix quan Blanca és cridada perquè curi una ferida a Saïd. Blanca es presenta com una dona commocionada davant la presència de Saïd, però no pas per la por, sinó perquè el veu com un enemic de la seva religió. Ara bé, la seva solidesa i les seves conviccions trontollen després d'haver escoltat la història personal de Saïd, qui, de nen, va patir l'assassinat dels seus pares (el pare musulmà i la mare cristiana) i l'expulsió de les terres valencianes pel fet de pertànyer a la comunitat dels moriscos. Aleshores, Blanca, avergonyida per no haver pogut evitar el plor davant de la narració de Saïd, intenta matar-lo, però es troba amb un home vençut, cansat de viure, que li demana que acabi amb la seva vida.

Acte II

En el segon acte, el corsari i la cristiana intenten entendre la situació que han viscut i és quan es comencen a veure amb uns altres ulls; se senten atrets l'un per l'altre, però, alhora, n'estan avergonyits per l'abisme que els separa. Ara bé, es produeixen dues situacions dramàtiques que fan que Saïd s'adoni de la realitat dels seus sentiments envers Blanca:

• La gelosia: Quan el vaixell és a punt d'arribar a l'Alger, Blanca demana a Ferran (patró del vaixell cristià i cosí seu) que la mati abans no la lliurin a l'harem del sultà. Saïd interpreta l'aproximació entre Blanca i Ferran com una escena amorosa, fet que el porta a enfrontar-se a ell.
• El canvi de rumb: Joanot, el segon a bord, ha impedit que els cristians fossin ajusticiats. Com que l'arribada a terra ferma suposaria la fi dels seus somnis, el vaixell gira mar endins. L'acte s'acaba amb Blanca disposada a treure's la vida si els cristians gosen atacar Saïd.

Acte III

El tercer acte s'inicia amb la imatge de Blanca protegint Saïd. La noia s'adona que el pirata li ha fet recuperar l'afectivitat perduda i el desig d'estimar. El moment decisiu en què es posa a prova l'opció que ha pres Blanca és quan ha d'enfrontar-se al seu pare, Carles, el qual no és capaç d'acceptar els sentiments de la seva filla i mana als soldats que obrin la porta de la cambra de Saïd.

Aquest es lliura a Carles provocant la compassió de Ferran i la desesperació de Blanca. Carles s'abraona sobre el pirata per ferir-lo i, llavors, es desmaia. Mentre s'emporten Carles per recuperar-lo, Blanca i Saïd es queden sols i poden expressar el seu amor, però la fatalitat els persegueix. Així doncs, Carles torna i, ple d'odi, dispara amb voluntat de matar Saïd, però Blanca es posa davant del seu estimat. Ferida de mort, Saïd l'abraça i es llancen al mar plegats.

Els conflictes dramàtics de Mar i Cel

Àngel Guimerà va articular la seva gran tragèdia al voltant de tres conflictes dramàtics:

1. El conflicte històric

Guimerà construeix una ficció teatral que dramatitza l'expulsió dels moriscos de terres valencianes al segle XVII. Es tracta d'un cristianisme hipòcrita, representat pel personatge de Carles, que predica l'amor però persegueix els que tenen una altra creença.

2. El conflicte religiós

Blanca i Saïd pertanyen a mons i religions oposades. Ara bé, Guimerà no el planteja com un camí sense sortida: la història dels pares de Saïd demostra que la convivència és possible, i el cristianisme de Blanca es basa en l'amor i no en l'odi.

3. El conflicte amorós

És impossible de resoldre a causa dels dos conflictes anteriors. Des del moment en què Blanca es commociona per la història de Saïd, el lector intueix que la seva opció d'estimar-se està carregada de fatalitat, ja que no hi ha espai possible per al seu amor en aquell context.