Anàlisi de Mar i Cel: Conflictes Històrics, Religiosos i Dramàtics

Mar i Cel

1. Quin és el conflicte històric que es planteja a l'obra?

Guimerà fa que a Mar i Cel puguem veure com una determinada situació històrica pot condicionar la vida de les persones. Aquest conflicte històric és l’expulsió dels 275.000 moriscos que van ser deportats entre 1609 i 1614 dels regnes hispànics a les terres del nord d’Àfrica.

Davant d’aquesta situació, Guimerà adopta una postura crítica, que no té res a veure amb una certa visió relativitzadora de la història oficial.

Mar i Cel ens il·lustra alhora sobre com vivia la comunitat islàmica i les condicions en què es va fer la deportació. El pare musulmà i la mare cristiana de Saïd són una mostra de la possible convivència entre les dues comunitats religioses (però només dins de casa, perquè fora existia un problema d’intolerància que impossibilitava la convivència).

Quin altre conflicte porta aparellat?

Aquest conflicte històric porta aparellada una problemàtica religiosa. D’entrada, Guimerà representa en Carles la persona amb una actitud fanàtica, que desqualifica la seva creença de cristianisme basat en l’odi i en l’eliminació dels que es consideren infidels.

Carles és un personatge que representa aquesta actitud fanàtica que hauria volgut anar més enllà d’una simple deportació dels moriscos. Per a Saïd, aquesta religió de l’odi, ho és, també, de la hipocresia. D’una banda, es predica l’amor entre els homes i, a la vegada, no té cap escrúpol a l’hora de perseguir els que tenen una altra creença.

Carles no és un personatge aïllat; té al darrere institucions eclesiàstiques, com el Sant Ofici, que vetllen per l’aplicació d’una ortodòxia cristiana bel·ligerant amb els «infidels» i, també, amb els renegats. El seu cristianisme defensa la repressió i el bandejament de tot el que té a veure amb l’expressió de la vida.

Per altra banda, la figura de Joanot, que ha fugit d’Espanya després de matar la seva dona i s’ha allistat amb els pirates, és molt representativa de l’home aterroritzat per les conseqüències no tant del seu crim com de la seva condició de cristià que ha renegat de la seva fe.

Tot i que Blanca assumeix la voluntat paterna, no pot evitar que les emocions la traeixin. Ferran li diu que s’està tancant a un món de clausura i que ha perdut tota la vitalitat. Saïd és qui aconseguirà que expressi els seus sentiments autèntics i que acabi transformant-se.

2. Estructura dramàtica: aparts i monòlegs

Els aparts

• Són intervencions dels personatges que no es dirigeixen a un interlocutor sinó a si mateix (i al públic).
• Transmeten les interioritats que no poden ser conegudes per algun motiu.
• Joanot gairebé sempre els fa servir. A Saïd li permeten reflexionar sobre Blanca.

Els monòlegs

Tenen un paper important en la dinàmica teatral de l’obra. Permeten conèixer l'evolució dels personatges:

• Primer acte: Saïd i Blanca en fan dos que ens permeten conèixer la seva història.
• Segon acte: Blanca i Saïd en fan per expressar els seus sentiments amorosos inicials.
• Tercer acte: Blanca verbalitza la situació en què s’ha vist abocada per protegir Saïd.
• Escena IX: Saïd i Blanca fan dues veritables declaracions d’amor.