Anàlisi de la Maison Carrée de Nimes: Temple Romà Imperial

La Maison Carrée: Temple Romà a Nimes

La Maison Carrée és un temple romà construït a Nimes (França) l'any 16 a.C. durant l'època del primer emperador romà, Octavi August. Aquest va governar Roma durant 45 anys i va concentrar en la seva persona els poders de dret a legislar, a convocar el senat, i a exercir el dret de vet a qualsevol decisió del senat o de les magistratures. També va assumir l'imperium: poder executiu i poder sobre l'exèrcit. L'imperi s'organitzava en províncies, totes controlades amb el cens. Durant el seu govern, el poble romà va recobrar la confiança en el sistema polític i en l'orgull de ser ciutadans romans. Va afavorir els principals homes de lletres: Titus Livi, Horaci, Virgili, i va inaugurar una nova etapa on moral i religió anaven unides.

Estil i Característiques Arquitectòniques

L'estil de la Maison Carrée és el romà imperial. Es tracta d'un temple de planta rectangular: la llargada és aproximadament el doble que l'amplada. És hexàstil i pseudoperipter, amb les columnes adossades a la cella.

Distribució Espacial

Té dos espais principals:

• Pronaos amb 12 columnes.
• Cella que no està dividida, però podria haver-ho estat per albergar diferents divinitats.

Elements Distintius

El temple és de petit format i presenta característiques pròpies de l'edifici romà:

• El podi, elevat, és on s'assenta el temple i prové de la tradició etrusca.
• Al temple s'hi accedeix només per un accés: l'escalinata, a diferència dels temples grecs que tenien accés pels 4 costats.
• La planta és grega, i les columnes i l'entaulament també.

Elements de Suport

Els elements de suport són les columnes del pòrtic i el mur de la cella, ja que les columnes adossades, presents també en altres temples romans, perden la funció de suport.

Detalls de les Columnes i l'Entaulament

Les columnes són d'ordre corinti i tenen el fust acanalat i els capitells amb fulles d'acant i ornaments florals. L'element suportat és l'entaulament, format per:

1. Arquitrau amb tres platabandes.
2. Fris decorat amb motius florals.
3. Cornisa.
4. Frontó sense decoració.

Funció i Context Històric

És un temple auster i poc decorat; no hi ha relleus, ja que els romans valoraven més l'interior que l'exterior. El temple respon a la concepció de l'espai romana: única entrada d'accés. Per tant, la part frontal està més cuidada que la resta. Els laterals tenen les columnes adossades i no existeix l'opistòdom; moltes vegades construïen una paret adossada en aquest cantó.

Mecenatge i Propòsit

Aquest santuari el va fer construir Agripa, encarregat d'organitzar la infraestructura, per un arquitecte narbonès que es va inspirar en el temple romà dedicat a Apol·lo Sosian i en la decoració floral de l'Ara Pacis per decorar el fris. Estava dedicat als numens de Roma i Cai i Luci Cèsar, nets d'August i fills de la seva filla Júlia i d'Agripa, i fou erigit en honor de l'emperador i de la seva família.

Funció Romanitzadora

A banda de la funció honorífica i religiosa, es va construir per contribuir a la romanització de la Gàl·lia i cohesionar les províncies de l'imperi. L'arquitectura romana tenia aquesta funció. D'aquesta època ens queden els aqueductes de Tarragona i Nimes, arcs de triomf, amfiteatres, teatres. A Lió van construir un altar gegant amb l'objectiu d'impressionar els bàrbars i introduir-los en el culte dels romans.