Anàlisi d'El tres de maig de 1808 de Goya: Tècnica i Simbolisme

Fitxa Tècnica: El tres de maig de 1808 a Madrid

• Obra: Quadre d'oli sobre tela
• Artista: Francisco Goya
• Any: 1814
• Dimensions: 2,68 x 3,47 m
• Estil: Neoclàssic / Romanticisme
• Tema: Històric i al·legòric
• Ubicació: Museu del Prado, Madrid

Descripció Formal

En aquesta obra, el dibuix comença a perdre importància i comencen a predominar la llum i el color. Goya utilitza una pinzellada més solta i variada, com s'observa en el tractament diferenciat de la muntanya i dels cossos morts.

És una escena nocturna. L'única il·luminació és artificial: una llanterna situada al centre actua com a únic focus de llum. Aquesta il·lumina potentment el grup de l'esquerra (el poble condemnat) i aporta un intens dramatisme en focalitzar l'acció principal. La paleta de colors es basa en ocres, tons foscos i marrons. Sobre aquesta base neutra, destaquen el vermell de la sang, i el groc i el blanc de la camisa de la figura central.

La composició s'organitza clarament en dos grups, definits per la franja de llum. A la dreta, un grup compacte i disposat en diagonal representa els soldats francesos, mostrats d'esquena, com una màquina d'executar anònima. A l'esquerra, les víctimes espanyoles presenten una varietat d'actituds i escorços. Dins d'aquest grup, diferenciem els morts ja caiguts a terra, els que estan a punt de ser afusellats (amb el protagonista central) i els que esperen el seu torn cobrint-se el rostre.

La llum de la llanterna genera una diagonal que accentua la tensió i la confrontació entre els dos bàndols. Les posicions dels personatges, especialment els condemnats, creen una forta sensació de moviment i dinàmica.

El sistema compositiu és complex, però es poden destacar dues diagonals principals: la formada per la línia de la muntanya del Príncipe Pío al fons i la creada per la llum i la disposició dels personatges. Tota l'acció se situa en un primer terme, molt a prop de l'espectador, davant de la muntanya. El fons fosc i poc definit elimina la sensació de llunyania o profunditat espacial tradicional. En primer pla trobem els cossos dels ja executats i l'escamot d'afusellament; en un segon pla, la llanterna i el grup principal a punt de ser executat. El punt d'interès indiscutible és l'home dels braços en creu.

Temàtica i Context Històric

El 24 de febrer de 1814, Goya va escriure al Consell de Regència oferint-se a "perpetuar per mitjà del pinzell les més notables i heroiques accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d'Europa". Aquesta obra representa els afusellaments de patriotes madrilenys per part de les tropes franceses durant la matinada del 3 de maig de 1808, com a represàlia per l'aixecament popular del dia anterior (representat per Goya en el quadre company, El dos de maig de 1808).

L'acció se situa a la Muntanya del Príncipe Pío de Madrid, des d'on seria visible l'arquitectura que es perfila vagament al fons de la composició. La inclusió d'una dona i un frare entre les víctimes aporta versemblança a l'escena, ja que membres del clergat i dones van participar activament en la lluita i van ser víctimes de la repressió posterior.

L'home central amb els braços en creu és la figura més icònica. La seva postura s'ha relacionat amb la crucifixió de Jesús, convertint-lo en un màrtir. El groc i el blanc de la seva camisa podrien simbolitzar l'Església o la puresa. La llum intensa que l'il·lumina s'ha interpretat sovint com una metàfora de l'assistència divina als represaliats, o alternativament, com la llum de la raó que il·lumina la barbàrie de la guerra.

No se sap amb certesa quina va ser la funció original d'aquest quadre i del seu company. Les hipòtesis suggereixen que podrien haver estat destinats a decorar un arc de triomf commemoratiu dels fets o a ser exhibits durant els actes de commemoració del Dos de Maig.

Models i Influències

L'estil de l'obra pertany a la plena maduresa de Goya. Aquesta obra és de 1814, quan feia gairebé 39 anys que l'artista s'havia traslladat a la Cort per pintar inicialment cartrons per a tapissos. Gràcies a treballs anteriors, havia rebut nombrosos encàrrecs, especialment retrats, on demostrava la seva capacitat per copsar la psicologia del personatge més enllà de la semblança física.

Amb El tres de maig, Goya s'acosta a l'esperit de denúncia de la guerra i de la brutalitat de l'invasor francès que ja havia explorat de manera més crua i extensa en la sèrie de gravats Els desastres de la guerra (realitzada entre 1810 i 1815).

Goya va necessitar diverses dècades per desenvolupar un estil plenament personal i revolucionari. Aquesta obra, juntament amb altres de la seva producció tardana, serviria d'inspiració fonamental a artistes posteriors com Édouard Manet (en L'execució de Maximilià) i Pablo Picasso (en obres com Massacre a Corea i, indirectament, en l'esperit del Guernica).

Considerat un dels iniciadors de la pintura moderna, Goya va poder desenvolupar un art trencador en un país culturalment complex i sovint endarrerit. Tot i ser valorat en vida, la seva influència més profunda es faria sentir en les generacions futures. Els impressionistes reconegueren en ell un precedent per les seves pinzellades lliures i el tractament de la llum. S'avançà als expressionistes amb la deformació expressiva de la realitat i obrí les portes al surrealisme amb la plasmació del món oníric i subconscient, especialment evident en les seves Pintures Negres.