Anàlisi de "Com les Maduixes" de Carner: Significat i Estructura

Anàlisi del Poema "Com les Maduixes" de Josep Carner

"Com les maduixes" és un poema emblemàtic del llibre Els fruits saborosos, considerat el primer gran poemari noucentista de Josep Carner. Com en tots els poemes d'aquesta obra, l'autor parteix d'un pretext —una fruita— per presentar un aspecte de la vida humana, centrat en un dels tres grans moments vitals: la infantesa, la maduresa o la vellesa. El moment vital tractat depèn de l'època de recollida de la fruita protagonista del poema:

• Primavera: Infantesa
• Estiu: Maduresa
• Tardor: Vellesa

En aquest poema, el pretext són les maduixes, una fruita de primavera; per tant, el moment de la vida del qual tracta és la infantesa.

Estructura del Poema "Com les Maduixes"

Estructura Externa

El poema presenta una perfecció formal, estructural, mètrica i de rima. Formalment, s'escriu en una sola estrofa de 25 versos. La majoria són alexandrins (12 síl·labes), excepte els versos 9 i 10, que són decasíl·labs, i el vers 12, que és hexasíl·lab.

Estructura Interna

Aquest poema presenta l'escena d'una nena que cull maduixes per a la seva àvia. Es divideix en dues parts principals:

• Primera Part (Versos 1-10): En aquests versos es presenta la situació del poema. Apareix el nom de la nena, Pandara, un nom amb reminiscències clàssiques que pot remetre a la figura de Pandora. És una nena petita, "encara no diu paraules ben ardides". En aquesta primera part també apareix l'àvia, que vol maduixes collides per un infant.
• Segona Part (Versos 11-25): En aquesta segona part es narra el món de Pandara i la seva vida.

Comentari Detallat del Poema

Tot el poema es presenta com una gran metàfora del descobriment del món i, per extensió, de la vida per part d'un infant.

El Rejoveniment de l'Àvia (Versos 1-2)

En aquest sentit, els dos primers versos remeten al rejoveniment que experimenta una àvia en tenir un infant a prop: "per més frescor, les vol collides d'un infant".

El Creixement de l'Infant (Versos 3-8)

Els versos següents (3-8) exposen el creixement de l'infant en un ambient de claror, tranquil·litat i admiració; en definitiva, de placidesa.

El Pas del Temps (Versos 9-10)

Aquesta primera part es tanca amb dos versos (9-10) que presenten una metàfora del pas del temps en les persones, que deixen empremtes de les vivències: "tintant de rosa el capciró dels dits".

La Quotidiana de Pandara (Versos 11-12)

Els dos versos següents descriuen la quotidianitat de la nena, que cada matí és asseguda "a bell redós del vent, al jaç de maduixeres". Aquest és el seu món, un món petit com un tros d'horta.

El Locus Amoenus i la Innocència (Versos 13-16)

A continuació, hi ha una breu descripció en forma de locus amoenus d'aquest espai vital (versos 13-16), alhora que s'expressa la innocència, com a manca de consciència, davant tots els descobriments: "i el cossiró decanta abans que el pensament".

La Joia del Descobriment (Versos 17-20)

Els quatre versos següents exposen directament la joia pel descobriment, una sensació antitètica que provoca alhora vergonya (enrojola) i "èxtasi". Les maduixes amagades rere una fulla simbolitzen les petites coses que anem descobrint a mesura que vivim.

La Innocència de l'Infant (Versos 21-23)

Finalment, els tres versos següents (21-23) exposen la innocència de l'infant, que només coneix els aspectes positius de la vida: "ignora la gropada i el xiscle de les bruixes".

La Clau Simbòlica (Versos 24-25)

Els dos darrers versos del poema són la clau per entendre tot el joc simbòlic: aquí s'explicita clarament l'equiparació de les maduixes amb la vida.