Anàlisi d'«El Lúcid Conseller»: Espriu, Antígona i la Guerra Civil

Anàlisi del Parlament Final d'«El Lúcid Conseller»

Aquest fragment d'El Lúcid Conseller finalitza l'obra Antígona, una obra teatral escrita per Salvador Espriu. Aquest fragment ens vol mostrar el final i donar-nos el punt de vista que tenia Espriu, el qual adquireix la història a partir d'aquest personatge.

Espriu i la Denúncia de la Guerra Civil

Espriu va escriure aquesta obra per denunciar la Guerra Civil, com a denúncia de la guerra fratricida que es produeix entre el mateix poble o la mateixa família.

El Rol del Lúcid Conseller en l'Obra

En aquest parlament d'El Lúcid Conseller, Salvador Espriu tracta de fer un resum final de la representació de l'obra per destacar la situació dels personatges un cop finalitzada la guerra fratricida. És un personatge que transcorre al marge de tota la història i fa evident la seva posició per l'ús irònic i característic del seu llenguatge, i ens fa reflexionar sobre una realitat que passava al nostre país: la Guerra Civil. Aquest personatge mostra el pensament d'Espriu, que calla les seves paraules davant de la misèria que va portar la guerra i la postguerra al nostre país, exemplificant-ho amb la guerra fratricida ocorreguda a Tebes.

El Destí dels Personatges i la Postguerra

En aquest parlament, Espriu ens mostra el destí dels personatges i com tornaran a viure la seva realitat després del canvi radical que es va viure en les seves vides a partir de la guerra de Tebes. Com canviaran els seus camins i com hauran de buscar en el seu destí algú que els pugui ajudar a superar els seus defectes i les seves pors. Com Creont dirigirà i es mantindrà ferm en el seu lloc durant un temps limitat, una «temporadeta», tal com diu el nostre personatge.

L'Oblit i la Memòria a Tebes

Parla de l'oblit de totes les persones que desapareixeran en la vida dels habitants de Tebes, que nit a nit oblidaran Antígona i l'esborraran de la seva consciència, després de col·locar-la com un simple mort i no elevar-la als cims.

Paral·lelisme amb la Realitat i Reflexió Final

La part final del parlament del nostre personatge estableix un veritable paral·lelisme amb la realitat. L'autor, a través del personatge, es posa en la pell d'un habitant de Tebes, esperant no ser jutjat per expressar les seves paraules, tot i respectant la distància per dir el que pensa de debò. Així mateix, el parlament revela la seva maduresa i la percepció que ja no li queda molt més camí. Això suggereix un final més desolador per als lectors, ja que ells tindran més temps per presenciar el veritable desenllaç del seu país, a diferència d'ell, que morirà abans i no sabrà mai què acabarà passant ni com afrontarà el seu país la vida de la postguerra.

Conclusió: El Missatge d'Espriu

Per tant, podem concloure que aquest personatge va ser introduït per Espriu per destacar i remarcar la situació que vivia el nostre país, i que queda reflectida entre línies d'una manera indirecta per a tots els lectors.