Anàlisi de La lliçó d’anatomia del professor Tulp de Rembrandt
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,54 KB
La lliçó d’anatomia del professor Tulp (Rembrandt)
El Barroc: Context Històric i Artístic (S. XVII)
Definició i revaloració del Barroc
Aquesta obra pertany al Barroc, un moviment artístic del segle XVII situat cronològicament entre el Renaixement i el Neoclassicisme. Històricament, el Barroc va ser vist com un art no prou refinat, i per això encara avui en dia es fa servir l’adjectiu “barroc” per a allò massa embolicat i confús. Val a dir, però, que va ser revalorat posteriorment per les avantguardes del segle XX.
Transformacions del segle XVI i XVII
Al llarg del segle XVI es van produir dos fets cabdals que van comportar un canvi radical en el segle XVII:
- La Reforma Luterana va desfer la unitat catòlica, que seria posteriorment refeta pels jesuïtes (com Ignasi de Loiola) i el Concili de Trento (Contrareforma).
- La consolidació dels grans estats moderns, que van permetre un major control sobre el poble.
En el segle XVII s’estableixen dos grans tipus de poder: el papal i el reial.
El paper de l'Església i el poder papal
El poder papal buscava convèncer la gent que el catolicisme posseïa la veritat, i en això l’art va tenir un paper molt important. Després del Concili de Trento, l’Església va renunciar als pobles protestants i es va reafirmar sobre els pobles catòlics, actuant com a poder dominant o com a mecenes. Sobretot a ciutats com Roma, el papat es va interessar per l’urbanisme. Per això trobem places com la Plaça Navona, dotada de diferents tipus d’obres, tant escultòriques (com la Font dels Quatre Rius) com arquitectòniques (com la Columnata de Sant Pere del Vaticà).
Rembrandt Van Rijn (1606-1669)
Característiques de la pintura holandesa protestant
Rembrandt Van Rijn (1606-1669) és una de les figures més importants de la pintura holandesa. Holanda, a diferència de Bèlgica, era un país d’ideologia protestant. Per tant, no és comú trobar temàtica religiosa en les obres de l’època, tot i que fos un tema de gran interès per a l’autor. La pintura holandesa es caracteritza pels següents gèneres, degut a la religió protestant que es practicava al país:
- Retrats
- Escenes costumistes
- Natures mortes
En general, als Països Baixos hi ha poca influència mitològica i clàssica, tot i que el flamenc Rubens sí que tracta aquesta temàtica.
Evolució artística i temes predilectes
Després d’estudiar a Amsterdam i casar-se, Rembrandt es va convertir en un pintor consagrat i d’èxit. No obstant això, després de la seva obra mestra, Ronda de nit, va començar el rebuig social envers el seu art. Aquest fet, juntament amb la mort de la seva dona i el seu fill, i la relació amb la seva segona dona d’origen humil, el va portar a la solitud i la pobresa extrema. Aquesta etapa es reflecteix en els seus darrers quadres, caracteritzats per la reflexió sobre la vellesa i el destí de l’home.
Els seus gèneres predilectes van ser:
- El retrat
- L’autoretrat
- El retrat col·lectiu (com es pot veure en l’obra que analitzem)
A més, es va interessar pels temes bíblics i religiosos, com es pot veure en El Davallament de la creu. Rembrandt es va consagrar com un dels mestres del color i de la llum dramàtica en la presentació de visions oníriques i fantasmagòriques, que destaquen pel valor poètic de la llum que prové d’un focus intens o feble.
Anàlisi de La lliçó d’anatomia del professor Tulp
Composició i innovació en el retrat col·lectiu
Aquest retrat col·lectiu, obra de joventut, no mostra l’esquema compositiu rígid en el qual es representa l’ordre jeràrquic dels personatges, típic dels retrats gremials de l’època. L’autor subordina el rang individual dels personatges a l’acció, apinyant-los en forma piramidal al voltant del cadàver. El realisme que ofereix l’obra dona una sensació més viva que ajuda a la modernització del gènere. Rembrandt aconsegueix plasmar l’ànima dels personatges a través de les expressions i la mirada, creant un vincle entre l’obra i l’espectador.
Tractament de la llum i el color (Clarobscur)
Pel que fa a la llum, utilitza la tècnica d’un clarobscur molt fosc, influència directa de Caravaggio. Un focus de llum que prové de la banda esquerra de l’escena il·lumina directament el cadàver i els rostres expectants dels alumnes i el professor, deixant el fons en penombra.
El negre es converteix en el color predominant en l’obra, juntament amb:
- La blancor del cadàver.
- Els rostres i els colls típics de l’època.
- El vermell intens del braç obert, que destaca visualment.
Significat i influència posterior de l'obra
L’obra representa una escena real en què es relata una de les classes d’anatomia que imparteix el professor Tulp a set alumnes de cirurgia. Aquesta activitat era poc habitual en l’època. Als peus del cadàver i en primer pla es veu un llibre que probablement és el manual d’Andreas Vesal, considerat el creador de l’anatomia moderna. Els llibres són presents en força obres de Rembrandt, com en el Retrat de la seva mare.
Després de la seva mort, Rembrandt no va ser valorat fins al Romanticisme, i la seva obra va influir artistes posteriors com Goya i Delacroix.