Anàlisi de 'Llibre de Meravelles' de Vicent Andrés Estellés: Temàtica, Forma i Estil

Preguntes sobre 'Llibre de Meravelles'

A continuació, es presenten les preguntes clau per a l'anàlisi de l'obra:

Bloc A: Anàlisi de l'Obra

Respecte al CONTINGUT o TEMÀTICA:

1. Referents i elements de la realitat: Quins referents (persones, llocs, esdeveniments) trobem en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciocultural de l'obra (època i espais)?

La poesia estellesiana emmarca l'acció en la seua terra: la seua estimada València. Són abundants els topònims com: Paterna, Benifaraig. Remarquem, així mateix, els noms de persones conegudes i estimades pel poeta, que reflecteixen persones reals del seu entorn, mortes a la Guerra Civil Espanyola. Al llarg del poemari, manté una presència constant el poeta Ausiàs March amb citacions (molts poemes d'Estellés són encapçalats per versos del poeta de Beniarjó), una mostra d'intertextualitat i múltiples referències. D'altres poetes encapçalen els seus versos, com Jaume Roig, Pere March, Jofre Rudel, etc., així com trobadors. Igualment, el poemari ret homenatge a Ramon Llull, ja que Estellés es basa en el títol Fèlix, llibre de Meravelles, una obra de l'escriptor mallorquí.

2. Temàtiques de l'obra: Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?

Llibre de meravelles (1971) destaca per tres àmbits temàtics principals: la poesia quotidiana, la poesia amorosa i la poesia compromesa i nacional. Els seus versos tracten vivències o records de València i el seu entorn, que evoquen el passat i constaten el present. Vivim, a través del poeta, les vivències, els records, els instants de cada dia. L'amor hi és present en molts poemes. La poesia amorosa és idil·li, fidelitat i sentiment, però també sensualitat i erotisme. També destaca la temàtica de la realitat viscuda o imaginada. Aquests poemes testimonien i constaten les vivències, els instants de cada dia, que es converteixen en positiu (desig, ficció) com al poema «També» o un temps de catàstrofe (la Guerra i la Postguerra) com al poema «No escric èglogues».

Respecte a la FORMA:

3. Anàlisi mètrica: Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats d’aquest llibre? Raona la resposta.

La mètrica dominant són els versos alexandrins (dotze síl·labes), amb cesura en la sisena. Els versos no rimen entre si, però segueixen pautes sil·làbiques repetides. Són versos blancs. Dels deu poemes seleccionats que hem analitzat, vuit presenten aquesta mètrica. Per tant, és el més utilitzat per Estellés. Aquesta composició és usual en autors clàssics de la literatura grega i llatina, de trobadors i de poetes de la tradició catalana medieval, cosa que demostra que Estellés té un ampli coneixement dels referents literaris cultes.

En dos poemes (dels deu seleccionats) trobem una mètrica distinta: al poema «Assumiràs la veu d'un poble», format per versos octosíl·labs, que se solien emprar en la poesia narrativa. I al poema «Un entre tants com esperen i callen» tenim una alternança entre versos decasíl·labs (amb cesura a la quarta: 4+6). Rima consonant. Hi ha versos tetrasíl·labs "Un entre tants". La rima és la repetició de sons al final dels versos per a remarcar estèticament el final del vers (Callen- treballen- badallen-...).

4. Figures retòriques: Identifica una figura retòrica (metàfora, comparació...) que trobes en aquest fragment i explica què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals en Llibre de meravelles? Relaciona-les amb l’estil de Vicent Andrés Estellés.

Les figures retòriques transformen la llengua col·loquial que tant estima Estellés en una llengua literària. Les figures retòriques més usuals són: el polisíndeton, que dóna ritme al relat; l'anàfora (la repetició) per emfasitzar els versos i les vivències; els encavallaments per destacar conceptes (per exemple, "potser/ se'n riguen", "Caminant/entre una amarga polseguera" (en «Assumiràs la veu d'un poble»); metàfores: «la llarga nit» (referint-se a la postguerra). Són abundants les comparacions i la hipèrbole: «feroçment ens amàvem des del matí a la nit».

5. Gènere i corrent: En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent.