Anàlisi de La Llibertat Guiant el Poble (Delacroix, 1830)

FITXA TÈCNICA DE L'OBRA

• Autor: Eugène Delacroix (París, 1798 – 1863)
• Cronologia: 1830
• Tema: Al·legòric i històric
• Estil: Romanticisme
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 2,60 m x 3,25 m
• Localització: Museu del Louvre (París)

CONTEXT HISTÒRIC: REVOLUCIONS BURGESES

La Llibertat Guiant el Poble s’emmarca dins de les anomenades *revolucions burgeses* que es van produir a Europa durant la primera meitat del segle XIX, després de la caiguda de Napoleó i com a reacció al retorn a l’Antic Règim, imposat per la Restauració a partir del Congrés de Viena el 1815. Les lluites revolucionàries en favor del liberalisme i el nacionalisme caracteritzen aquest període. Unes lluites amb les quals els pintors romàntics es van sentir plenament identificats i que van representar.

L’obra fa referència a un episodi en concret: *Les Tres Jornades Glorioses* que es van produir a París els dies 27, 28 i 29 de juliol del 1830. Aquests fets van servir per posar fi al govern absolutista dels Borbons francesos, obrint pas d’aquesta manera a la monarquia parlamentària de Lluís Felip d’Orleans.

ANÀLISI FORMAL I TÈCNICA

Predomini del color i paleta cromàtica

Predomini del color sobre la línia. Els colors són càlids, amb predomini dels ocres, però en destaquen el vermell i el blau de la bandera, que apareixen en diversos llocs del quadre. El blau que duu la Llibertat a la bandera, el de la polaina del mort de la part inferior, i el de la vestimenta del ferit, formen l’eix central de l’obra.

La llum com a element primordial

La llum en aquest quadre és un element primordial. Hi veiem un esclat en el mort de la part de sota i al voltant de la figura de la Llibertat. Les cases i els núvols es troben dissolts entre fums i jocs lumínics. Hi ha dos focus: un de lateral que il·lumina els personatges des de l’esquerra, i un que ve de Carrere.

Composició asimètrica i estructura piramidal

Té una composició asimètrica. L’esquema compositiu és una piràmide el vèrtex de la qual és el puny de la Llibertat. La base són els dos cossos morts que hi ha a la part més inferior del quadre. L’ús del triangle incrementa el dinamisme (element fonamental de l’obra). La utilització d’aquesta piràmide es remet a *El rai de la Medusa*, de Géricault, però invertida.

Profunditat i perspectiva aèria

La profunditat i la representació de l’espai s’aconsegueix mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria i per la superposició de diferents plans, quatre concretament:

1. Primer pla: Hi trobem els cossos dels difunts.
2. Segon pla: La Llibertat, el burgès, el moribund i el noi jove.
3. Tercer pla: S’hi veu un conjunt de persones (la població) lluitant.
4. Quart i últim pla: Al fons, s’hi veu la ciutat enmig de la boira i el fum.

MODELS, INFLUÈNCIES I LLEGAT

Influències rebudes per Delacroix

Delacroix rep influències de diferents pintors clàssics i contemporanis:

• La força dinàmica de Rubens.
• El tractament del clarobscur de Caravaggio.
• El tractament del color de Ticià.
• Pintors més propers com Goya o el seu propi mestre Géricault.

Llegat i inspiració posterior

Les seves obres posteriors, sobretot les de temàtica exòtica de gran riquesa cromàtica, seran una gran inspiració per a artistes de gran renom com:

• Renoir
• Gauguin
• Van Gogh