Anàlisi Literatura Catalana Post-1975: Tendències i Autors
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 3 KB
Resum del fragment
Aquest text ens explica com el protagonista de l'obra es va veure immers en un món fosc quan era membre de l'IRA, una banda molt buscada pels anglesos. Explica que tampoc tenia un alt càrrec, però sí important. Quan els anglesos es van retirar, es va adonar que tot s'havia acabat i és aleshores quan va a l'illa a oblidar-se del seu passat.
Significat d'ironia
Figura retòrica que consisteix a dir el contrari del que hom vol donar a entendre.
Narrador de l'obra
Narrador intern en primera persona. Ex: La direcció va preferir que em dediqués a la logística… També el subjectiu. Ex: suposo que no m'ho mereixia, dona la seva opinió.
Definicions de termes
- Estrambòtica: singular
- Mediocre: comú
- Sofisticada: precisa
- Restringit: de difícil accés
- Perillosa: arriscar
Èxit gènere memorialístic post-Guerra Civil
El motiu és que els autors havien d'expressar les seves vivències i els fets que els havien marcat més intensament. Els temes més recurrents eren la Guerra Civil i l'exili.
Josep Pla: Figura polièdric
Perquè presenta diverses perspectives per descriure la realitat de la seva època: biografies, memòries, dietaris, llibres de viatge i assaig sobre la forma de ser dels catalans. Obres: Homenots (biografia) i Viatge a Catalunya vella (llibre de viatge).
Tendències narratives catalanes (1975-)
- Costumisme urbà: És un intent de reflectir la societat per mitjà de la descripció i la ironia. L'autor més destacat és Toni Cucarella, amb Cool: fresc.
- L'aproximació al·legòrica a l'«esperit de l'època»: Els costums es converteixen en una metàfora de l'existència. Quim Monzó, amb Uf, va dir ell.
- L'exploració i la recuperació dels mecanismes de la memòria col·lectiva: Representants són Maria Barbal i Jesús Moncada.
- El discurs filosòfic: Tracta temes com l'existència o el pas del temps. Un narrador important va ser Jordi Coca, amb Louise.
- L'obra entesa com un laberint que el lector ha de reconstruir: Es juga formalment amb el text. Vicenç Pagès Jordà.
- La literatura de gènere:
- Rosa: Màrmara, de Maria de la Pau Janer
- Eròtica: Amorada del piló, de Maria Jaén
- Policíaca: Un negre amb saxo, de Ferran Torrent
- Ciència-ficció: El jardí dels set crepuscles, de Miquel de Palol
Teatre català: Qüestionant el clàssic
Es qüestiona de manera que el text és un esdeveniment més i s'incorpora la dansa i la música. Dos grups: Els Comediants i Dagoll Dagom. Dos dramaturgs: Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera.