Anàlisi de la Literatura Catalana: Miquel Llor i el Noucentisme

Miquel Llor: va néixer a Barcelona el 1894 i va morir el 1966. Era narrador i novel·lista.

Període ric i complex

En el noucentisme i les avantguardes, hi ha una falta de moviment al mig.

La literatura catalana guanya una normalització.

Causes: revistes literàries, xarxa editorial, persones que es dedicaven a fer crítiques literàries, obres catalanes que van aconseguir reconeixement internacional.

Dictadura de Primo de Rivera

• Cop d’estat
• Acaba amb el noucentisme
• No va prohibir del tot la circulació de les obres en català

Models literaris: Madame Bovary, La Regenta…

Totes les dones dels models són burgeses i acaben experimentant una insatisfacció interna.

Intenten buscar models fora de Catalunya, sobretot a Rússia, amb Dostoievski, qui fa una descripció molt detallada dels estats mentals dels protagonistes a través del monòleg interior.

Comarquinal

Espai ideològic i simbòlic, amb una mentalitat tancada i un passat conservador. Destaca la boira i una mentalitat estreta.

Barcelona

Contrasta amb comarquinal; és un espai on la Laura ja no ocupa. Comarquinal veu Barcelona com un lloc de perill per la modernitat i el pecat. La Laura és criticada i jutjada per ser de Barcelona.

Les Aulines

És una masia que queda a les afores de comarquinal.

Allà, la Teresa tanca la Laura amb les monges per fer-la més culta i semblant a la gent de comarquinal, allunyant-la del Pere. Al final, la Laura surt victoriosa i ni ella ni el Pere s’obliden l’un de l’altre.

Tractament del temps: No hi ha salt en el temps; els esdeveniments són de la ment. És un pastit del temps lineal. La novel·la dura un any i dos mesos en la primera part i un any en la segona part.

Simbolisme amb les estacions

• Tardor: mort de la filla de la Laura, època de mort.
• Primavera: passions, la natura reneix, enamorament del Pere i la Laura.

Punt de vista narratiu

Narrador omniscient; aquesta veu no és neutra, sinó que fa judicis negatius dels personatges. El temps és en present i l’autor utilitza el recurs de la ironia.

Personatges

Els personatges es defineixen per semblances o per oposicions (triangle important: Teresa, Laura, Tomàs / Teresa, Laura, Pere).

Laura: Sempre porta vestits de colors, amb gustos que reflecteixen la seva bellesa natural. És una persona que no acaba d’estar encarnada.

Tomàs: Els seus gustos són rudes; és hereu i masclista.

Teresa: Exemple de la repressió; l’enveja li corre per dintre. Quan veu la Laura, que és el tipus de persona que ella voldria ser, la ràbia li corre per dintre. Porta colors foscos i és molt terrenal.

Pere: Home més cult, connecta més amb la Laura; la seva sexualitat és degradada.

Mossèn: Té bondat i és sincer.

Personatge secundari

Beatriu: Important el seu nom, igual que el de la Laura.

Temes

• Els personatges se senten incompresos, sobretot les dones.
• El conflicte és molt present pel xoc cultural.
• Visió de fons pessimista.
• La visió de la Laura és que la gent no canvia.
• Ni el Tomàs, ni la Teresa, ni comarquinal podran canviar; sempre seran d’aquella manera.
• Masclisme que recau sobre la Laura amb el seu marit, però també sobre la Teresa com a dona de casa.
• L’autor dedica l’obra a la seva germana, que era una referent molt important per ell.
• Hipocresia.

És el creador del psicoanàlisi.

En els personatges, l'actitud de la Teresa i els atacs de nervis de la Laura reflecteixen l’influència de Freud.

Sexualitat degradada: homes.

Sexualitat reprimida: dones tancades i tapades (Teresa).

Sexualitat sublimada: tipus d’enamorament que no té a veure amb l’aspecte físic.