Anàlisi de la Literatura Catalana durant el Franquisme

Característiques de l'Aforisme

1. Enunciació subjectiva i, sovint, irònica

2. Modalització intensa: dixi, verbs performatius (creure), substantius valoratius, adverbis de manera, etc.

3. Registre estàndard, amb pinzellades de l'oralitat

4. Diàleg amb el lector

5. Ús de preguntes retòriques

6. Ús d'incisos, cometes i cursives

7. Hipertextualitat. [Intertextualitat, que en diuen altres...]

Es tracta d'un aforisme; aquestes entrades d'escriptura aforística es caracteritzen per la brevetat i per l'expressió del pensament en un estil condensat i incisiu, amb enunciats tancats i enlluernadors que s'emparen de diversos recursos destinats a garantir l'eficàcia retòrica del discurs. Adopta un to sentenciós que, en realitat, és només aparent perquè l'aforisme exigeix, per part del lector, una interpretació que l'obliga a confrontar el saber implícit i la reformulació d'aquest saber que li proposa l'aforisme.

Context Històric i Cultural

El context històric i cultural del Llibre de Meravelles és la postguerra. Gairebé tots els poemes foren escrits durant els anys 1958-59, però el llibre es va acabar al 1968. La literatura encara estava patint repressions i censura, les quals es van imposar durant el règim franquista. Algunes característiques que feren que la literatura catalana guanyara un espai públic van ser:

• La creació d'editorials modernes
• L'eliminació d'una censura prèvia
• L'aparició de revistes culturals

Aquest procés va ser endarrerit per la persecució d'intel·lectuals i el silenci de llengües que no foren el castellà, provocant així que molts autors s'exiliaren.

La Guerra Civil i el Franquisme

El 18 de juliol del 1936, una part de l'exèrcit espanyol liderada per Franco, es va alçar contra el govern democràtic de la República. Fou, llavors, quan Espanya quedà dividida en dues zones delimitades políticament: la franquista i la republicana. La franquista comptava amb el recolzament dels règims totalitaris d'Alemanya i d'Itàlia. En canvi, l'Espanya republicana no tenia el suport ni tan sols dels països del seu entorn, Anglaterra i França. La guerra civil acabà l'1 d'abril del 1939 i s'instaurà una dictadura amb un panorama d'aïllament econòmic i ideològic, misèria, escassetat...

El franquisme perseguí sobretot la dissidència i portà a terme una política de depuració ideològica, per això molts intel·lectuals contraris al règim es van haver d'exiliar a l'exterior per salvar la vida. El règim manifestava un rebuig cap als nacionalismes diferents de l'espanyol, i a més perseguia les llengües autòctones peninsulars.

De manera que el règim posà en funcionament la censura, que s'encarregava vetar la publicació d'obres contràries als principis del règim.

És per això que el circuit literari català fou destruït i la supervivència d'obres escrites en català fou gràcies a la tasca portada pels escriptors exiliats o pels cercles literaris clandestins.

Durant el franquisme, la poesia fou el gènere més conreat, perquè la censura la considerava poc perillós o inaccessible. Així i tot, es van publicar poques obres des de la clandestinitat o des de l'exili.

Temàtiques en l'Obra d'Estellés

La quotidianitat: el món que envolta Estellés és el tema central de la seua poesia, al qual se supeditaran la resta de temàtiques. Es tracta d'un poeta de realitats pròpies i col·lectives, de les quals fa inventari, com a bon periodista que va ser: la gent, els llocs, les situacions històriques o del dia a dia, les coses senzilles de la vida.

La mort: el fet que la seua vida estiguera marcada de manera directa per la mort (guerra civil espanyola, la postguerra i la mort de la seua filla menuda) va fer que aquest tema esdevinguera permanent. La mort és tractada d'una manera pròxima i personal, coneguda i acceptada.

L'amor: es tracta d'un amor personal, eròtic, quotidià i explícit: no tracta l'amor d'una manera retòrica amb divagacions, sinó aplicar a la seua experiència personal. Aquest tractament enllaça amb la literatura medieval del segle XV.

Compromís cívic: la pàtria no és per a ell un món grandiloqüent i buit sinó el drama col·lectiu d'un idioma, d'una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional oprimida per un règim dictatorial. L'amor a la terra, a la llengua, a la història, la voluntat de catalogar de manera detallada el que som com a poble fan d'aquest un tema important.

Poesia Testimonial

La seua obra s'emmarca dins de la Poesia Testimonial. Aquesta poesia es caracteritza per desenvolupar una temàtica que gira entorn de la realitat quotidiana, de l'ara i ací del context d'escriptura, per a centrar-se en la gent més desfavorida, en la vida del poble i en les condicions de misèria i penalitat que ha d'intentar per sobreviure. Aquesta tendència atorga un valor documental als poemes que pot oscil·lar entre el to elegíac del record, la crònica del present i el compromís amb la col·lectivitat.