Anàlisi de la Literatura Catalana del Segle XX: Autors, Temes i Obres Clau

Anàlisi de la Literatura Catalana del Segle XX

1.

• Enyorança i nostàlgia
• Por a allò desconegut

2. Nabí

3.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Imitació del foc, Nou poemes

Marià Manent: La branca, La collita en la boira

Josep Maria de Sagarra: Vida privada, A les seves memòries

Josep Pla: El carrer estret, Les illes

4. Marià Manent

5. L’autor és Carles Soldevila.

6. Laura a la ciutat dels sants.

7.

poema dramàtic

• Versificació brillant i lluïda.
• Elements còmics en la trama secundària.
• Un final feliç.

LA CORONA D’ESPINES

EL CAFÈ DE LA MARINA

L’HOSTAL DE LA GLORIA

8. Vida Privada

9. Dante i Shakespeare

10. Periodista

11.

ASSAIG: Les hores

LLIBRES DE VIATGES: Les Illes

REPORTATGES: Rússia

BIOGRAFIES I RETRATS: Homenots

DIETARIS I MEMÒRIES: El quadern gris

12.

Joves intel·lectuals

Fundació Bernat Metge

Agrupació d’escriptors catalans

13. Quedar a viure a l’exili per sempre, quedar a viure a l’exili temporalment fins que s’estabilitzi la situació o tornar a Catalunya.

14. “Serra d’Or”

15.

Poesia compromesa: exigirà la participació en la lluita per l’alliberament individual i social del país.

Poesia Civil: crítica i denúncia social

Realisme Històric: centrada en el contingut social, en la història del moment.

16.

SATÍRICO GROTESC: preguerra- El doctor Rip

ETICOCÍVICA: la guerra civil- Antígona

LÍRICO ELEGÍACA: postguerra- Cementiri de Sinera

17. Un dels temes més recurrents a l’obra de Salvador Espriu d’una forma obsessiva, és la mort. Aquest espai geogràfic és Sinera que simbolitza Arenys on ell passa la seva infantesa.

18. Crítica de la burgesia, dues obres són Ball robat i Vacances pagades.

19.

Primera etapa (1924-1939): ironia i sàtira: Mort de dama

Segona etapa (1939-1961): elegia: Bearn

Tercera etapa (1960-1973): caire autobiogràfic: Les fures

20. Blai Bonet

21. Josep Palau i Fabre

22. Miquel Martí i Pol → L’ÀMBIT DE TOTS ELS ÀMBITS i Estimada Marta.

23. Gabriel Ferrater

24. Vicent Andrés Estellés

Carles Riba (1893-1959)

El seu treball com a narrador és escàs tot i que escriu contes infantils i narrativa per adults. Com a traductor va demostrar la seva passió per les llengües, sobretot el grec. Va traduir a clàssics com l’Odissea d’Homer i per altra banda a moderns com Hölderin. Com a crític va triomfar abans de la guerra, les seves autocrítiques ens donen informació que faciliten l’accés a la seva pròpia poesia. De docència i investigació exerceix de professor a l’escola de Bibliotecàries, a les càtedres de grec de la fundació Bernat Metge i altres, també va esdevenir membre de la secció filològica de l’IEC. Igual que amb la crítica literària la guerra va acabar amb aquesta professió.

Finalment, com a poeta va tenir gran importància. Va rebre influències d’autors medievals com Dante, Petrarca i Ausiàs March, i també del simbolisme francès.

Personatge més representatiu de la cultura catalana.

Tres suites, Del joc i del foc, Llibre primer d’estances

a) L’autor d’aquest poema és Carles Riba i pertany al llibre Elegies de Bierville.

b) Pels mariners, l’embriac i l’exiliat. S’identifica amb l’exiliat, ja que Carles Riba s’exilia amb la seva família durant 4 anys a diferents de França.

c) Estableix un paral·lelisme amb la seva condició d’exiliat. Súnion representa els valors com la democràcia, que ara per ara estan mutilats a l’igual que el temple. Aquests valors són els que ens salvaran, perquè ens arribaran a guiar, ja que per Riba Súnion és un far que guia, il·lumina als exiliats, mariners i embriacs.

d) Temes: guerra, exili, la nostàlgia del passat i de la terra d’origen, rebuig i fascinació per l’exòtic, pèrdua d’identitat, etc. Nabí, poemari de Josep Carner explica també la seva experiència a l’exili.

Salvador Espriu

Destacat escriptor català del segle XX, 1913 Santa Coloma de Farners, mort 1985 Bcn. Profunda connexió seva terra i cultura, tensions socials i polítiques, preocupació constant per la identitat i la condició humana. -Fervent defensor llengua cultura catalanes en moment repressió (règim franquista) Espanya. La seva obra fou símbol resistència cultural i testimoni de riquesa i vitalitat tradició catalana. -Influència de la història i la mitologia: obra impregnada referències a història i mitologia de Catalunya. Temes decadència societat, lluita per llibertat i identitat nacional, a través de personatges i situacions que evoquen figures històriques i mitològiques. -Estil literari únic: mestre del llenguatge i la forma poètica. Estil característic per bellesa lírica, reflexió filosòfica profunda.

a) L'autor d'aquest poema és Salvador Espriu.

Pertany al llibre La pell de brau

b) Quan el poeta diu que «mai no ha de morir tot un poble per un home sol», es refereix a la dictadura de Francisco Franco a Espanya. Durant el període franquista, moltes vides van ser sacrificades i la llibertat dels espanyols va ser durament reprimida per mantenir el règim autoritari d'un sol home, Franco. El poema subratlla la idea que cap líder val la destrucció o el sofriment de tot un poble.

c) Quan s'adreça a «Sepharad», Espriu es refereix a Espanya, utilitzant el nom que li donaven els jueus sefardites. Pel que fa a l'espai geogràfic associat a la seva infantesa i joventut, Salvador Espriu l'anomena simbòlicament «Sinera», que és un anagrama d'Arenys (de Mar), la seva ciutat natal.

d) Els temes principals són la llibertat, la tolerància i la diversitat, que podem resumir en la pau i la convivència dels pobles de la Península Ibèrica. Altre tema molt recurrent és la mort.