Anàlisi Literària: Poesia Catalana Actual i El Cant de la Joventut de Roig

JUNY 2011: Anàlisi Literària

Característiques Bàsiques de la Poesia Catalana Actual (Post-1970)

Al començament de la dècada dels 70, amb obres com Els Miralls, de Pere Gimferrer, i Poesia rasa, de Joan Brossa, la poesia catalana es decanta cap al simbolisme i l'experimentalisme. Es tracta d’una poesia molt elaborada formalment que deixa de banda el compromís social i el realisme. Aquesta poesia presenta les característiques següents:

Trets distintius de la poesia actual:

• Nous valors de la paraula poètica: La paraula poètica deixà de ser utilitzada per a narrar i passà a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.
• Investigació de la subjectivitat: La poesia és considerada una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta, com un camí d'accés al món de les idees. El poema es fa hermètic.
• Nous arguments i tendències: Els poetes adopten punts de vista innovadors. Hi destaquen dues tendències:
  1. Els poetes que busquen la musicalitat del vers i s’interessen pels aspectes més formals de la poesia.
  2. Els que participen del corrent estètic i ètic.

Notes d'Anàlisi (Fragmentàries)

• Besava - Sonora
• Olor - Tancada
• Tots els - Sonora
• Brossa - Oberta
• B) Ho havia llegit...
• CD (deu vegades al dia) la besa al.
• CD (Maria) hi havia de veure.
• CCL (els Arenys) tot n'ignorava - les girafes.

Anàlisi de El cant de la joventut (Montserrat Roig)

Tema Principal

El text de Montserrat Roig, fragment d’El cant de la joventut, té un tema predominant que dóna coherència al text: el matrimoni. Aquest es tracta a partir de la problemàtica de la falta de diners, de fills i d’amor. La intenció comunicativa és explicar com imaginar l’aventura d’un viatge, o millor, recrear una il·lusió, fa canviar la vida, recuperar la confiança i l’amor perdut.

Estructura

El text consta d’una estructura externa dividida en quatre paràgrafs:

1. Plantejament: Introdueix la situació inicial. La dona se sent bruta per l’edat, i queda clara la falta d’amor i de diners a la casa.
2. Desenllaç de l'acció: Després de donar-li un petó a la dona, cosa que provoca tendresa i desig en ella. En aquest paràgraf, el llenguatge és més retòric i poètic.
3. Desenllaç: La protagonista canvia la percepció de la vida, fins i tot la mania de la mala olor. Es compara amb la il·lusió d’una núvia o el somriure amb gent desconeguda, tot pel viatge. “Maria es veié com una dona amb esperança” (l. 22).
4. Situació final: Després d’un connector de contrast “Però” (l. 23), queda marcada la situació final.

Resum del Text

Maria sent que fa mala olor, per això l'home no la besa. Sent aquesta olor des que sap que no pot tenir fills. Però, després que l'home li dóna un petó que provoca l’excitació de Maria, li anuncia que faran un viatge, encara que hauran de demanar un préstec i empenyorar les joies de l’àvia.

Aquesta nova il·lusió canvia la seva vida: un viatge a l’Àfrica per veure les girafes. La il·lusió del seu home fa que recuperi el desig i l’esperança, i es queda imaginant la celebració de la tornada del viatge.

Recursos Expressius i Estilístics

S’hi poden observar recursos expressius de caràcter literari, propis d’un registre literari, com són:

• Comparances:
  • “com si fos una cambra resclosida” (l. 3)
  • “ulls com a agulles de cap” (l. 12)
• Isotopia (repetició d’un concepte): Paraules o expressions del primer paràgraf que contribueixen al pessimisme o desànim (exemples: “mala olor”, “pudor”, “no entrava mai un raig de llum”, etc.).
• Personificacions:
  • “un groc que murmura” (l. 14)
  • “mercats que desperten pors i desvetllen secrets” (l. 15)
• Metàfores:
  • “les cèl·lules de la tristesa” (l. 21)
  • “morro carregat de paciència” (l. 12)
• Recursos sintàctics repetitius (Estructures en paral·lel):
  • “se li” (l. 9)
  • “el dia en què (...) el dia en què” (l. 24)